Bakunin, Kropotkin i Malatesta… segurament massa teca per a una sola sessió del Curs Cultura Política 2014 organitzat pel Grup d’Opinió d’Amics de les Arts. Ho sabien els organitzadors i ho va sentir així mateix la gent que novament va omplir totalment la sala d’actes de l’entitat. Clar que això, de fet, es podria dir de totes les sessions.
Bé, tot plegat, com va garantir en Jordi Fernández a la presentació, allò que es pretén és propiciar un primer tast i obrir camí pel coneixement i debat sobre tot aquest pensament.
«Cal dessacralitzar les persones i, fins i tot, les opinions», afirmà en Jordi Martí Font, estudiós dels pensadors anarquistes catalans i actiu militant de la CGT i la CUP a les comarques tarragonines.
L’oposició Bakunin/Marx, que encara no poca gent defensa com a eix central de divisió del moviment obrer, «és un absurd», emfasitzà, doncs el debat d’idees i propostes d’acció durant els anys i dècades del segle XIX és molt més ric i complicat que aquesta oposició.
Fill d’una família noble russa, Bakunin va rebre formació militar a partir dels 14 anys, fins que el van fer fora de l’exèrcit. A Alemanya estudià filosofia, essent influït per les idees de Kant, Fichte i Hegel. De qualsevol manera, això no li va impedir de participar a totes les revoltes que tingueren lloc a Europa. Retornant a Rússia, va passar per la presó de Sant Petersburg, a on el propi Tsar li va proposar d’escriure les seves «confessions». Va ser deportat a Sibèria. Desprès, vivint a Polònia, abraçà durant un temps el nacionalisme eslau i es relacionà amb els rebels italians Garibaldi i Mazzini, amb qui més tard entrarà en conflicte. Vell i físicament esgotat es retirà i morí a Berna.
«Més important que el cos teòric del seu pensament», subratllà en Jordi Martí, «és el que va fer, l’exemple de vida, un pensament-riu», va conclure.
Fill també d’una família noble russa, l’anomenat príncep Kropotkin també visqué l’experiència de la formació militar. Ho explicà en Ferran Aisa, historiador del moviment anarquista espanyol i català.
La seva conversió al socialisme es produí a Sibèria —on s’havia desplaçat amb motiu de la seva tasca científica— a causa de l’observació directa de la pobresa terrible del camperols i l’estudi de textos de Proudhon i altres pensadors revolucionaris.
Durant una estada posterior a Suïssa, entrà en contacte amb els cercles bakuninistes després de quedar decebut del comportament oportunista dels marxistes.
De tornada a Rússia —amb tanta poca fortuna com Bakunin— va ser perseguit per la policia tsarista i empresonat, fins que va aconseguir fugir de Rússia cap a Anglaterra, Suïssa i Bèlgica on es va dedicar a treballar intensament per a la causa llibertària.
Kropotkin desenvolupà aspectes teòrics de l’anarquisme, com ara propostes de democràcia socialista i federalisme, tots dos conceptes en clara oposició al centralisme, afegí Aisa.
El revolucionari rus defensava l’acció espontània de les masses, plantejà la necessitat d’articular organitzacions i mecanismes d’ajuda mútua i la de comunisme llibertari. També van ser important els seus arguments científics emprats amb èxit contra el darwinisme social defensat per T. H. Huxley, qui afirmava que la ciència demostrava que els fonaments del pensament socialista eren erronis.
Lluny del fred del nord i dels ambients dels palaus i famílies nobles, Enrico Malatesta va viure una experiència ben diferent que, tot i així, el farà trobar-se amb els dos pensadors i activistes que acabem de citar.
El seu és un pensament forjat a partir de la seva experiència com a obrer manual, emfasitzà en Gianni Sarno, historiador italià, i parla, per tant, d’un aprenentatge i un ensenyament pràctic del socialisme llibertari. Conegué en Bakunin, però no compartí els seus posicionaments sobre el col·lectivisme i l’espontaneisme popular del rus i es declarà sempre comunista anàrquic, com Kropotkin.
La seva, afirmà en Sarno, va ser «tota una vida dedicada a preparar moralment la insurrecció». Més enllà de posicions concretes, el 1919, Malatesta tenia una autoritat moral i política a Itàlia que li va valer el nom de “Lenin d’Itàlia”.
Visqué intensament les revoltes obreres de 1920, ocupació de fàbriques i control obrer de les mateixes. Després de passar per la presó defensà la resistència armada contra el feixisme.
Portador d’un pensament teòric i pràctic gens dogmàtic i molt obert, plantejà la «revolta moral contra les injustícies», la necessitat d’un gradualisme i un pluralisme en la construcció de la societat anàrquica, partint de la responsabilitat de l’individu i el lliure acord.
Deixa un comentari