Racó del cinèfil: Hermosa Juventud

No Comment

Comentari del Film: Hermosa Juventud

Fitxa tècnica
Nacionalitat:                       Espanya (2014)
Direcció i Guió:                   Jaime Rosales
Fotografia:                          Pau Esteve Birba
Intèrprets:                          Ingrid Garcia Jonsson, Juanma Calderon, Inma Nieto
Durada:                               100 minuts

Després de les pel·lícules “Tiro en la cabeza” i “Sueño y silencio”, en les quals el director Jaime Rosales ens va endinsar en unes atmosferes ambientades en l’abstracció,  l‘experimentació i l’assaig, a partir de situacions viscudes en aquest país com ara el terrorisme d’ETA, ara ens fa una nova proposta. En aquesta nova pel·lícula el director ha sentit el desig d’anar cap allò concret, rebutjar l’abstracció i atenuar l’experimentació per potenciar allò narratiu.

Sinopsi
En “Hermosa Juventud” es descriu una història comú i actual, protagonitzada per una parella de joves de vint-i-dos anys que tenen problemes econòmics per poder mantenir-se, ells i la seva família, així com la d’un fill que els hi ha arribat, que no poden ni alimentar.  Uns joves que no poden disposar de l’ajut dels seus pares, perquè aquests estan en la mateixa situació de pobresa que ells.

El nucli central de la història s’obre cap a diversos camins que conflueixen en el melodrama. En els primers moments veiem com la temptació del diner fàcil es fa present i pot portar-los cap el costat fosc de la pornografia; més tard, observem també com la violència forma part del seu entorn. Malgrat tot això, hi ha el desig de narrar i denunciar la situació actual de la major part dels joves del nostre país, amb el retrat de la quotidianitat familiar, i la forma en com descriu situacions del dia a dia d’aquesta família al voltant de la parella de joves, fan d’aquest film una pel·lícula necessària.

Un cop vista aquest film, ens formulem una pregunta: per què no s’ha realitzat fins ara a Espanya cap altre film sobre la situació de la joventut en mig de la crisi econòmica?

Aquesta qüestió posseeix una dimensió política. Sembla com si cert cinema espanyol, estigues més disposat a protestar en actes i tribunes diverses, que en l’interior dels seus propis films. És evident que “Hermosa Juventud” és més que un retrat realista del malestar d’una determinada societat. Sembla evident que no investiga  en les causes i els motius que l’han causat. Estan les víctimes, però no estan els causants i responsables. Malgrat això, en les imatges del director sí que hi ha la recerca d’una certa dignitat en l’aproximació que fa del món que descriu.

Els protagonistes d’aquest film són fills d’un món concret i les seves derives desesperançades volen enllaçar amb el desig de mostrar fragments de vida.

Malgrat jugar amb elements melodramàtics, Rosales no aposta per l’acumulació de causes i efectes. Prefereix utilitzar el recurs de les el·lipsis, deixar moltes coses en suspens. A la vegada, el cineasta juga amb l’experimentació visual, capturant imatges amb telèfons mòbils o amb interfícies d’ordinador.

El fil argumental que la pel·lícula dissenya per cercar una certa “veritat” en la descripció d’allò real, es fa palès en un gran treball de direcció d’actors. Hi ha rostres que denoten angoixa, mantenint amb fermesa el pes de la mirada, i éssers humans que assumeixen el seu malestar sense caure en lo patètic.

Així mateix, les millors escenes quotidianes del film, fan evident la descomposició d’una societat que, en no poder apostar per la seva joventut, no pot pensar ni planificar cap futur.

Al final, aquest film s’imposa com una pel·lícula necessària que ens recorda que fer cine és, entre d’altres moltes coses, un acte de compromís enfront el món.

Emili Díaz

Related Articles

Deixa un comentari