La gestió privada de l’aigua afecta a prop del 82,8% de la població catalana; el 74,3% monopoli en mans d’AGBAR. La gestió privada és, de mitjana, un 25% més cara i es concentra en les zones urbanes, on el negoci està garantit. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona la diferència és del 91%.
L’aigua és un bé comú i, per tant, un dret universal reconegut per la ONU i molts estats d’arreu del món. És per això que cal gestionar aquest bé al servei de les persones des del sector públic i no des del privat, com un negoci especulatiu més.
Perquè és socialment millor municipalitzar l’aigua i no permetre que sigui un negoci que aprofita el monopoli natural que aquest bé genera?
La privatització provoca l’encariment, opacitat i poc control, i que els guanys passin a mans dels inversors i accionistes. La municipalització, amb control ciutadà , vetlla pel bon servei, l’excelència en el manteniment d’infraestructures, tenint en compte els ecosistemes i les repercusions en les generacions futures, i garanteix el principi d’igualtat i la no discriminació a l’accés de l’aigua per a tothom.
En una societat democràtica els eixos principals es fonementen en un conjunt de serveis bàsics cap a les persones prioritzant la salut, l’educació, la vivenda, el món laboral i l’aigua.
Seria bo, des de la nostra manera de pensar, que l’aigua sigui gestionada pel propi Ajuntament de Terrassa perquè estem convençuts que això facilitaria un servei proper, un millor control de tota la seva gestió, la participació de la ciutadania, una millor qualitat de l’aigua, i un control ambiental més rigorós. I més tenint en compte l’actual accionariat de Mina, en que participa amb un pès considerable un gegant com és AGBAR, i veient el que està passant amb els preus a tota l’àrea metropolitana.
No es pot perdre el control públic de l’aigua, ja que aquesta és una funció social i de justícia. Cal explicar a les persones aquest concepte, en la línia més comunitària i valorar que la gestió pública ha de ser de qualitat, com l’ensenyament, la salut i els serveis a les persones. L’aigua no és qualsevol bé. Amb l’aigua no es juga.
Creiem també, que la gestió pública de qualsevol servei té un cost, que com a ciutadans hem d’assumir i entendre. Hem de tenir en compte que tot no és el preu i que hi ha més factors a tenir en compte i que tenen a veure amb la qualitat i eficiència. En el sector de l’aigua hem de deixar de pensar en termes de rendibilitat i d’extracció de beneficis.
Finalment la ciutadania ens ho hem de creure si volem administrar-nos aquest bé tant preuat i necessari per viure. No deixem que les multinacionals facin negoci d’aquest dret universal.
TAULA DE L’AIGUA DE TERRASSA. Terrassa, 22 de març de 2015.
La nova web i el mapa interactiu, amb la situació de la gestió de l’aigüa a Catalunya, formen part de la campanya de remunicipalització que porta a terme Aigua és Vida i amb la que pretén buscar suport ciutadà i polític a les seves demandes.
Deixa un comentari