El procés que es viu avui dia a Catalunya posa en el centre del debat qüestions com la democràcia i l’autodeterminació, es digui explícitament o amb la forma més sentida i escrita del dit “dret a decidit”. Potser que avui, i tot i que no calgui demanar perdó a ningú, encara el concepte d’autodeterminació sona massa esquerrà o revolucionari.
En tot cas, si és de democràcia i autodeterminació, o dret a decidir, tot això “és totalment congruent i la mar de natural per a la gent que treballa i viu en i la economia social i solidària”, afirmà en Jordi Garcia Jané, coautor del llibre Economia solidària per a una Catalunya lliure, recentment publicat per l’editorial Icaria de Barcelona.
Durant la presentació d’aquest títol al local dels Amics de les Arts, en Jordi, que és també cooperativista i exponent de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), defensà una sèrie de propostes per a la construcció d’una “República Catalana” basades en els 7 principis bàsics del moviment cooperatiu a nivell mundial.
Són aquests: Adhesió voluntària i oberta; gestió democràtica pels socis, activa i directament, amb càrrecs electes que són responsables davant els socis; participació econòmica dels socis, amb contribució equitativa, gestió democràtica de les finances, patrimoni col·lectiu no repartible; autonomia i independència de cada cooperativa. En cinquè lloc: educació, formació i informació; després, cooperació entre cooperatives, a nivell local, regional i internacional; i finalment, interès per la comunitat.
“Aquests principis”, de fet, emfasitzar en Jordi Garcia, “són bàsics per a qualsevol organització que es vulgui sobirana, democràtica, social i solidària”. Són, de totes formes, principis que orienten un “nou model social i econòmic”, i això, avui, exigeix “sortir del neoliberalisme i del productivisme”.
Ara, tenint molt clar que “no creiem que es pugui fer d’un dia per l’altre”. Les propostes de l’economia social i solidària, reconegué en Jordi, es fan a partir de la realitat concreta actual, que malgrat la profunda crisi que es pateix no sembla revolucionària. “La majoria de la gent vol canvis”, afirmà, “però no vol aventures”. Defensà que cal imaginar propostes que siguin capaces d’anar guanyant majories en aquest context; amb el peus ferms a terra, però sense deixar de mirar l’horitzó.
Una altra cara de l’actual situació és que el procés de debat nacional està sacsejant molta gent i activant energies col·lectives, com s’ha vist a la cadena i altres mobilitzacions. Considerà Jordi que caldria aprofitar aquest entusiasme per empènyer canvis cap a la economia social i solidària. Perquè, tot plegat, en parlar d’una Catalunya independent s’està parlant, necessàriament, d’un procés constituent. I aquest escenari pot crear condicions millors per defensar una economia plural; drets socials, econòmics, laborals i polítics; “un nou pacte social per un nou país”, en definitiva.
Un nou pacte social per garantir la renda universal, el dret efectiu i inalienable a l’habitatge, un marc de relacions laborals just, participació tant política com social del conjunt de la ciutadania en les polítiques públiques i en l’economia. Clar que per aconseguir això, en el que voldria dir ser independents i lliures en un alt grau, tenir dret a decidir efectiu i real, és necessari garantir la sobirania energètica, la sobirania alimentària i la sobirania financera.
Deixa un comentari