Campanya BDS contra la repressió del sionisme al poble palestí

No Comment

Per reivindicar una pau justa a Palestina i denunciar l’estat sionista d’Israel com a vulnerador dels drets humans contra el poble palestí. Aquestes són les premises de la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), la qual es presentava ahir al Casal Popular l’Atzur. Amb el títol ‘Israel no és referent’, unes 40 persones van escoltar en Marcel Masferrer, un dels activistes d’aquesta campanya, la qual treballa a nivell mundial, i representant del grup BDS a Catalunya. L’acte de presentació estava organitzat pels col·lectius de l’Esquerra Independentista, la CUP de Terrassa, Arran Terrassa i SEPC, i suposava la tercera sessió dintre del cicle Seminari de Solidaritat Internacionalista que aquests grups estan realitzant.

Marcel Masferrer Atzur Marcel Masferrer de BDS Catalunya al Casal Popular l’Atzur

En Marcel va començar fent un resum del context històric i d’alguns dels esdeveniments clau dels darrers vuitanta anys a la zona. Primer amb la proclamació d’independència de l’estat jueu d’Israel el 1948, després d’una resolució de la ONU on es fixava un repartiment del territori que el mateix Israel no va complir. D’aquesta manera, el 1949, el 77% del territori de la Palestina Històrica ja en forma part d’Israel. Amb el pas del temps, Israel continua colonitzant la Franja de Gaza, Cisjordània i Jerusalem, i després, amb la Guerra dels Sis Dies del 1967, s’annexiona els Alts del Golan sirians. Tot plegat, segons el ponent, amb la coartada que el poble jueu va patir al llarg l’holocaust nazi, el sionisme es va anar fent cada cop amb més territori. Anys després, amb la primera Intifada àrab i la preocupació per part del món occidental, s’arriben als Acords d’Oslo el 1993, creant-se llavors l’Autoritat Nacional Palestina. Però tot i així, el poble palestí ha continuat patint la repressió per part d’Israel i incrementant els refugiats: cinc milions de palestins expulsats de les seves terres d’origen, causats pel règim de repressió i racisme que el sionisme ha estat exercint sense impunitat, violant tots els drets humans i el dret internacional.

L’any 2002, Israel comença a construir un mur de la vegonya – suposadament per defensar-se dels atacs islàmics-, el qual entra directament en Cisjordània, saltant-se així novament la legalitat i diferents resolucions de rebuig per part de la comunitat internacional, però sempre amb el suport dels Estats Units. El 2004 es declara ilegal aquest mur -del qual s’han construit un 62% dels 800 km. previstos-. Va ser en aquesta època quan va néixer el moviment BDS, inspirat també en el procés que va acabar amb l’apartheid a Sudàfrica, quan una minoria blanca exercia la seva repressió racista sobre la població autòctona a Sudàfrica.

“Israel viola els drets humans de forma massiva i sistemàtica des del 1967”

Per què aquesta campanya i quins són els seus objectius? Després de la constatació que cap dels intents diplomàtics per acabar amb el conflicte han reixit, ans el contrari: la situació en els darrers anys s’ha anat agreujant. A tall d’exemple, 4700 presos polítics palestins actualment en presons israelianes. En Marcel va destacar el fet que aquest moviment sorgeix com a iniciativa de la mateixa societat civil palestina, que inicia un moviment de concienciació internacional del que està passant al seu país. És per això que els seus impulsors (més de 170 associacions sindicals, civils, ONGs, etc.) denuncien d’una banda l’ocupació dels territoris palestins, la colonització, i l’apartheid i crims que s’estan produint de forma sistemàtica per part del sionisme israelià. El ponent va explicar que la campanya està implantada a molts països, amb molta força a França, Anglaterra, Escòcia, Itàlia i també als Estats Units, i que hi ha diversos grups BDS que actuen a l’Estat Espanyol, amb voluntat d’anar creixent.

La campanya BDS, segons va exposar en Marcel, exigeix el compliment de tres condicions irrenunciables: la fi de l’ocupació dels territoris annexionats per Israel des del 1967, el reconeixement dels plens drets dels ciutadans palestins ara a territori d’Israel, i el reconeixement del dret de retorn dels refugiats a les seves terres d’origen. Aquesta darrera premisa és la més problemàtica, segons va reconèixer el ponent, donat que implicaria la fi de la majoria demogràfica jueva en el territori, i per tant el sionisme mai no acceptarà. Tot i així, recordava el ponent, es tracta de tres condicions amparades per la legalitat i el dret internacional que s’han de complir. “La nostra llibertat és incompleta sense la llibertat del poble palestí”, deia Mandela.

Crida del BDS

Així doncs, aquesta campanya, que no va dirigida ni contra el poble israelià ni contra els jueus, sino en fer complir els drets humans i el dret internacional, recordava el ponent, reivindica un boicot a aquells interessos sionistes que dónen suport a la repressió del poble palestí, ja siguin culturals, acadèmics, comercials, econòmics, etc. Per exemple, el fet de tallar relacions acadèmiques amb universitats israelianes, o bé en l’aspecte comercial, en Marcel va fer esment a no comprar productes d’empreses israelianes (com a exemple, determinats cosmètics, el popular joc Rummikub, fabricat a Israel, o una línia de joguines per a infants venuts a la botiga Imaginarium que procedeixen també d’una empresa israeliana en territori ocupat). Tot i així, el ponent reconeixia que l’mpacte comercial pot ser més simbòlic, destacant per contra la importància del boicot cultural, pel seu ressò mediàtic, quan es demana obertament a artistes que no hi vagin o cancel·lin les seves actuacions a Israel. Per suposat, es tracta també d’incentivar les desinversions cap a interessos israelians (“un fons d’inversió holandès ha deixat d’injectar diners als cinc grans bancs israelians”). Com a colofó, un objectiu final seria arribar a sancions internacionals, tal com es va fer en l’etapa final de l’Apartheid a Sudàfrica.

Israel no és referent

El ponent va voler denunciar les relacions existents entre Catalunya i Israel, les quals han crescut en els darrers anys (més exportacions, i més turistes israelians a Barcelona). La passada visita diplomàtica a Israel per part d’una delegació d’alt nivell de la Generalitat el passat mes de novembre, n’és la prova més evident de l’intent d’apropament dels dos governs. En aquella ocasió, encapçalats pel president Artur Mas, i amb tot un sèquit d’alts càrrecs, representats d’empreses i del món acadèmic català, s’establiren relacions institucionals i acadèmiques, segons el ponent, per assegurar-se un suport en la causa independentista encetada a Catalunya. Però no hi ha excuses, va dir en Marcel, i Israel no pot ser en cap cas un mirall ni un aliat des de cap punt de vista, malgrat la dreta catalana així ho pretengui fer veure. D’altra banda, la campanya BDS als Països Catalans està centrant ara els seus esforços en crear complicitats amb el Comitè Palestí BDS per què aquest dóni suport de forma pública i oberta al dret a decidir del poble català.

Més informació de la Campanya BDS:

BDS Internacional: http://www.bdsmovement.net/

BDS Catalunya: http://www.bdscatalunya.org

Related Articles

Deixa un comentari