Els membres del grup El Faro de Alquimia, Electric Band. Foto: cedida
El grup terrassenc El Faro de Alquimia, Electric Band van tocar dissabte 30 de gener a la nit al Bau House. La banda, formada per Rubén Castro a la guitarra elèctrica, Juan Carlos Arévalo a la bateria i percussió, JuanKi Herraiz al baix elèctric i baix fretless, i Núria Jaouen als teclats, van oferir un concert força interessant i amb bon públic. En aquesta ocasió, van tocar temes de gran complexitat estructural, tots instrumentals, per obrir la porta a la presentació del seu nou videoclip “Inquietude”. Dirigit per Antoni Verdaguer, presenta una factura espectacular i ha comptat amb la presència del ja llegendari Pep Sala.
Hem volgut parlar amb ells:
— De què s’encarrega cada un dels vostres components a dins del grup?
— Tots participem en tot. De fet, la riquesa de la nostra música ve donada per la llibertat que tenim els 4 components a l’hora de composar. No tenim barreres ni etiquetes, cadascú treu el que té dins i ho expressa a la seva manera. Així és com componem les cançons, expressant lliurement el que sóm tot creant una simbiosi entre els 4 membres. De fet, el nom del grup defineix que la nostra llum és la música, i l’alquímia (la química de Déu) parla d’això, de transmutar en llum el que tenim dins nostre.
— Què recordeu amb més afecte de la filmació del vostre nou videoclip? I com vau aconseguir la participació d’en Pep Sala?
— La veritat és que vàrem passar dos dies molt interessants i agraïts a l’estudi d’en Pep Sala. El poble, Sau, és molt acollidor. El videoclip es va gravar al mateix temps que enregistràvem les dues cançons del nostre nou Ep. Aleshores, el conegut cineasta terrassenc Antoni Verdaguer, no es va perdre ni un detall amb la seva càmera. De fet, va gravar tot el procés que es tradueix en 5 hores de gravació però, de totes elles, només vàrem extreure els 6 minuts que dura el videoclip “Inquietud”.
Vam conèixer en Pep Sala el 2015 en un concert que va fer al Centre Cultural de Terrassa. Quan va acabar el concert, juntament amb l’Antoni Verdaguer, vam baixar al backstage per saludar als músics. Aleshores, entre fotos vàries amb en Pep Sala, li vam entregar la nostra maqueta. Al cap d’uns mesos, ens vam trucar i vam anar al seu estudi. Vam passar tota la tarda parlant sobre música. De fet, vam descobrir que en Pep coneix molt l’estil de música que fem perquè és seguidor de grups de rock progressiu com Genesis o King crimson. Així que li va agradar molt el nostre estil i les nostres cançons. I vam fixar un dia per la gravació de dues cançons. Aquells dos dies de gravació vam veure en Pep en creació absoluta, va col·laborar en la nostra cançó “Inquietud” d’una manera fascinant, amb un gran somriure, i tocant tots els teclats que tenia a l’abast. Tot un tornado de creativitat. Va ser realment increïble.
— Quin equip utilitzeu? Instruments, efectes, amplificació…
— Sempre intentem buscar el que la cançó demana; ella mateixa aporta el so que necessita. Mai ens identifiquem amb uns instruments o marques particulars. El nostre so prové de com ens expressem i no dels instruments que fem servir. Tampoc direm marques d’instruments, amplificadors, etcètera… perquè no tenim patrocinador i no farem publicitat de cap marca!
— Qui ens destacaríeu de l’escena rock terrassenca? I a nivell de Catalunya?
— Nosaltres estem molt implicats en l’escena terrassenca. Cadascú de nosaltres toca en altres grups com Cuero Viejo, Jan Diaz, Gipsy Nur Project, Trayax, The Harlock…I és notable els bons musics que trobem a la nostra ciutat. Fa uns anys, i cada cop més, estem vivint una ebullició de grups terrassencs de molt bona qualitat amb gran diversitat d’estils. Així que, en aquests moments ens sentim molt orgullosos de participar i aportar vida cultural a la nostra ciutat. Els músics fem un treball social, la majoria de vegades poc reconegut per polítics i institucions. Com moltes altres disciplines artístiques i culturals, més enllà de la música i de l’estil, per damunt de tot això, sóm terapeutes.
En conclusió, a El Faro de Alquimia no ens agraden les etiquetes i, per tant, qualsevol músic o banda que fagi música apassionadament i amb el cor mereix tot el nostre respecte.
Us deixem amb el making of que ens han parlat:
Lluís Paloma
Deixa un comentari