El proper 30 d’abril a les 20:00h, al Bau House Bar (Avinguda Jacquard, 1 – Terrassa), tindrem l’oportunitat de sentir la poesia de la malaguenya María Eloy-García en la seva pròpia veu. Aquesta poeta, nascuda el 1972, ha publicat els llibres de poesia Metafísica del trapo (2001), Cuánto dura cuánto (2007) i Los cantos de cada cual (2013), i ha estat inclosa en nombroses antologies i mostres col·lectives de poesia.
Ens hem posat en contacte amb ella per saber alguna cosa més sobre la seva obra i per conèixer els seus fonaments poètics i ha contestat les nostres preguntes amb una simpatia espontània, gens embafadora.
Com i quan descobreixes la poesia i decideixes dedicar-t’hi?
Descobreixo la poesia tan aviat tinc ús de raó, si és que n’he tingut mai. Crec que formava part del pack vida, no crec ni tan sols que hagi estat una elecció. Quan vaig descobrir els llibres ho vaig entendre tot rapidíssim: m’encantava parlar per parlar, m’encantava com sonaven les paraules, era tot un vici. Em diverteixo molt, no concebo la vida sense divertir-me.
Quins autors t’han seduït i han impregnat la teva obra? Per què?
Molts, però també artistes d’altres disciplines. També m’ha influït el món de la ciència, el de la filosofia, etc. Com a escriptors, Pessoa, Vallejo, Szymborska, Gelman, Perse, la Bíblia, el prospecte de l’aspirina, tot. El perquè és senzill, pel plaer estètic, no conec cap estat millor.
Per què escrius? Per comunicar-te amb qui et llegeix, per explorar la teva consciència i conèixer-te millor…? Per què? Defineix la teva poesia per a qui la desconegui.
Escric per trobar aquest mateix plaer i, en certa manera, perquè m’estimin. D’alguna manera necessito comunicar amb tot, necessito explicar, com l’exhibicionista de la gavardina necessita ensenyar.
La meva poesia podria ser més o menys fer quotidianes les coses suposadament altes i dignes i dignificar les coses suposadament quotidianes.
Ara mateix s’està editant molta poesia en català, sorgeixen projectes interessantíssims entre la gent jove. Es dóna la mateixa situació a Andalusia?
Està molt viva també, pensa que Andalusia ha donat molt bons poetes sempre, igual que Catalunya. Quien tuvo, retuvo. El millor és que els poetes més joves comencen a valorar la barreja amb altres disciplines, comencen a introduir més coses que les pròpiament literàries i això és meravellós, jo crec que cal barrejar-ho tot. El poeta filòleg atrapat en el seu jo turmentat ja és un tedi absolut.
Quins projectes estàs preparant?
Bé, després de l’últim llibre, crec que m’hauré de posar soviètica. La poesia em serveix per criticar l’interior d’un món de merda, i per inventar-ne un altre de possible, on es posi en dubte allò que es considera bo i es revisi allò que es considera dolent. No hi ha veritats inflexibles, a la meva edat.
Eli RodGüell & Jordi FFF
Deixa un comentari