El futur de les clàusules socials davant els tractats comercials TTIP, CETA i TISA
Com ja s’ha informat en aquests mateixes pàgines el nou municipalisme està impulsant les clàusules socials per aconseguir que la contractació pública tingui molt present els criteris ètics, socials i ambientals. Un espai de gran potencialitat si tenim en compte que la contractació pública a Espanya representa un 18,5% del PIB, segons l’Observatori de la Contractació Pública de Saragossa.
Amb la entrada en vigor de la directiva europea del 2014 es va obrir una via jurídica (superadora de reticències i dificultats normatives) al servei de les administracions públiques per fer de la compra de bens i serveis un agent actiu en les polítiques de redistribució de la riquesa, d’igualtat i de qualitat ambiental. La inserció de col·lectius en dificultats, la promoció de la igualtat de gènere i la qualitat de l’ocupació, són aspectes prioritaris. Però no és un camí fàcil.
L’Ajuntament de Terrassa va aprovar al Plenari del mes de novembre del 2014 la inclusió d’aquests criteris en la contractació pública. Es va consolidar un procediment (obert el 2011) per fer de la compra pública un instrument al servei de la responsabilitat social i ambiental. Com s’ha fet públic des de la XES, volem conèixer ara el seu impacte en el pressupost del 2015 (ja liquidat), i els mecanismes per eixamplar la seva dimensió, fent que cada vegada sigui més visible la contractació de les empreses i les entitats que promouen l’economia social. És a dir la seva implementació i avaluació.
Però per fer que la compra pública amb criteris ètics guanyi pes a la societat, es fonamental el seguiment i la mobilització social. Principalment davant de tres amenaces, la primera, les inèrcies i el burocratisme mal entès (davant les incerteses millor no fer res). La segona, el poder dels lobbis més potents (les grans corporacions) constructores, bancs i companyies elèctriques “convencionals”, que dominen el mercat de les compres públiques. La tercera, molt lligada a l’anterior, les regulacions que s’amaguen sota els acrònims coneguts com TTIP, CETA i TISA.
Anem a pams. Aquesta sopa de lletres acull un conjunt de tractats transatlàntics (entre EEUU i la UE), actualment en fase de debat, que afecten a temes clau com la “definició de serveis públics” (serveis socials, aigua, correus, normativa digital…), “l’harmonització de regulacions”, i els “entorns previsibles”. Ras i curt. Es vol crear un gran mercat transatlàntic a on les multinacionals i les grans corporacions, mitjançant la “cooperació reguladora”, volen eliminar lleis de protecció ambientals i de salut, (principalment de la UE), amb la coartada que “limiten i posen pals a les rodes” l’activitat comercial. A tall d’exemple i seguint aquesta lògica “l’harmonització” de productes prohibits en cosmètica (1.328 substàncies identificades per la UE, davant de les 11 prohibides pels EEUU), vol dir per les companyies operadores que cal “simplificar” les lleis i eliminar les prohibicions. Més indefensió dels consumidors.
Anem pels “entorns previsibles”. Significa que cap llei podrà afectar les expectatives “legítimes” dels operadors econòmics. Posem un exemple, una ciutat vol municipalitzar el servei de l’aigua. Si aquestes lleis prosperen, caldrà “reconèixer” com aquesta decisió pot afectar als “beneficis i expectatives legítimes” de les grans multinacionals. No és cap hipòtesi. És conegut que l’estat de Bolivia ha estat denunciat per empreses nord americanes davant de “tribunals d’arbitratge” per haver nacionalitzat determinats serveis, com l’aigua.
En definitiva, són lleis “acords de reconeixement compartit”, li diuen, que volen eliminar la capacitat legisladora dels governs i les directives de la UE, que puguin afectar els interessos privats. La seva divisa és la següent: “Allò que és bo per les grans empreses, és bo per la societat”. Resum. Més poder pels que avui ja tenen molt poder. Un escenari perillós. Si guanyen poden eliminar el terreny explorat i iniciat per les clàusules socials.
Finalment. I aquesta és la part positiva: encara hi som a temps, és possible guanyar la batalla. La negociació entre EEUU i la UE està entrant en una fase decisiva. A moltes ciutats europees s’ha denunciat al carrer i a moltes institucions de govern local i regional que el TTIP, el CETA i el TISA, no tenen res a veure amb un acord de comerç, ben al contrari és un intent de crear un nou mercat interior bicontinental, allunyada dels governs democràtics i de la ciutadania. Són un risc per a la democràcia i els drets socials. Per això celebrem que la primera trobada europea de municipis que s’han declarat lliures de TTIP tingui lloc a Barcelona, els dies 21 i 22 d’abril. Un signe esperançador dels nous temps. Municipis compromesos i una ciutadania activa.
Domènec Martínez, sociòleg. Membre del grup de treball de clàusules socials de la XES Terrassa
Deixa un comentari