El Plan de Alberto a l’Espai El Vapor en directe. Foto: LP
El proppassat diumenge 27 El plan de Alberto es van posar l’Espai El Vapor a la butxaca. Almenys així es pot concloure pel nombrós públic que van atraure, fent una mica difícil trobar un lloc lliure per seure. La proposta era senzilla: cançó d’autor tocada per quatre músics, quasi tota en castellà, sense grans virtuosismes i amb temàtiques costumistes. La part interessant de l’assumpte venia, per una banda, pel fet de tenir dos compositors a la banda -no molt contrastats, però s’agraïa- i, per l’altra banda, que l’Alberto titular és alumne de la reputada professora de cant Marisa Cano -es va notar-. Amb aquest escenari, els quatre músics van fer passar una bona estona als presents tot incorporant l’humor que solen destil·lar aquesta mena de grups, i sense pretensions de res més.
Un acústic sòlid, relaxat i relaxant, amb els dos compositors tocant la guitarra rítmica (no del tot una bona idea quan tocaven a la vegada), un guitarra solista tocant figures molt senzilles a l’acústica o en una còpia de Telecaster de so prou bo, i un baixista potser una mica anònim. En realitat, però, l’única part negativa (i li pot passar al més pintat) van ser petits problemes tècnics durant l’actuació: una pila agonitzant en una guitarra (ho van arreglar in situ), un jack fent mal contacte en una altra, i un problema d’afinació en la guitarra de la pila. Res de tan greu, en tot cas, com per espatllar l’ambient que es buscava crear i que va deixar el públic en un bon lloc. De manera que pot ser interessant sentir-los en un elèctric amb bateria (el bateria no va tocar i no sé si era a la sala).
Deixa un comentari