Els nivells de corrupció político-econòmica assolits al país han superat fins i tot les pitjors previsions de les més pessimistes; han posat en evidència les connexions entre governs, administracions i empreses; i han tret a la llum un altre sense fi de casos que mostren com a mínim una utilització totalment irresponsable i descontrolada dels recursos públics. Amb això, a banda els paladins anticorrupció sorgits per treure profit de l’embolic, s’ha enfortit una opinió i acció pública i ciutadana que promou i crea mecanismes de control, vigilància, rendició de comptes i transparència de totes les instàncies públiques, administracions, governs, organismes representatius i altres.
A Terrassa, fa poc més d’un any, va ser creat l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM), el segon a Catalunya, on ara n’hi ha quasi una vintena. Un grup de professionals i activistes socials, entre els quals l’Òscar G. Villa i el Xavi López decidiren començar a caminar.
Òscar G. Villa i Xavi López, de l’Observatori Ciutadà. Foto: PV
En contacte amb l’Eduard Martín-Borregon, l’Enric Pons i altra gent de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) havien estudiat la viabilitat del projecte. No és difícil, però demana dedicació i de ganes d’aprendre i estar-s’hi temps mirant i creuant dades. I si és com l’OCM Terrassa, vincula amb la PACD, gent amb coneixements d’auditoria i comptes públics o que els hi agradi molt.
En una sessió de l’Escola d’Empoderament Ciutadà promogudes pel Procés Constituent es trobaren les persones necessàries per un equip mínim suficient: periodista de dades, informàtica, economista, comunicació i relacions.
El 28 de febrer del 2014 decidiren anar endavant i en menys d’un mes presentaven en públic la nova entitat. Just un dia després del primer OCM creat a Catalunya, el de Castelldefels.
“Els objectius”, explica l’Òscar Villa, tècnic administratiu i en comptabilitat, “els teníem claríssims: treballar la part dels pressupostos municipals i el dret a la informació de totes les ciutadanes”.
Com? Amb una eina informàtica per facilitar que les persones facin consultes sobre la gestió de l’Ajuntament i els pressupostos. Aquesta eina és una web (OCAX, desenvolupada per la PACD durant quasi bé 2 anys), on es visualitzen els pressupostos i es poden fer preguntes dirigides directament a l’ajuntament que la gent de l’OCM gestiona a través d’instàncies.
La gent de l’OCM detecta l’acció i fa el seguiment del tràmit, reclamant si cal la resposta, que queda registrada i públicament accessible. El principi fonamental del procés és que tot sigui públic: les consultes i les respostes, visibles i compartibles amb i entre tothom.
Una de les coses que primer van detectar, però, és que “cal crear una cultura de la pregunta”, afirma en Xavi López, economista, “cultura de l’interès per la cosa pública, la gestió pública, de la rendició de comptes”, perquè la majoria de les persones no es plantegen o no saben com fer-ho o què preguntar, per on començar.
Juntament amb això, van constatar ràpidament la necessitat de crear complicitat amb entitats, organitzacions i moviments, de manera que “aquesta eina pugui ser un instrument d’empoderament”. Les entitats hi són, en temes rellevants, com sanitat, habitatge, educació, i en tots aquests la gestió municipal pot ser rellevant per elles.
L’inici d’aquesta caminada va ser molt bo, asseguren, “vam treballar molt, vam conèixer molta gent”. Però després, “quan va començar el procés de les municipals vam perdre molta força i gent”.
O sigui, tot plegat, va ser un enlairament espectacular i una frenada molt forta. Tot i que no de volta al zero anterior, ni molt menys. La maquinària no s’ha parat i, “ara que han passat les municipals ja hem començat a reprendre i lligar fils de nou”. L’Òscar informa que ja s’han incorporat persones noves en l’àrea de periodisme i comunicació, “aquest és un aspecte molt important per l’OCM. Cal fer informacions amb les consultes, històries completes per explicar i difondre i que no es quedin en l’anècdota”.
Començaran de seguida amb una sèrie de xerrades, just després de vacances, per a les associacions veïnals, plataformes i entitats que tinguin interès i vulguin recolzar aquesta feina: explicar què és l’OCM, com funciona i quina és la seva importància. Cal amb això també captar gent que vulgui ajudar, clar que ha de ser gent que tingui coneixements i que puguin fer auditoria dels comptes.
Per resoldre les mancances de formació, explica l’Òscar, faran autoformació, “aquest any quan vam començar nosaltres tampoc no sabíem moltes coses, però hem après”. Aquest coneixement adquirit, ara el compartiran a les xerrades, “es farà de manera que la gent ho pugui entendre fàcil. Farem cursets o sessions formatives”.
