Segona part (Pau Tamayo)

1 Comment

La veritat és que no sé com començar aquesta carta després d’haver presenciat un miracle i tornar a néixer. Sóc el Pau Tamayo, veí de Terrassa de 28 anys i ara sí que puc afirmar que la vida són dos dies i hem d’aprofitar-la i gaudir-la al màxim, això si, sense presses si us plau.

Aquest dissabte 17 de gener del 2015 vaig patir un accident de cotxe al km 6 de la carretera de Matadepera en direcció Mura. Tinc molts flaixos, però crec que vaig donar una volta i mitja de campana i em vaig trobar cap per avall dins del cotxe. Anava amb el meu gos, en Fosc, i els dos vam poder sortir pel nostre propi peu i pràcticament il·lesos. Les primeres persones que van passar per la carretera, es van aturar i em van oferir la seva ajuda, van trucar al 112 i es van fer càrrec del Fosc fins que la meva mare i germana van arribar al lloc dels fets. A tots ells vull agrair-los la seva ajuda. Més tard van arribar els primers serveis d’assistència, els bombers de Matadepera, que van actuar amb una gran professionalitat i el més important, amb molta humanitat. Per fonts properes he pogut saber que un dels bombers es diu Albert Delgado. A ell i als seus companys, vull fer-los saber que els agrairé tota la vida el que van fer i el que van aconseguir, donar-me una altra oportunitat. Mai els podré agrair prou el que van fer. Per altra banda, també vull agrair infinitament al servei del SEM, que gràcies a nombroses persones, i recalco la paraula PERSONES, em van assistir i transportar, amb la màxima professionalitat i delicadesa, cap a l’Hospital de Terrassa. Un cop a Urgències va continuar el miracle amb les assistències mèdiques de totes les persones que, treballant més del que cobren, van bolcar tota la seva atenció cap a mi. De veritat que vull agrair a tot aquest conjunt d’éssers humans tot el que van fer per mi i pels que mes m’estimen, família, companya, amics i el Fosc.

Acabo amb una reflexió que vaig tenir just després de l’accident:

Avui hi ha hagut un miracle sobre el meu ésser. Algú m’ha avisat que no val la pena gaudir de la vida si no tens amb qui fer-ho. Així que sigueu conscients del valor que té la vida, en les espurnes de llum que va deixant i no en les petites coses insignificants sense importància!! De vida només n’hi ha una i mereix ser viscuda!! CARPE DIEM

Pau Tamayo

1 Comment

  1. Pau

    Hola! Moltes gracies per publicar aquest manifest per una segona vida! Moltissimes gracies!
    Pau Tamayo

Deixa un comentari