La ciutadania ha parlat i ha votat, i ha plantejat un panorama electoral divers amb molta necessitat de pacte i acord. Espero que determini el seu resultat final en cada govern la proposta programàtica, ideològica i d’interès col·lectiu i públic i que no comenci a ser un mer repartiment de càrrecs i cadires com sempre ha passat, precisament amb l’objectiu fonamental de garantir-se la cadira de torn.
Però abans uns petits comentaris a la situació prèvia a les eleccions i només a nivell local. Que el Sr. Ballart parli de que tots els seus contraris aspirin o ocupar el càrrec o cadira, i ho digui qui només ha estat interessat en ocupar-la i de qualsevol manera, fa molta gràcia. Només cal recordar que és un funcionari del partit de tota la vida i porta entre regidor i alcalde com a polític professional més de deu anys. Que digui que ara promet reformar-ho tot, quan ell i el seu partit ni amb aquests deu anys, per no anar més lluny, han estat els responsables de l’estructura municipal col·locant a tots els seus amics, parents i militants, i no fent cap reforma ni canvi, és de vergonya.
Que parli de la cadira dels altres que hi aspiren, quan ha utilitzat l’estructura municipal i els recursos públics al servei del seu partit i seu, incloent a treballadors i treballadores municipals per a fer-li la campanya i el programa, té gràcia per no dir una altra cosa. Per cert, insultant a alguns dels directors de serveis, que l’han servit fidelment, que a més molts d’ells són del seu partit amb carnet, ara els acusi d’anar contra ell, sense res que ho demostri, i que són un tap perquè altres accedeixin, a més d’un error impresentable, és una demostració del nerviosisme i la necessitat de garantir-se la cadira a tota costa. I per desgràcia, demostra la poca personalitat de molts d’ells i elles al no haver-li contestat encara, demostrant que no mereixen estar en el càrrec per submisos i poca personalitat. I un altre evidència i fet, els treballadors i treballadores municipals no són del partit governant ni li deuen fidelitat partidària, ni estan al seu servei. Serveixen a la ciutadania que és amb qui tenen el deure. Alguns han confós l’Ajuntament com un feu al seu servei, gràcies als mal vicis acumulats.
I suposo que no és cap demostració de mantenir-se en el càrrec el fet que dijous i divendres passat s’estaven penjant cartells seus amb urgència davant de les seus electorals, o com ha utilitzat Canal Terrassa d’una manera totalment impròpia, segurament com a resultat de les enquestes que ja indicaven una baixada de vot, com s’ha produït.
I ara anem als resultats i les previsions. El Sr. Ballart, ja que no el PsC, que ha amagat la marca, ha tret més regidors que la resta de forces, lo que no li garanteix l’alcaldia. Per tant, no entenc l’alegria del seu partit que ha estat inexistent en aquesta campanya. És més, ha prioritzat independents afins, en detriment de militants, pel risc de perdre encara més vots i regidors. I un altre fet important, la pèrdua de vots la té en les noves generacions de joves que la gran majoria ni els vota, encara s’aguanta pel vot a partir de seixanta anys i que vota PsoE, però que cada cop serà més baix.
Per tant, encara en aquests moments hi ha la possibilitat d’un canvi real a l’Ajuntament amb un acord entre Terrassa en Comú, ERC i la CUP, deixant a la resta d’opcions perquè a l’hora d’elegir alcalde i equip de govern donin suport a la continuïtat o canviar d’una vegada l’Ajuntament. I això és tant democràtic com qualsevol altra opció que tingui majoria. És més , el PsC quan no ha tingut majoria absoluta ha fet bipartits i tripartits amb l’objectiu de garantir-se la cadira costi el que costi; per tant, si això passa, haurà de callar i assumir perquè ell ja ho ha practicat, i pot caure per la mateixa medicina. Com espero que Terrassa en Comú i ERC , ni per votar l’alcalde, ni per a entrar en cap pacte de govern, no li donin suport al PsC per coherència i perquè els seus votants i militància suposo no acceptarien.
I precisament, perquè és una oportunitat per a canviar les coses, ho haurien de fer i arribar a un acord de confluència per assolir aquest objectiu de canvi. I després ve la segona part, posar aquest canvi al servei de la ciutadania de veritat i prioritzar aquest objectiu, evitant començar a parlar de cadires i càrrecs que hauria de ser un element secundari, precisament per a evitar caure en les formes de fer del PsC que és l’únic interès que ha tingut sempre.
I perquè es produeixi aquesta situació CiU té un paper important per a garantir aquest primer canvi i que ha estat el seu discurs de campanya. Ha perdut molts vots, però si cau en el parany del PsC donant-li suport per a obtenir l’alcaldia o a canvi d’una cadira, el seu ensorrament serà major i garantit. Veurem que fa al final, i si està a favor d’aquest canvi o de donar continuïtat a una mala manera de fer.
Per tant, s’acosten temps molt interessants passi el que passi, i el que està clar és que res serà igual, i alguns hauran de fer veritables reciclatges d’actitud i comportaments davant d’aquesta situació. Veurem ja que per desgràcia en política professional, sempre acaben passant coses molt estranyes i imprevisibles al marge dels interessos de la ciutadania i al servei partidari.
Salvador Pérez Riera
Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental
Deixa un comentari