Amb tot això, és obvi que les forces polítiques tindran interès en l’Observatori. Ara, aquest es defineix com independent dels partits. “I ha de ser públic, ciutadà”, rebla en Xavi, “no pot ser condicionat per cap força política ni utilitzat publicitàriament”. Com que l’eina creada és totalment pública i oberta a tothom, no hi haurà problemes.
Les preguntes o denúncies són públiques, de ciutadanes que poden o no fer públic el seu nom. Les garanties hi són. “Hem d’estar oberts a qualsevol persona i qualsevol partit, perquè el que tractem és transversal”, declara, “però tota la informació és i serà pública, si fa mal com si no, a aquest o l’altre partit”.
La feina, així, no és ni neutra ni equidistant, “pensem que per a que hi hagi una democràcia saludable, que és allò que anima tothom que hi participa”, segueix l’Òscar, “cal que la democràcia sigui més ampla i intensa, que sigui millor, que a més de representativa sigui participativa; i aquesta participació ha de ser proactiva per part de les persones, no dirigida per les institucions”.
Una de les bases principals per aquesta participació, aquesta democràcia participativa, és tenir una bona informació. “La informació i la transparència com a eines per millorar a llarg termini la democràcia participativa, implicant més els ciutadans en la gestió i decisions sobre lo públic. Voldríem que l’OCM fos una estructura independent de poder ciutadà, on els ciutadans puguin treballar i fer aquesta participació col·lectiva”, conclouen.
L’Ajuntament té criteris ètics a l’hora d’obrir un compte bancari?
En el poc temps de vida s’han realitzat preguntes i respostes interessants, diu l’Òscar, com és el cas dels comptes bancaris o el dels pisos buits de la societat municipal d’Habitatge. Tanmateix, les dades no han tingut prou difusió. D’acord amb en Xavi, “la difusió depèn també molt de les entitats implicades. Nosaltres col·laborem en que hi hagi coneixement de la informació, que aquesta arribi i les difongui, però el seguiment del fil encara no el podem garantir”. És aquí on creuen que falla de moment la connexió.
La consulta amb més èxit va ser la que demanava els criteris que utilitzava l’Ajuntament per contractar comptes bancaris i si, entre aquests, hi eren els criteris socials i ètics. Va donar lloc a bastant moviment: tuïts i comentaris al Facebook, relata l’Òscar, afegint que l’Àgora Terrassa també es va implicar, al temps que es va fer una reunió de l’Ajuntament amb gent de la banca ètica, en la qual van demanar explicacions. L’Ajuntament, fins i tot, es va comprometre a fer-ho, tenir en compte criteris ètics.
Ara, per exemple, recorda en Xavi, “seria més responsabilitat de les entitats fer seguiment; nosaltres estem disposats a col·laborar, però hauria de ser entre totes”, com ja havia dit. La resposta, de qualsevol manera, es pot veure a la pàgina de l’OCM, i les respostes al Facebook. “És un cas que pot il·lustrar molt bé allò que pot generar una consulta”, afirma l’Òscar.
Un altra episodi important, que va generar polèmica, va ser el del qüestionament que va fer gent del Procés Constituent sobre el pressupost de subvencions a famílies necessitades. L’organització política va publicar un article amb el resultat de la informació que havíem obtingut, segons la qual una part important del pressupost previst per ajudes a famílies necessitades no s’havia utilitzat, quan les dades del mateix Ajuntament permetien confirmar que les famílies necessitades hi eren.
En un altre sentit, el de la pressió política que pot exercir l’opinió ciutadana, es van produir també molt bons resultats. “Si mires els programes dels partits”, diu l’Òscar, “veus que han tingut més vots els que han posat al programa com important la transparència. Fins i tot l’Alcalde, en el seu discurs d’investidura, va dir que la transparència és una de les bases de la nova política”.
Afegeix aquest tècnic que aquesta afirmació no és per presumpció, “l’any passat ja vam tenir dues reunions amb els tècnics de l’Ajuntament i es van mostrar disposats a millorar la part de la informació i la transparència. Nosaltres els hi vam dir el que ens semblava que estava malament i es podia millorar i es van comprometre a arreglar-lo. Al mes següent, vam fer una altra reunió i van presentar totes les millores que havien fet. La veritat és que encara falta molt, però van posar molta informació que abans no hi era”.
S’estan fent canvis per millorar. A més, la llei ara també els obliga. “Van coincidir les dues coses”, emfatitza en Xavi, “la llei de transparència que entra en vigor a finals d’any i la pressió ciutadana i a través de l’OCM”.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari