Drac de Terrassa, 35 anys representant la ciutat

No Comment

En complir el 35 anys de vida, el Drac viu un dels millors moments de la seva trajectòria, amb gent com no l’havia tingut abans acompanyant-lo en les sortides i actuacions on, a més de defensar i posar ben alt el propi nom, ha de representar i deixar bé la ciutat. Al Raval Infernal, durant la Festa Major, celebrarà novament la gran nit de foc.

Després d'una actuació a Tarragona. foto Drac de Trs Després d’una actuació a Tarragona. foto Drac de Trs

Pep Valenzuela

N’hi ha documentació que acredita que a mitjans del segle XIX obria la processó del Corpus a Terrassa un drac d’origen desconegut servit per cinc diables. El 1946 l’Ajuntament va fer-ne un que deixà d’existir en desaparèixer la processó. L’any 1977, un grup del Centre Excursionista decidí que calia recuperar la figura del drac en la cultura popular terrassenca. La presentació del mateix tingué lloc el Carnestoltes de l’any 1979, una figura que va ser popularment coneguda com el Lagarto Jaén. Va ser, però, l’any 1981 quan es formà oficialment la colla del Drac, aquesta vegada presentant una reproducció de l’antic drac fet de cartró-pedra, obra d’en Jordi Grau. També formava part del projecte original la baixada del Drac des de la cova de Sant Llorenç, un passatge aquest que quedà institucionalitzat dins del programa de festa major, i que fa el Drac protagonista de l’obertura de la mateixa. El 1991 nasqué una rèplica més lleugera i forta del mateix Drac, construït en fibra de vidre per Antoni Mujal, de Cardona. (Blog Bestiari.cat)

«Estem en un dels millors moments de la història de la colla», afirma pletòric en Dani Salazar, qui amb 25 anys d’edat en porta ja 7 com a cap de colla. Clar que, en aquest cas, és cosa que ve de família, el pare és un dels fundadors del grup i el Dani ha viscut al costat del Drac des del bressol. Monitor de lleure, assegura: «ho porto dins la sang»».

Després d’alguns anys d’una certa sequera, amb una participació que podia oscil·lar entre les 20 i 30 persones, en fa 3 o 4 que a totes les sortides, més o menys importants, s’hi apunten 70 persones i més; molts músics, molta canalla i molts portadors, explica.

La funció o dèria del grup, depèn qui s’ho mira, es ballar i fer ballar el Drac, «li dóna vida i porta el nom de Terrassa arreu Catalunya i fora», tant a ciutats de l’Estat espanyol com a França i Suïssa. A més del Drac, hi ha també el Drac infantil i la Cuca fera japonesa. «Tothom fa de tot», explica en Dani, però garantint les funcions bàsiques de: portadors, macuteros de carretilles del foc i els carretillers que les col·loquen, els encenedors i els ajudants que ajuden a fer els canvis. Això pel que fa al Drac gran.

El Drac Infantil només necessita portadores, però hi ha un cap de canalla responsable d’organitzar el ball. Aquí no hi ha pirotècnia. La Cuca va sortir per primera vegada al carnestoltes de l’any 84, com a comparsa oficial de la colla, i va acabar quedant-se, «li van donar vida allà i després l’hem anat donant marxa, sempre surt».

La colla es completa amb les persones portadores del penó o bandera i els músics; ara mateix en són 7 gralles i 12 tabals. Les gralles, però, no surten sempre,depenent de la quantitat de foc i fum, així que algunes presentacions els tabals poden arribar als 20.

Les danses i música d’un cercavila normal, en aquest cas, són dos, les respectives del Drac Infantil i Drac Gran; a les quals s’afegeixen altres més animades per cercaviles varis i correfocs, com són dolors d’amunt, munyèira, toc d’inici de Barcelona i tocat de l’ala.

La part més pesada, literalment, és la de carregar les bèsties. El Drac vell, o sigui el de 1981, pesa 85 quilograms. El nou, de 1991, només uns 65, el que tampoc no és poca cosa. En tot cas, l’operació necessita també de 4 persones que ajuden a portar-lo.

