Presentació de la candidatura TeC, 27 de febrer 2015. Foto: PV
Ja hi són dintre l’Ajuntament de Terrassa, tal i com es va dir en el procés de confluència de Terrassa en Comú (TeC). 16.045 ciutadans els han donat la seva confiança i això vol dir una gran responsabilitat per a tothom, però sobretot pels actors directes del procés. Aquests que, fins 72 hores abans de les eleccions, continuaven instal·lats en una equidistància equivocada.
Ha hagut molts elements en aquest procés que no han ajudat a consolidar un clima de compromís afectiu. Uns perquè van venir a oferir la confluència des d’una estratègia ja elaborada i els altres perquè ho van veure i no van dir res, i això va fer que des del primer minut aparegués la desconfiança.
En aquests moments no es pot continuar així. S’ha pecat d’immaduresa, però ara s’ha de respondre davant la ciutadania. Per tant heu de retornar al punt inicial i començar quasi de zero, fins que els diferents grups (Podem, Procés Constituent -encara que hagi marxat-, ICV, EUiA, i l’autoanomenat Grup Promotor) tinguin el mateix ADN.
S’ha d’aprofitar aquesta nova etapa per construir espais oberts per a tothom. Que qualsevol persona d’aquests col·lectius pugui dir la seva sense exclusions i que tingui validesa decisòria dintre de l’assemblea. Deixeu de tancar portes, que si plenari obert, que si plenari tancat. Només un escenari obert a totes i tots els membres dels diferents col·lectius. Totes han contribuït a que Terrassa en Comú sigui una realitat.
S’ha d’anar a constituir una assemblea permanent que faci la funció de marcar el camí a desenvolupar pels regidors electes. Això és el que hauria d’haver sigut des del principi. Aquest era i ha de continuar sent l’esperit de la confluència. No val això de “nosaltres som ciutadans”, i els altres? no són pas “marcians”, són tan ciutadans uns com altres. S’ha d’acabar amb aquestes exclusions dialèctiques que no tenen cap base seriosa des del pensament sociopolític participatiu. En canvi s’està construint aquest esperit del 15M, que tothom vol fer seu, sobre conceptes metafísics.
En base als acords amb ERC i CUP s’hauria d’exigir immediatament que el nou equip de govern presenti les mesures que pensa aplicar davant l’emergència social existent. No es pot esperar ni un dia més.
S’han d’exigir auditories de totes les societats municipals i de la pròpia organització central per a que rendeixin els recursos humans existents, i que això es faci públic des de la web municipal.
S’ha d’establir transversalitat en el govern municipal i en la pròpia organització municipal per fer-la més operativa i per racionalitzar els recursos de què disposa cada àrea de govern.
S’ha d’exigir que es redueixin al màxim els càrrecs de confiança, canviant gran part dels mateixos per llocs de treball estructurals, que és allò que són, i cobrir-los mitjançant concursos interns o oposicions externes permetent la lliure concurrència i la igualtat d’oportunitats com a qualsevol altre lloc de treball municipal.
S’ha d’exigir que les finances de l’ajuntament no vagin a mans de bancs que desnonen a ciutadans de Terrassa. S’ha de començar a promoure la cultura de la Banca Ètica. S’han de desenvolupar mecanismes econòmics cap a l’Economia del Bé comú.
Per a que tot això pugui ser realitat s’han d’implicar tots els signants dels acords pel 24M en un sol bloc, físicament parlant, davant de l’equip de govern que segur disposarà dels vots favorables de l’oposició de dretes (CiU, C,s i PP) quan es tracti d’assumptes de llibertats, transparència, transformació econòmica i d’ajuts socials.
S’hauria de fer un fons solidari per ajudar els ciutadans en situació d’exclusió social que no puguin ser atesos des del govern local. Aquest fons es podria nodrir inicialment amb els diferencials de les retribucions del regidors que s’assignin un sou real inferior a l’establert per l’Ajuntament. D’altra banda, com no crec que la resta de regidors estiguin per a questa labor, hauríeu de proposar que fessin aportacions individuals al fons social. També s’hauria de estendre al conjunt de la ciutat fent campanyes solidàries, de tant en tant, per recaptar fons.
Si no s’aconsegueix superar aquesta crisi del grup existent, això ens portarà al descrèdit davant dels nostres electors, i ens diria que els caps elegits no són els més adequats per pilotar aquest vaixell i per tant us hauríeu de qüestionar què feu. La meva opinió és que si no se supera això haurem de reconèixer que el projecte transformador ha estat una il·lusió dirigida per més d’allò de sempre.
Antonio Machado
Deixa un comentari