Història d’un enxaneta (Autor@: un minyó rimaire)

No Comment

HISTÒRIA D’UN ENXANETA

I

Hi havia una vegada

un nen molt bellugadís,

que ja estava al segon pis

quan tothom era a l’entrada.

Molt mogut, més que sumís,

i sa mare preocupada,

doncs la roba l’estripaba

i no jugava al parxís.

Si el perdien, el buscaven

tan sols mirant cap amunt

i pels arbres el trobaven

o enfilat sobre d’un punt.

Si de cas, no el detectaven,

fil per randa, un per un.

 II

Com la mare no volia

ofegar neures d’infant

va pensar que el portaria

a un lloc, per ell, inquietant.

A un lloc on ell grimparia,

com quasi tots que hi estan,

i així el controlaria

fins que s’anés atipant.

Un bon dia passejant,

sola amb el fill a l’escola,

i el diari fullejant

li vinguè una idea nova:

el duria, tot jugant,

a una gent, amb una colla.

III

Colles per fer l’animal

molt xivarri i molta gresca,

colles de caire social

dirigides a una festa,

i totes són gent com cal:

unes surten a la fresca,

i altres, amb el sol ben alt,

cal veure quina s’empesca.

Mes trobà una Castellera,

que era la més adient,

per conservar la manera

perque pugués anar fent,

seguint la seva falera

d’escalar sobre la gent.

IV

Així arribà a Minyons

que a més de ser prou puntera,

era aquella més propera

i que, a més, fan excursions.

En entrar, iniciacions,

s’ha d’aprendre la manera

de pujar i baixar, planera,

respectant les posicions.

Un castell és una massa

de gent amb un objectiu

que primer treballa a casa

poc a poc, i amb l’ull ben viu,

per després, a una festassa,

poder tenir bon caliu.

In : Creacions

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER