Salvador Pérez Riera
Van buscats per a les llistes electorals sobretot per a les municipals. Com és evident em guardaré de ficar-me amb l’opció de cadascú i és ben lliure de ficar-se on li doni la gana, per tant, res a dir a les persones que han optat per ficar-se en una llista electoral d’un partit, el que sigui, llibertat total, cadascú fa de la seva vida el que vol, per això son adults i saben el que volen. Només valoraré el criteri que fa que els partits facin aquesta opció.
Ara resulta estrany el fet de buscar tant independent i voler determinar-ho tant, i en alguns casos amagar quasi les sigles i als seus militants, per la por de que la marca els faci perdre o reduir possibilitats. No se que deuen pensar molts militants de llarga tradició davant d’aquestes opcions i tantes floretes al “independent – independenta” de torn , després d’anys de militància abnegada, penjar cartells, tenir l’esperança d’ocupar un càrrec públic com a premi, o que com tants, et busquin feina per a tu o el parent, tants anys seguint al líder de torn, tants anys creient en una soposada ideia…, i ara resulta que no tens ni premis, ni reconeixement, ni es valora la teva fidelitat i sobretot, hi ha un avergonyiment de la marca no sigui què…! Ara qui permet tenir alguna possibilitat de sortir es omplir les llistes dels anomenats “independents”, i sobretot posar-ne mols, més que el contrari, no sigui dit, quina gran paradoxa.
Per tant, molta felicitat entre algunes militàncies segur que no hi ha, encara que alguns hauran de fer el cort fort i declarar la seva alegria per la gran opció feta.
I que vol dir independents en una llista? senzillament res, un mer eufemisme, un o una oportunista que ha tingut la sort o desgràcia, això mai se sap, de que sense fer cap esforç militant i meritori, ara et proposin per ocupar càrrec en la política professional sense cost afegit (no ha hagut d’enganxar cartells, de defensar al partit i al líder davant les crítiques i adversitats…). I com és evident, d’independent o independenta, res. Quan has escollit i acceptat anar a una llista és per afinitat, no dic ideològica perquè això és més complexe i profund, però si per oportunitat i possibilitat que mai haguessis hagut d’ocupar un càrrec públic, ser un polític professional, per tant, sense esforç has arribat a una oportunitat única. I com és evident, perquè al final estàs sobrevalorat per davant d’una militància i marca maleïda en algun cas. I a més d’afinitat, es perd la mal anomenada independència i el criteri propi, ja que signes fidelitat i subordinació a les condicions del líder i sobretot del partit, per tant, crec que és més honest treure el concepte d’independents a la llista per un altre concepte més adient i real, o ets depenent o al final si tens criteri propi, seràs un/a trànsfuga insultat per tothom, i en alguns casos hauràs perdut el que et podia prestigiar en algun moment.
En els partits i sobretot alguns, la democràcia interna des de fa molts anys és inexistent i els aparells són predominants ja que determinen les regles del joc, i al final aquell suposat bon moment del principi es converteix en un estat d’exigència de fidelitat, i el lliure pensament i personalitat pròpia deixa de ser una realitat, per no dir, desapareix. Els aparells i sobretot els anomenats “líders” de persones amb criteri propi i que pensin soles, en volen poquetes. Només cal analitzar on han acabat la gran majoria de suposats “independents/es”, o integrats al partit de torn, o abandonats per tothom.
I en algun cas avui, més que una possibilitat de prestigi, és un desprestigi total, ja que t’has convertit en una espècie d’exèrcit de salvació per aturar la caiguda. Per tant, encara alguns hauran d’assumir les crítiques per a protegir al partit de la seva ineficàcia i abandonament del seu ideari al llarg dels anys.
Després amb tant independent sempre hi ha sorpreses, de poca afinitat ideològica, el desmantellament ideològic d’alguns partits que no se sap ben bé que representen ideològicament, fa que davant d’aquesta manca de definició, qualsevol pugui entrar amb la coherència d’un projecte merament funcional i pragmàtic només fonamentat en intentar guanyar a tota costa per mantenir la cadira i el sou, sense ideologia clara, fet que permet que l’independent tampoc necessiti cap coherència, senzillament ocupar càrrec. Alguns diuen, “aporta aire fresc, visió plural, criteri…”, que deuen pensar molts militants? I sobretot, planteja una manca de visió de no veure el problema de fons, la incapacitat de generar canvis de veritat en les mateixes organitzacions, totalment burocratitzades, tancades, amb grans dèficits democràtics, pèrdua ideològica dels objectius, i ser mers instruments per a mantenir l’estatus quo per a generar mers professionals i vividors dels sistema. Omplir d’anomentats “independents sense ànima” no resol el problema de fons. Jo prefereixo sempre saber qui tinc davant i de quin peu calça ideològicament, que indefinits oportunistes.
Però bé, al cap i a la fi, tal com deia, tothom és grandet, i amb el seu prestigi fa el que vol i participa en el projecte que vol. Això si, que es deixin de dir independents, com si fos una espècie nova, pura, sense càrregues i fora del compromís partidari de torn, amb l’objectiu de no confondre a la ciutadania, i sobretot, a molta militància confosa que alguns esperaven agraïment i reconeixement, i senzillament, reben abandonament. Alguns partits tindran sorpreses amb alguns dels seus “independents” ja que són de molta estètica i molt poca ètica. I amb aquest tema, estem davant d’un nou temps polític de grans incerteses i canvis necessaris, on la ciutadania té una gran oportunitat de canviar coses i d’incidir en els canvis polítics dels propers anys, i sobretot, que no caiguin en el miratge del metre quadrat ocupat d’independents per partit, i es mirin el contingut i projectes, si són canvis profunds, o senzillament estètics de la vella política encarcarada sense ètica ni valors.
Salvador Pérez Riera
Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental
Deixa un comentari