La poesia dels “6 en Raya” en versió 0.5 a la Nova Jazz Cava

No Comment

6 en Raya_cartellEl proper dijous, 13 de novembre (20:00h, Nova Jazz Cava) el col·lectiu poètic 6 en Raya – Poesía a tiros ens acostarà la seva versió 0.5 a Terrassa, en la que 3 dels seus integrants dispararan la seva particular poesia amb una intensitat col·lectiva que no deixarà treva als oients durant 60 minuts.

Els 6 en Raya està format pels assidus al món dels slam poètics Esteve Bosch de Jaureguizar, Dante Alarido, Abel Ezequiel, Cysko Muñoz, Aleix Todotormentoso, Mag Márquez i Jaume Muñoz. Dintre d’aquests tornejos on els poetes s’enfronten a través de recitals dramatitzats per les notes d’un jurat seleccionat d’entre el públic assistent, s’han guanyat el seu propi públic gràcies a la pròpia poesia oral interpretada, en la que el joc que s’estableix entre la paraula i la pròpia interpretació és resultat de la provocació entre veu i cos.

En aquesta versió 0.5 podrem gaudir de la poesia a ràfegues de tres dels seus membres:

Reconegut com a Dante Alarido, el barceloní Carlos Elías es mou a cavall entre la ciència més pura i l’art performàntic. Científic de formació (llicenciat en Bioquímica i màster en Biologia Molecular per la UAB) actualment explora la seva vena de docent en la matemàtica. Forma també part de la formació “Prostíbulo poético”, una fusió entre el cabaret i el happening que reprodueix un bordell d’entre guerres.  Guanyador dels dos últims campionats d’slam nacional de poesia i tercer a l’Europeu de 2013 també ha participat en festivals a França. Aquest proper desembre farà cap a Suècia tot internacionalitzant la seva poesia que culminarà amb la publicació del seu primer poemari abans de Nadal. Ha col·laborat en diverses publicacions com ALGA i Dolores chica.

El barceloní Jaume Muñoz es va llicenciar en Filologia Anglesa i Teoria Literària per la UB i actualment treballa com a traductor. Sota el segell de Quaq ha publicat, juntament el pintor Marc Raventós, els llibres autoeditats de poesia il·lustrada El olor de las tardes (2001), Oriente en la ciudad (2001), El viajero sin sombra (2002), Prisa mata (2004) i El que escucha cosas (2009). També el llibre de relats Relatos para ratos (2005) i la novel·la La utilidad del cortapizzas (2007). El llibre més recent ha estat el poemari Y el silencio era una fiesta (Excodra, 2013). També forma part de la formació “Prostíbulo poético” i col·labora a Culturaca.

Aleix Todotormentoso, tot i ser molt reconegut en els cercles del Poetry Slam, manté un misteri perpetu sobre la persona que hi ha darrere d’aquest pseudònim. Es qualifica com a un personatge anònim i fragmentari tot i que els seus comentaris i esquitxos de relats compartits al mur del seu Facebook són seguits per un públic d’allò més fidel.

Per una ullada prèvia:

In : Cultura

Related Articles

Deixa un comentari