El procés participatiu a la ciutat de Terrassa hauria estat un fracàs, responsabilitat principalment de l’Ajuntament i dels partits polítics governants, conclou afirmant un document de l’associació veïnal del barri del Segle XX en el qual, malgrat aquesta conclusió, presenta una sèrie d’al·legacions i esmenes a l’actual proposta de reglament que pretén aprovar el govern PSC-CDC. L’entitat, però, critica també les entitats veïnals i ciutadanes.
Afirma: «…el resultat del fracàs participatiu no només correspon a la responsabilitat de l’Ajuntament i dels partits polítics governants, han fet la seva feina i defensat els seus interessos, i sinó creuen de veritat en la participació real de la ciutadania per la por a perdre espais de poder polític, doncs han complert amb aquest objectiu, donar molta sensació participativa, però sense resultats clars.»
Considera, amb tot, que «ara, era un bon moment per a fer autocrítica les mateixes entitats ciutadanes que han permès per diferents motius aquesta situació, sense una crítica profunda al model i funcionament, adaptant-se i acomodant-se a la situació, tot pensant que els mecanismes existents, els permetia la proximitat de dir alguna cosa al regidor de torn. Han escalfat cadires al llarg dels anys sense cap resultat efectiu, fins a degradar el procés. Ara, era una oportunitat per a debatre en profunditat el nou model i anar a un veritable compromís col·lectiu entre entitats i ciutadania i Ajuntament per a sumar esforços i sobretot corresponsabilitat.». Però: «I al final serà una nova oportunitat perduda, quan necessitem millorar la qualitat democràtica a tots els efectes.
I també és una oportunitat perquè les entitats facin la seva autocrítica com dèiem, i també millorin els seus processos democràtics i de participació interns. Algunes entitats tenem molts dèficits democràtics i molt baixa participació. Algunes son veritables taps a la participació, generant veritables cacics territorials que impedeixen el pas a noves generacions i a generar veritables processos oberts que dinamitzin les entitats. Els processos de control partidari al llarg d’aquests anys, ha determinat un model de funcionament totalment inoperant, taponat i sense perspectives de futur en alguns casos.»
Publiquem, a continuació, la introducció al text d’al·legacions, amb el títol «Aspectes generals i introductoris» i el link al Al·legacions Reglament Participació maig 2016.
Aspectes generals i introductoris.
Com a entitat, tot el tema de la participació de la ciutadania en els afers públics sempre ha estat un element fonamental. Considerem que aquesta ha d’estar el màxim interessada en tot allò que li afectarà d’una forma o altra, per tant, els poders públics han de garantir en tot moment que aquesta participació sigui el màxim d’efectiva, facilitadora i sense entrebancs, no manipuladora pels interessos partidistes, amb responsabilitat compartida a l’hora de prendre decisions i d’aplicar-les, i sobretot, per dos principis la transparència i la subsidiarietat.
I si es vol la màxima implicació, s’ha de creure amb la maduresa i responsabilitat d’aquesta ciutadania i amb totes les conseqüències, sense pors, ni pensar en la pèrdua de poder i decisió. Buscar acords i consensos, i preveure la possibilitat de canviar sense cap prejudici. Millorar la qualitat democràtica precisament per a enfortir-la de forma real i amb totes les conseqüències.
La participació va molt més enllà del vot a la urna de cada procés electoral, la democràcia es forja dia a dia, i l’han de forjar la ciutadania i les Administracions als diferents nivells, però sobretot, la municipal al ser la més propera, i la ciutadania ha de veure reflectit el seu dia a dia amb l’acció de govern resultat del que aquesta demana i decideix.
