Cuando las películas votan. Lecciones sociales a través del cine (2013), Editorial Catarata
La incidència que exerceix el cinema en la nostra societat 
és indiscutible. Les pantalles van vencent les pàgines que, malauradament, massa sovint es rovellen a la biblioteca. Així doncs, els audiovisuals s’alcen com un punyent referent cultural, sent la font d’estereotips, comportaments, paradigmes i tòpics que regeixen la societat d’avui dia. Les mirades enfoquen la gran pantalla i el públic absorbeix les conductes que hi visualitza. Partint de la gran repercussió que posseeix el cinema, Cuando las películas votan. Lecciones de ciencias sociales a través del cine (2013) proposa un recorregut per divuit pel·lícules, analitzant les nocions polítiques clau que aquestes exposen. Així doncs, ens encarem a un compendi de textos escrits per un ventall interessant d’experts en ciències socials (com ara Pepe Gutiérrez-Álvarez, Carlos Prieto del Campo, Ricardo Romero Laullón o Albert Noguera, entre altres), encapçalats pel mediàtic professor Pablo Iglesias Turrión.
Què és el liberalisme? Què és l’Estat? I el feminisme, i la democràcia? Aquestes qüestions i catorze més, es resolen a través de les trames de films tan variats com Skyfall, Espartaco, Star Wars, American Beauty, Blade Runner o sèries com Mad Men. Descobrim, per exemple, que darrera d’Espartaco hi trobem la descripció crítica i detallada d’una revolució, o també que Millennium 1 ens pot revelar què és la violència de gènere. El públic lector és introduït a l’entrellat de cada història, tot endinsant-lo en la seva temàtica d’una manera amena i captivadora. D’aquesta manera, el cinema d’avui i d’ahir esdevé la via per submergir-se en disquisicions polítiques, fent un repàs il·lustrador de diferents èpoques, personatges i directors. Cada estudiós ofereix la reflexió vers una obra, tot comparant qüestions teòriques amb el seu reflex a cada llargmetratge. Més enllà de les seves referències purament socials, els capítols ofereixen una visió global de les pel·lícules: tant es pot al·ludir a la repercussió mediàtica que protagonitza, la intenció del director o les reaccions que suscità.
La semiòtica dels films s’exposa als ulls del lector o lectora d’una forma renovada i curosament revisada, permetent que, des de la butaca del menjador, pugui protagonitzar un veritable cicle de cinema. Pàgina i pantalla s’agafen de la mà amb un mateix objectiu: trencar la paràlisi ciutadana i qüestionar el per què i el com del marc polític que ens abraça. Consciència social, formació, reflexió crítica i diversió, és doncs, allò que sustenta l’esquelet d’aquest llibre. Una veritable arma per combatre l’alienació col·lectiva.
Marta Pastor
Deixa un comentari