Diverses organitzacions, sindicats de professorat i alumnat, associacions de mares i pares d’alumnat, entitats com la PAH, la Xarxa d’Economia Solidària i algunes ONG s’han unit per qüestionar les dites «formacions» sobre finances i economia que ja s’imparteixen als instituts de la mà de les entitats financeres. Publiquem la informació sobre la roda de premsa apareguda al Diari de l’Educació, així com el Manifest del front d’entitats.
Roda de premsa de presentació del Front Social Foto: Diari de l’Educació
João França 19.04.2016 – 18:27
“Després de tot el martiri que vam passar les meves filles i jo per la pèrdua del nostre habitatge, em nego i em sembla vergonyós que les meves filles aprenguin a caure en el mateix parany”. És el testimoni de Yolanda Yeste, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i mare de dues adolescents, amb les quals va haver de patir un desnonament. És una de tantes veus que s’han alçat aquest dimarts contra el programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC) impulsat el 2012 per la Generalitat, l’Institut d’Estudis Financers i diverses entitats bancàries.
L’EFEC porta als instituts voluntaris, molts dels quals empleats o antics empleats de banca –però també economistes o membres de l’Institut Català de Finances, segons remarca el departament d’Ensenyament–, perquè imparteixin tallers sobre el món de les finances a estudiants de 4t d’ESO. “Es tracta que sàpiguen com funciona un crèdit si n’han de demanar un per obrir un negoci, per exemple”, expliquen des d’Ensenyament.
En canvi, la nova Plataforma per una educació en economia crítica –integrada per entitats que van des del sindicat USTEC o el sindicat d’estudiants SEPC, a organitzacions com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, diverses ONG o la Xarxa d’Economia Solidària– denuncia que els continguts “només aporten la visió del capitalisme financer hegemònic, sense referències a altres alternatives econòmiques”.
“Una forma de deformar és presentar com a mecanismes molt senzills el que són mecanismes de la banca”, explica Xavier Montagut, professor de secundària i membre de la plataforma. Denuncien que es donin per suposades algunes idees. Per exemple, recullen d’un dels materials didàctics el recorregut vital d’una persona que compra un cotxe entre els 18 i els 25, compra un pis entre els 25 i els 40 i més tard compra dos cotxes més i disposa d’un pla de pensions privat. Tot plegat, denuncien, és fer passar un determinat model per l’únic.
Una visió naturalitzada
“El currículum ocult és un entramat de substrat que està per sota, la gent no en té consciència i per tant es va repetint”, denunciava fa uns dies la professora Mercè Otero en una entrevista a El Diari de l’Educació. El que busca la plataforma és impedir que aquesta visió de l’economia es naturalitzi i defensen una economia crítica. “Les estudiants volem ser capaces d’afrontar la realitat de forma crítica, i en canvi ens estan ensenyant una visió molt concreta, que diu que ens haurem d’endeutar per pagar uns estudis massa cars”, critica Estel Oleat, estudiant de secundària i membre del SEPC.
Oleat destaca que es presenta un model econòmic que criminalitza a les víctimes de la crisi per “no haver estat responsables”. Yeste, que ha viscut de primera mà els efectes de la crisi, assegura que “el que haurien d’ensenyar als nostres fills és qui han estat els responsables, els culpables de tenir a dia d’avui situacions tan precàries”.
“Per què volen enganyar els joves? No en tenen prou amb els milers de milions de beneficis a costa dels abusos i enganys practicats fins ara?”, es pregunta l’afectada. Li respon Miren Etxezarreta, catedràtica jubilada d’Economia i membre del Seminari Taifa d’economia crítica: “No en tenen prou amb el que tenen, també volen el futur”, assegura. “Això d’educació financera no en té res, és adoctrinament”, diu contundent. “Estem a favor d’una educació en economia crítica i plural, però en contra del que s’està fent”, apunta. I aquest debat que ara es troba als instituts, Etxezarreta també l’ha abordat a la universitat, amb la crítica a una visió única de l’economia.
Des del Departament d’Ensenyament remarquen que els 300 instituts que ja estan impartint aquests tallers a 4t d’ESO els demanen voluntàriament entre l’oferta que presenten Ensenyament, Economia i l’Institut d’Estudis Financers. Els voluntaris que els imparteixen, explica una portaveu, “reben una formació prèvia i fan un discurs homogeni, en què està garantida la desvinculació ideològica”. Els impulsors de la plataforma ho qüestionen i critiquen que es vulgui fer passar per neutral un discurs que no ho és. Durant el proper mes recolliran signatures per reclamar-li a la consellera Meritxell Ruiz la retirada d’aquest programa i el treball per “incorporar les perspectives d’economia crítica i plural en els currículums d’educació i els materials didàctics”.
Manifest
Eduquem en una economia crítica i plural
Fora l’EFEC dels centres educatius
L’any 2013 el Departament d’Ensenyament va signar un conveni de col·laboració per posar en marxa un partenariat públic-privat (Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Financers i BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell, Santander i Caixa Enginyers, amb el suport del Col·legi d’Economistes de Catalunya i la European Financial Planning Association) i fer arribar, de forma gratuïta, l’EDUCACIÓ FINANCERA a tots els centres educatius.
Aquest conveni es diu EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya) i compta amb una borsa de voluntaris, treballadors/es de bancs i caixes, jubilats entre d’altres, que ofereixen un curs sobre la gestió dels pressupostos personals, la planificació financera i l’estalvi a llarg termini i com endeutar-se amb seny amb productes de crèdit.
Aquest programa, que ha tingut molta difusió per part dels mitjans de comunicació i del Departament d’Ensenyament, és presentat com una oportunitat per a que l’alumnat conegui els termes més comuns sobre finances i consum “intel·ligent”. Enguany, un 25% dels centres escolars de tot Catalunya ja han realitzat aquests cursos i la intenció és fer-los extensius a la resta de centres per tal que quedi consolidat en el currículum i en la pràctica educativa.
Però lluny de la propaganda i la retòrica amb què s’ofereixen aquests tallers, les persones que els imparteixen presenten el consum i l’endeutament com a pauta de comportament desitjable i el sistema capitalista com l’únic model econòmic possible, deixant de banda la pluralitat i el pensament crític imprescindible en tot procés educatiu i de desenvolupament personal.
El fet que el Departament d’Ensenyament promogui la presència d’aquestes entitats financeres a les aules (algunes d’elles rescatades amb diners públics), legitima el seu relat sobre les causes de la crisi, alliberant-les de tota responsabilitat i culpabilitzant les famílies de sobreendeutament irresponsable.
Les entitats, plataformes, associacions i sindicats sotasignants considerem que l’educació sostinguda amb fons públics no es pot alinear amb el discurs de les entitats financeres que han estat un dels elements responsables de la crisi.
Per aquest motiu, fem una crida als centres educatius de Catalunya a que no sol·licitin aquesta formació de mans de la banca. Reclamem també al Departament d’Ensenyament que finalitzi el conveni signat amb l’Institut d’Estudis Financers i aposti per un altre tipus d’educació financera i d’aprenentatges més socials. Creiem que les perspectives de l’economia crítica, la solidària, la feminista i l’ecològica haurien de ser integrades en el currículum oficial i ser impartides pel professorat del Departament d’Ensenyament.
Per tot això, també ens hem constituït com a plataforma PLEEC (Plataforma per una educació en economia crítica) i hem decidit impulsar la campanya conjunta “Eduquem en una economia crítica i plural”, per denunciar i fer conèixer la realitat d’aquest conveni, amb l’objectiu final de fer fora els bancs dels centres educatius.
Des d’avui ens posem a caminar i no ens aturarem fins aconseguir-ho: Sí, que es pot!
http://educaciocritica.cat/
Deixa un comentari