Com no podem adaptar la participació als interessos partidaris de cada organització política que governa, i en comptes de ser la visió de la ciutadania, ser la visió des de d’alt, maquillada amb alguns aspectes merament participatius formals i poc consistents. Com tampoc pot ser el resultat dels mals vicis de funcionament dels partits, molt poc participatius i molt solidificats amb les estructures rígides dels mateixos. Com confondre la participació en una estratègia de control social dels espais, territoris i entitats, fonamentant aquesta acció en fiscalitzar i acabar amb els diferents sectors crítics a la gestió i model. O confondre, la participació amb la distribució de recursos públics, en subvencions i equipaments, i en alguns casos, en convertir les Administracions Públiques en oficines de col·locació partidària amb l’objectiu de garantir fidelitats.
Els resultats de totes aquestes estratègies son més que evidents amb un fracàs estrepitós que ha allunyat a la ciutadania dels afers públics i de la col·laboració, observant com els nivells de corrupció s’han consolidat en diferents formes, generant un rebuig i sospita generalitzada que no ha ajudat a consolidar els veritables processos participatius. I en aquest sentit algunes entitats també han de fer autocrítica, perquè han participat activament amb aquesta degradació cívica i ètica, renunciant al seu paper i sent mers convidats de pedra en tot aquest procés, alguns per satisfer interessos ocults, altres per mer seguidisme partidista, o per un senzill intercanvi de cromos, equipaments o subvencions a canvi de silencis i poc sentit crític.
Com tampoc el procés participatiu ha de ser la viva imatge transportada a la societat del mateix Ajuntament, i promoguda i organitzada de dalt a baix, amb un format plenament institucionalitzat amb la rigidesa ortopèdica de l’Administració, sobretot, per a evitar que veritablement la ciutadania exerceixi la democràcia directe amb totes les conseqüències. Per tant, totes les propostes fetes per aquest Ajuntament estan sustentades en la por, el control i vigilància, i la poca qualitat democràtica per anar més enllà dels paràmetres, com dèiem, tractant a la ciutadania com persones immadures, amb poca responsabilitat i criteri, oblidant que sobretot és una aliada què persegueix el bé comú i millorar la qualitat democràtica.
Com tampoc seran les xarxes socials, com alguns pensen, les que faran que la participació sigui més efectiva en aquests temps. Greu error, les xarxes tenen la seva funció, però en cap cas, substituiran a l’acció i relació directe entre les persones, que això només podrà ser veritablement efectiu, si creiem en la ciutadania i es fan polítiques que engresquin a aquesta a participant, millorant els mecanismes i creiem en els processos, i sobretot, deixant la por a banda, i sent honestos en el procés i els seus objectius. Moltes vegades, no calen grans plans, ni grans reglaments, només cal la voluntat sincera i creura en les persones i els processos.
La necessitat de buscar mecanismes de participació, no va ser el resultat d’una voluntat política real i de convenciment del partit governant llavors a Terrassa, va ser la demanda forçada de la ciutadania i les seves entitats, en concret les veïnals que van forçar a que al final es prengués una decisió. La reivindicació ja vènia del primer Ajuntament democràtic de l’any 1979, es va trigar més de deu anys abans de prendre decisions al respecte fins la redacció i aprovació del primer Reglament de Participació (vigent fins ara).
Entre la elaboració d’aquell Reglament i aquest, hi ha una diferència important a destacar, aquell es va redactar entre representants del servei de Participació de l’Ajuntament i d’entitats, com la FAVT i alguna altra, per mitja d’una Comissió de Treball mixta. Aquest treball col·laboratiu va consensuar un document que després es va presentar per a recollir propostes i aprovar pel Ple. Aquest s’ha redactat després de més de dos anys, per funcionaris i tècnics municipals, per tant, ja demostra que el procés és totalment diferent i determinat des de l’Administració. Primer gran retret, i que demostra la poca credibilitat en el procés participatiu real. Bé, la redacció del Pla Estratègic de Participació ja va ser un exemple del que no es pot fer, si veritablement es creu en un procés participatiu real i transparent, el 82% dels participants eren addictes al partit, propers, plenament institucionalitzats, funcionaris i tècnics, experts del règim… I un 18% eren d’algunes entitats i ciutadania. Precisament, la situació participativa hauria d’haver estat al revés per a garantir un veritable procés participatiu, per tant, la manca de transparència i compromís va ser més que evident.
La nostra entitat és plenament coneixedora de la redacció d’aquell primer Reglament i el seu procés perquè membres seus hi van participar activament, així com van ser els responsables de la redacció de proposta de Veu als Plens de les entitats per la FAVT, que al final l’Ajuntament va rebutjar ja que anava molt més enllà del text aprovat. La por, els dubtes i el poc compromís amb la participació per part de l’equip de govern del moment, ja va demostrar la poca credibilitat en els processos participatius, per no garantir el control del procés.
Al llarg d’aquest anys, les nostres previsions s’han anat complint en escreix, desgraciadament. Acabant sent un model atomitzat, força criticat i totalment inoperant, encara que alguns membres del partit governant al llarg d’aquests anys no reconeix aquest fracàs, al contrari, en fa complaences, poca autocrítica i exportable a d’altres municipis (diuen), suposem perquè s’ensorrin com nosaltres amb la inutilitat, però bé, és el que han de dir i justificar.
Com és evident, el resultat del fracàs participatiu no només correspon a la responsabilitat de l’Ajuntament i dels partits polítics governants, han fet la seva feina i defensat els seus interessos, i sinó creuen de veritat en la participació real de la ciutadania per la por a perdre espais de poder polític, doncs han complert amb aquest objectiu, donar molta sensació participativa, però sense resultats clars. Però ara, era un bon moment per a fer autocrítica les mateixes entitats ciutadanes que han permès per diferents motius aquesta situació, sense una crítica profunda al model i funcionament, adaptant-se i acomodant-se a la situació, tot pensant que els mecanismes existents, els permetia la proximitat de dir alguna cosa al regidor de torn. Han escalfat cadires al llarg dels anys sense cap resultat efectiu, fins a degradar el procés. Ara, era una oportunitat per a debatre en profunditat el nou model i anar a un veritable compromís col·lectiu entre entitats i ciutadania i Ajuntament per a sumar esforços i sobretot corresponsabilitat. I al final serà una nova oportunitat perduda, quan necessitem millorar la qualitat democràtica a tots els efectes.
I també és una oportunitat perquè les entitats facin la seva autocrítica com dèiem, i també millorin els seus processos democràtics i de participació interns. Algunes entitats tenem molts dèficits democràtics i molt baixa participació. Algunes son veritables taps a la participació, generant veritables cacics territorials que impedeixen el pas a noves generacions i a generar veritables processos oberts que dinamitzin les entitats. Els processos de control partidari al llarg d’aquests anys, ha determinat un model de funcionament totalment inoperant, taponat i sense perspectives de futur en alguns casos.
Ara és diu que s’ha fet un mix entre les propostes presentades en el procés participatiu i la Comissió Política de Qualitat Democràtica (on han participat tots els partits polítics municipals), i aquest nou document és el seu resultat. Molt bé, això no vol dir res en quan als aspectes bàsics i que segueixen sense resoldràs. Com volem que ens fiem de res, quan ni el mateix equip de govern es capaç de funcionar amb veritables criteris participatius, i senzillament monta una organització per a fer un mer repartiment de poders i es posen en marxa dues regidories, Govern Obert i Districtes i Qualitat Democràtica, que generen dubtes, confusions i contradiccions vers les entitats ciutadanes i la mateixa ciutadania. Tot perquè el PSC es vol continuar garantint el control del territori i li deixa les engrunes a l’altre partit de govern. Això ja expressa un mal inici i una greu contradicció i expressió de voluntats per a continuar fent el mateix, alguns no s’enteren que estem en moments de canvi, però bé…
Observem pocs canvis del que ja ha estat el fracàs fins ara, com:
* Tot merament consultiu, en cap cas admet capacitat de decisió. Es fan subterfugis absurds, com la capacitat de consens, de codecisió…, però sempre hi haurà un moment que s’haurà de votar i decidir, i llavors què?. La por a la decisió els fa veure un problema on no hi és, ja que el fet de decidir en cada nivell participatiu(Districtes i Sectorials, Audiències i Consultes), mai li treu el poder de decisió al Ple que és l’òrgan de decisió final, per tant, poden o no acceptar allò que hagi decidit qualsevol nivell participatiu. I dir que el Rom ho impedeix, és fals i referma les pors i la manca de voluntat, inclús si cal d’anar més enllà atenen la voluntat popular.
* Determina molts aspectes als acords que determinin els partits municipals, i no tant, el que determinin les entitats i persones.
* Tot el tema referit a ciutadans individuals escollits de forma aleatòria, per tant, a títol individual sense determinació col•lectiva, i en alguns casos, pot determinar persones sense compromís concret, treball i visió col•lectiva, per tant, una incertesa d’alt risc operatiu. L’aparició de ciutadans individuals sense estar associats a entitats reforça el paper individualitzador del model social que alguns volen imposar, el campi qui pugui i l’objectiu de debilitar els moviments associatius de caràcter col•lectiu i d’interès comú. Aquest aspecte necessitat d’un debat i reflexió més ampli, per a veure com aquest ciutadà individual conflueix amb el sentit col•lectiu i observa la seva funció dins aquest marc, per tant, veurem.
* L’Audiència Pública segueix sent un element limitador, quan hauria de ser una gran eina per a promoure els grans debats de ciutat, la gran Assemblea del Pobla, el gran espai de debat entre el govern de la ciutat i la ciutadania des d’una perspectiva més global i puntual. Cal facilitar i no limitar, per tant, cal posar tots els mitjans perquè això sigui així.
* Posar vicepresidències en els Consells escollides pel conjunt dels mateixos, però quan veus les atribucions, no deixa de ser un càrrec merament coral i amb poques atribucions, per tant, limitat.
* No fa cap indicació sobre un dels grans problemes participatius que hi ha hagut fins ara, com garantir que la informació de les persones que van en nom d’entitats a qualsevol òrgan de participació, transfereixin la informació a les seves entitats de representació, i deixin de parlar a títol individual, i d’una vegada ho fan en veritable representació de l’entitat i el que aquesta pensa i vol expressar . Senzillament, com es fa circular la informació i els acords perquè siguin veritablement representatius i digui el que diu i vol la entitat i els seus associats.
I per sort s’han carregat el Consell de Ciutat, que era una veritable andròmina, un mal invent d’algun il·luminat, una eina sense sentit i posar un nou element inútil i inoperant….!
Hem situat en aquest primer espai introductori alguns aspectes de reflexió general, que precisament, situa la nostra posició respecte al model participatiu i a aquest Reglament en concret.
Teníem seriosos dubtes de si presentar qualsevol al·legació o suggeriment al respecte, ja que la llunyania entre la nostra visió i proposta de participació fa que la credibilitat del procés, ja en el Pla com en aquest Reglament, és molt poc il·lusionant. Però bé, mirarem de ser positius, ho farem per la necessitat de millorar la qualitat democràtica, amb l’esperança que l’interès comú i col·lectiu ajudi a tothom precisament a anteposar els interessos de la ciutadania en detriment dels interessos partidaris per a garantir-se la cadira. Que la transparència, sinceritat i honestedat siguin els veritables valors en aquest procés, veurem..! I esperem que l’apartat referit a que serà revisable, avaluat i modificat com a una eina dinàmica es compleixi, tot i això, també ens genera dubtes, ja que l’actual Reglament expressava una voluntat que havia de ser revisada, i mai es va fer, al contrari, es va atomitzar fins ser un veritable problema i inutilitat.
Deixa un comentari