‘La vida d’Adèle’, crítica del film

No Comment

Tal i com vàrem comentar la setmana passada, en relació al film “La Vida d’Adèle”, dir-vos que les bones expectatives generades per part de la crítica respecte a aquest excel·lent film,  i un cop vista la pel·lícula ahir dilluns en els cinemes Verdi a Barna, creiem que s’han complert i per tant volem  passar a fer el nostre comentari i valoració d’aquest film.

Film de nacionalitat Francesa; i de producció de l’any 2013.
Duració: 175 minuts.
Dirigida per: Abdellatif Kechiche

La misteriosa veritat de l’art

Diríem d’inici que sempre el cine té una màxima, que és la següent: es tracta de que a partir de la ficció, intentem explicar una història que s’acosti a la realitat.

la vida d'adele El director Abdel Kechiche, amb les actrius protagonistes

En aquesta pel·lícula, sabem que el sexe era fingit, que les dues actrius protagonistes (heterosexuals les dues), treballaren amb vagines protèsiques, que la llarga seqüència de lúbric intercanvi fou acuradament coreografiat, pla a pla, sembla que quasi van estar uns 10 dies llargs de rodatge,  de fet això se sap per què ho han explicat Léa Seydoux i Adèle Exarchopoulos, les dues noies protagonistes. També van dir que el director va arribar quasi al maltractament de les dues actrius, ja que les va obligar a forçar les seves emocions –i fins i tot a colpejar-se amb ferocitat real- durant les exhaustives sessions de sexe que s’eternitzaren sense control.

Però un cop explicat i sabut això, sabem també i podem constatar que el film ens fa vibrar, ens desestabilitza i ens emociona.

Reconeixem que les imatges ens arrosseguen sense remei en la seva vertiginosa recerca de la veritat física i emotiva que la càmera persegueix sense descans fotograma a fotograma.

Però la veritat és que vàrem aprendre ja fa molt de temps que el cine o al menys un determinat tipus de cinema, és precisament això: posada en escena, coreografia, muntatge, i representació que permet extreure d’allò fingit una emoció autèntica.

Vàrem aprendre també que la veritat més intensa i pertorbadora de l’art no ha nascut sempre de les fonts morals més nobles, ni dels procediments creatius més defensables (cineastes com Hitchcock, Buñuel, Mizoguchi o Lars Von Trier podrien encapçalar una llarga llista d’exemples). I també vam saber en fer-nos grans, que podem detestar profundament la catadura moral d’un ésser humà i, al mateix temps, admirar la seva obra artística quan aquesta és portadora d’intensitat i autenticitat.

Sinopsi

Aquesta pel·lícula, és un film d’iniciació, una història lésbica d’amor entre la protagonista Adèle, que dona nom al film (Adèle Exarchopoulos), una estudiant d’institut d’una família obrera, que s’enamora a primera vista d’Emma (Léa Seydoux), una universitària estudiant de Belles Arts, i procedent d’una família bohèmia de classe mitja-alta.

El cine del director Abdel  Kechiche, és considerat pels joves com “cinema d’autor” pel desenllaç final de les seves obres, pel pressupost i les temàtiques, quasi sempre de marcat caràcter de drama social: immigració, diferències de classes, extraradi, clandestinitat, etc. Creant un microcosmos social, i prenent la quotidianitat com a teló de fons.

Emili Díaz

In : Cultura

Related Articles

Deixa un comentari