Olimpíades i altres dates memorables

Drac de Trs i Drac Infantil a la Culturassa de 2015. Foto PV Drac de Trs i Drac Infantil a la Culturassa de 2015. Foto PV

El naixement del drac infantil és una data important per a la Colla. Això va obrir portes a la participació activa de la canalla, que abans podia fer poc més que mirar des de la distància.

Però n’hi ha d’altres moments que han marcat la vida del grup de cultura popular. La participació als fastos de les Olimpíades és sens dubte un d’aquests. Amb 9 dracs més del país van desfilar a Montjuïc. El Dani no ho va poder viure, però n’ha vist els vídeos i les imatges i ho explica amb tant emoció com qui més.

Sí que ha participat en nombroses festes de la Mercè, a Barcelona, i aquestes són també espectaculars, assegura. «És molt difícil d’explicar l’emoció i els sentiments de ser-hi protagonista en mig de tantíssima gent». Això, però, el comportament de la gent, està canviant, «des de fa alguns pocs anys la gent enlloc de participar i acompanyar es dedica més a fer fotos i, llavors, quedar-se fora».

L’any passat, a Tarragona, van fer un correfoc amb 30 dracs, «increïble, no és qualsevol cosa, és molt de foc, en un escenari increïble, molt maco». Al Vendrell també han fet part de trobades amb molts grups de foc.

El Raval Infernal, cada any per Festa Major, emfasitza en Dani, és un dels moments més màgics que pot viure com a integrant d’un grup de foc. «És un correfoc únic, les colles que vénen sempre ho diuen que és una experiència diferent, que és una xulada, espectacular», declara imaginant ja el proper, que a més en ser el del 35 aniversari es prepara quelcom especial.

Després, hi ha les actuacions als barris de la ciutat, «anem a tots els que ens ho demanen»; i sortides fora de Terrassa, molt importants les de Tarragona, Vilanova i la Geltrú (la colla d’aquesta ciutat és padrina dels egarencs), el Vendrell i Sant Pere de Ribes (també n’és colla padrina). Menys freqüents, però no menys interessants, han estat les actuacions als Pirineus, on han fet la baixada de Torxes; al País Basc (Mutriku), Castelló, Fontgirola, i encara més enllà a Suïssa una vegada.

Aquest any, el Drac fa el seu 35 aniversari. Per Festa Major va ser la primera actuació, després de la baixada de la cova de Sant Llorenç, i en Dani anuncia una gran jornada de celebració.

Des d’un altre perspectiva i sense l’espectacularitat d’altres activitats o trobades, en Dani afirma que la Culturassa ha esdevingut una fita important per a la cultura popular a la ciutat, tant per la participació dels propis grups i colles com de la gent. Tot plegat, «això va, té molt bon futur», participa gent de tota la ciutat.

Si de cas es pogués fer una crítica, apunta, és que «enlloc de fer tants grups, potser seria millor fer menys però més grans i forts». I conclou: «No estic descontent, però si uníssim grups trauríem més actuacions i ens ho passaríem més bé i faríem més coses».

Una proposta molt familiar

L’evolució i creixement del grup en els darrers tres anys en Dani creu que es pot atribuir, principalment, als efectes de la crisi: «No ho sabem si és per la crisi, però ho comentem, i sí que ha fet que la gent busqui opcions de lleure i diversió econòmiques, i aquesta és una activitat gratuïta, i t’ho passes bé en família». En efecte, en general són famílies, tothom hi participa i té lloc en les diferents funcions o, com a mínim, acompanyant i ballant.

A part la feina estricta com a colla, fan colònies i sortides, activitat per a la cohesió del grup, algun cap de setmana. I regularment, els divendres es troben totes per l’assaig i després sopen junts.

Fan unes 30 actuacions a l’any, amb algunes de fixes, com les de Festa major, Carnestoltes, Sant Jordi, Diada i Fira Modernista. La Diada de la colla es fa al juny, però tot i ser important i gran, «és una mica com preparatòria de l’actuació més important, que és per Festa Major».

Una celebració molt relacionada amb les famílies és la Diada del Xumet, al setembre. Va néixer davant la necessitat d’organitzar o institucionalitzar una demanda creixent per part de la canalla de posar el xumet a la boca del Drac. «A la cercavila s’acostava canalla que se sent gran i que vol donar el xumet a la bèstia, fins que van decidir crear aquesta diada».

In : Cultura

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER