Fa pocs dies em van comunicar que ens havia deixat l’Antònia Medina, la presidenta de l’Associació de Veïns per a la Millora de Ca n’Anglada. Feia temps que estava mantenint una lluita més contra la seva maleïda enfermetat, però fins i tot en aquesta particular i dura partida, no baixava la guàrdia i va mantenir la fermesa i la dignitat fins a l’últim dia.
L’Antònia és d’aquelles persones que no pots oblidar mai, que han nascut i han entès que cal defensar i mantenir viva l’esperança dels oprimits i de les classes desfavorides. Que l’humanisme només s’entén des de la defensa de la dignitat de l’esser humà. Des de l’AAVV per a la Millora de Can Anglada va demostrar, juntament amb la gent que li feia i li fa costat, com ha de ser, realment, la tasca diària de la lluita veïnal, des dels barris, des de la trinxera més propera a la gent. La seva lluita destacava, entre d’altres aspectes, perquè fugia de la mediocritat d’un moviment, el veïnal, que ja fa massa temps ha estat neutralitzat i desarmat pel poder polític municipal. Ella reivindicava la lluita tradicional dels veïns i veïnes perquè no fossin humil·liats pels interessos polítics i econòmics que malauradament s’imposen en aquesta ciutat, per sobre dels interessos de la gent, i dels seus drets socials i humans, des de sempre!
Has estat un exemple, Antònia, però no pateixis, perquè ho seguiràs sent i amb més força si cal, perquè totes i tots els que volem construir un món més just, més igualitari i més humà, et portarem sempre a dintre nostre, com a bandera de la lluita honesta, ètica i responsable. Per a la millora de Ca n’Anglada, de la ciutat de Terrassa i de la societat.
Joan Tamayo
Advocat, Activista pels Drets Humans
Membre Observatori dels Drets Socials
Deixa un comentari