Referent a la concessió a l’entitat mercantil Mina d’Aigües de Terrassa de la gestió del subministrament de l’aigua per a les llars de la nostra ciutat, hem anat veient l’evolució d’aquesta des de que La Taula de l’Aigua va iniciar el procés obert de debat amb la ciutadania i les forces polítiques i socials, relatiu al final de la concessió i les seves alternatives de gestió a partir del 2017.
Joan Gayà, comissionat de l’Aigua de l’Ajuntament de Terrassa
Des de l’inici de la democràcia, l’any 1979, la família Galí com a propietària de Mina d’Aigües va continuar gestionant la nostra aigua com l’havia fet els 38 anys anteriors, és a dir, com “la dueña del cortijo”.
Al 2011, l’Ajuntament va començar a intervenir en el procés de gestió de la nostra aigua per part de Mina. Aquesta intervenció no va ser del tot complerta, Mina no facilitava les dades econòmiques necessàries per a la tasca fiscalitzadora de l’Ajuntament, i aquest anava suportant aquesta manca de col·laboració amb paciència monacal.
L’aigua és un negoci molt suculent, es treballa sobre cost real més benefici, i això dóna molt rendiment. Per això és una activitat que intenten controlar grups empresarials grans, com AGBAR, que participa en Mina d’Aigües de Terrassa, i controla el 85% de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ara, a les portes del final de la concessió, veuen que perdran uns 2 milions d’euros/any de la nostra aigua.
A l’agost d’enguany, Mina va fer públic un dictamen que havia encarregat a Tornos abogados, despatx d’aquests que s’han fet rics dient en documents jurídics allò que el seu client vol que digui, com és el cas. La conclusió era que “Mina es más ágil y económica” que l’Ajuntament de cara a la nova gestió de l’aigua. S’oblidaven que part de la xarxa de distribució està obsoleta, o que l’aigua deixa molt a desitjar qualitativament, o que Mina té uns guanys al voltant dels 2 milions d’euros que podrien revertir en el bé comú de la ciutat. Tampoc diuen a quantes llars de la nostra ciutat els han tallat l’aigua per no poder fer front al rebut per situacions d’emergència social.
L’Ajuntament ha anomenat a Joan Gaya (enginyer expert en aigua) com a comissionat per fer un estudi de les possibles solucions en la nova gestió de l’aigua a partir de l’1 de gener del 2017. Aquest tècnic ha fet un estudi del procés de l’aigua des del 1941 i ha fet públic un primer informe que no ha estat del gust de Mina d’Aigües, pel fet que ha constatat el que molts ja sabíem: no hi ha hagut transparència en la gestió de l’aigua a la nostra ciutat i Mina no ha facilitat, a data d’avui, la informació necessària per poder fer l’estudi requerit pel Ple Municipal del nostre Ajuntament.
Arran d’aquest informe, Mina ha donat un nou pas presentant un recurs contra el nomenament del comissionat, i ara possiblement tornaran a atacar els nostres interessos com a ciutadans tramitant un presumpte contenciós administratiu o un recurs especial contra l’Ajuntament al·legant perjudicis econòmics en el procés de reversió de béns, en la cartera de clients, fin i tot arriben a la desvergonya de dir “que cuestiona la titularidad municipal del servicio” , quan els primers pous d’abastament al riu Llobregat, van ser autoritzats des del “ministerio de Obras Públicas”, el 21 de setembre del 1934, a l’Ajuntament de Terrassa, tal com reflecteix l’escriptura de concessió existent.
Aquesta suposada nova situació generada pel contenciós podria donar pas a que Mina d’Aigües hagués de continuar mantenint el servei, com a mínim un any més, mentre els tribunals resolen el presumpte contenciós o recurs especial.
Així és com aquests empresaris vetllen pels interessos dels terrassencs. Aquest senyors que han inundat la nostra ciutat i les nostres bústies de publicitat dient lo bons que són i que vetllen per tots nosaltres amb les seves bones obres de caritat, el que volen realment és continuar “chupando del bote” amb les nostres butxaques, i per arribar a aquest objectiu estan intentant jugar brut, sense tenir en compte la repercussió que generaria tot aquest procés en el propi servei d’aigües que rebem, mentre ells continuen incrementant els seus guanys.
Antonio Machado
Deixa un comentari