Assemblea de l’acdampada del 15M davant l’Ajuntament
Les eleccions municipals de maig seran moment per veure pràcticament els canvis més importants dels últims 30 anys en l’escenari de forces polítiques a nivell local i nacional. D’acord amb la pràctica totalitat d’estudiosos i analistes.
A Terrassa, sembla probable un canvi de mans del bastó d’alcalde i grans canvis en la correlació de les forces, tot apuntant pèrdua de majories i presència de més partits al Ple.
Sense possibilitat d’un acord de govern i programa suficientment ample i sòlid, els partits haurian d’aprendre política de nou, o finalment…
De les consultes realitzades (considerant que no hi ha enquestes ni sondejos específics pel cas, al menys públics), que inclouen opinions contrastades de dintre i fora les organitzacions, així com informacions i dades públiques, es pot dibuixar algun esborrany del futur.
Hi ha prou consens entorn de la possibilitat que s’acabi el govern del PSC. O, si més no, la posició dominant que ha tingut fins ara. Tothom admet que a Terrassa han aguantat bastant bé fins ara, malgrat la crisi i ruptura del partit a nivell nacional, que localment no ha tingut conseqüències de moment. Però hi ha moviments, aparentment reprimits al menys fins a les eleccions. En el millor dels casos, s’apunta, el PSC obtindria una majoria simple justeta amb la qual sol no podria fer res i tampoc li seria fàcil trobar socis poc exigents.
A ICV-EUiA avaluen positives la participació al govern i les expectatives electorals. Però les enquestes a nivell nacional diuen el contrari. També la majoria de fonts consultades; que consideren que la coalició ecosocialista hauria fet un paper molt subaltern. De manera que ni allò millor de les seves àrees apareixeria clarament en el seu haver.
En tot cas, la coalició, a nivell nacional, fa temps que venia intentant impulsar una proposta d’aliances politico-socials més ampla, i han anat convocant moviments, oenagés i militància sindical. A la fi, sembla que han trobat, al menys a Barcelona i Terrassa, una forma de concreció d’aquesta feina en la candidatura dita Guanyem.
Però, això, que a Barcelona està molt avançat, a Terrassa és de moment només projecte, el millor amb el que treballa ICV-EUiA i en el qual confien molt. A les negociacions, difícils, hi participen també Podemos, CUP, Procés Constituent i militants de l’ateneu Candela i moviments socials.
Pel que fa a CiU el futur pinta fosc. Sense un equip suficient i sòlid, després de la sortida d’en Josep Rull, cridat a tasques de direcció nacional, i també del president local de CDC Carles Oriach per motius personals, el candidat Miquel Samper, poc conegut i sense molt carisma, ho té difícil.
Això, sense considerar les conseqüències que pugui tenir el procés de “refundació” de Convergència, i el de la coalició amb UDC cada dia més difícil, el cas Pujol i els altres, etc…, enmig de les confusions del procés sobiranista…
El PP egarenc ha mantingut un vot bastant fidel fins ara. Caldrà veure, però, si resisteix el desgast que els hauria de produir a tots els nivells la massiva implicació de càrrecs en casos de corrupció, d’una banda, i els cants de sirena unionistes i espanyols suposadament més joves i moderns del partit Ciutadans, per l’altre. Clar que, potser, el del PP és precisament un vot que no vol massa joventut ni modernitat… Queda també per veure la incògnita sobre els motius reals de la sortida del 4rt regidor.
En aquest context, només ERC fa cara de salut; tothom admet que tornarà al Ple amb molta força. A les eleccions europees del maig passat, la formació liderada per Isaac Albert va ser la més votada a la ciutat, amb un resultat que mai haurien somiat abans, superant al PSC amplament. A banda totes les prevencions necessàries per no traslladà mecànicament uns resultats d’europees a les municipals, alguna tendència deu d’indicar.
L’altre partit que apareix a les enquestes i opinions, tot i no tenir massa ni poca vida a la ciutat, és el ja citat Ciutadans. I apareix bé. En tot cas, l’estat d’ànim també produeix vot, i poden ser molts; així com la relació entre la cara del candidat nacional famós i l’alcaldable local totalment desconegut. Esbrinar com podrien funcionar aquests mecanisme, és tema que necessitaria un altre espai.
Temps de canvi, segur.
Deixa un comentari