Estem vivint uns moments històrics excepcionals o potser no! Tot està revoltat, i el món sencer, viu convulsions socials, econòmiques, i de violència integral de forma ascendent. Els membres de la classe social dels treballadors i treballadores, pateixen una vegada més i de forma molt directa i cruel sobre les seves vides, les conseqüències del capitalisme més dur de tots els temps (precarietat estructural).
Cada cop són més i més grans les contradiccions que genera aquest sistema tan cruel i inhumà i que observem com espectadors passius des de les nostres llars. Només una, a tall d’exemple: un poble i un país ple de frustracions i incomprensions acaba de rebre, aquest dies, el xoc més dur, en molt de temps. Resulta que ha descobert (potser una mica tard) que durant quasi 30 anys ha estat governat per representants directes de la immoralitat i la manca d’ètica. Uf, i ara que fem?
Mentretant, els nostres Drets Socials i Humans mes bàsics continuen sent massacrats, impunement, ja sigui en forma de nens assassinats a Gaza, de joves explotats a les empreses de l’Ibex-35 (evidentment amb grans beneficis) o d’avis expulsats de les seves cases, per la Banca (veritable govern de la Humanitat). I per acabar-ho d’amanir, els guardians del pensament únic, els mitjans de comunicació de masses continuen manipulant i controlant els nostres cervells, vomitant missatges anestesiants, cada cop de forma més sofisticada (sort que surten ocells de llibertat, com el mitjà Cafè amb Llet).
Malgrat tot això, els éssers humans d’aquesta “tan dissortada terra” com diu el nostre poeta Espriu, ens seguim mantenint en una segona línia, molt discreta, aixoplugats tot el possible pel nostra dia a dia, íntim, individual i familiar, com si tot el que passés fos aliè a la nostra existència, comportant-nos com a derrotats (“val més que no ens emboliquem”sempre ha estat així…”). Sí que és veritat que hi ha uns pocs (cada vegada més, per cert) que hem decidit donar un pas endavant i posar-nos a primera línia i plantar cara a la situació. Però ho estem fent bé?
La veritat, és que estem molt excitats, molt indignats, i amb ganes de fer la “Revolució”, però, quina? No ho sé! Perquè n’hi ha de moltes i de molt diverses (des dels que creuen que el problema està en les fronteres polítiques o culturals i els seus succedanis, altres en la Constitució o amb les normes en general, altres amb el model polític d’organització, altres amb la neteja de la corrupció de tot tipus, amb l’Educació, amb la Sanitat, amb el Dret a l’Habitatge, amb els Drets Socials en general, amb el nivell i qualitat de la democràcia, amb la vulneració dels DDHH, etc. etc. (o és que potser és la societat?).
És evident, que estem entretinguts, capficats, dispersos, “dividits”. I resistint-nos a sortir de les nostres closques d’ou (i per què?, per causa de qui?, com és possible?)
El Poder, de moment, s’ho mira amb cert escepticisme, sense massa preocupació, tot pensant, “ encara conserven moltes joguines de les que els hi hem regalat” , ”estan entretinguts”.
I la veritat, és que no aconseguim fer les coses tal com s’haurien de fer, davant la situació que tenim. Seguim perduts amb els nostres conflictes interns, plens d’obstacles, febleses, costums, tics i paranys que han estat el nostre aliment durant anys i anys (poder, individualisme, consumisme, materialisme, insolidaritat, competència, èxit personal, vanitat, frustracions, etc.).
I jo hem pregunto: amb les presses que ens han agafat a totes i a tots, tant de cop, no serà que, entre uns i els altres, encara, no li hem tret l’envoltori al regal i per tant no veiem el que hi ha a dins? Un embolcall molt fort que protegeix tota aquesta forma de vida incongruent, antinatural i mesquina i que a la vegada és el paraigües protector dels de sempre, dels poderosos, i que és diu, ni més ni menys que la por!
I si provem de trencar aquesta capa de por que ens té auto limitats, lligats, neutralitzats i arraconats? I sortim “fora” de tot, sense prejudicis, fantasmes, veritats relatives, doctrines de tota mena… o interessos materialistes.
Si,SI,SI… Sortim al carrer! De veritat! Tenint com a únic límit la conquesta de tots els drets socials i humans, sense exclusió. No valen objectius intermedis, poders locals, parcials o espuris, manipulats pels que estan dintre d’institucions sense cap credibilitat, amb discursos hipòcrites o interessats. HO VOLEM TOT, PERQUÈ ES L’ÚNICA MANERA DE CANVIAR-HO TOT. HO VOLEM TOT, PERQUÈ ELS PODEM DESARMAR DEL TOT! SI PERDEM LA POR!
Joan Tamayo Sala
Advocat, Membre de l’Observatori dels Drets Socials
i de la Comissió Defensa DDHH de l’IATER
Deixa un comentari