[M. Mallafré] La banalització del nazisme

No Comment

Què tenen en comú subjectes com Casado, Aguirre, Cospedal, Morenés, Aznar, Fernández Díaz, Arenas, Bono, Ibarra, Albiol, Margallo, Rivera, Guerra, González, Girauta? Així d’entrada el seu ranci espanyolisme, la seva profunda ignorància històrica, la seva incapacitat intel·lectual i ser unes rèmores de la llei de Godwin.

El sr. Godwin és un advocat nord-americà que als anys 90 un bon dia va dir: “quan una discussió puja de to, cada cop hi ha més probabilitats que un dels interlocutors esmenti a Hitler”. El periodisme més caspós d’aquest país va posar de moda la “llei ETA”, la qual consistia en associar a la banda terrorista amb l’independentisme català o amb qualsevol proposta política que anés contra l’unitat d’Espanya. Al darrera de qualsevol simbologia catalana està ETA, fins i tot un esportista, un músic, un cuiner, el caganer o la moreneta poden ser ETA i, quan ho diuen, es queden tan amples. Ara que la cosa etarra ha afluixat molt -Veneçuela, Cuba, Iran, Iraq, Corea del Nord o Grècia han entrat des de la banqueta- i s’han passat a la llei de Godwin, és quan associen independentisme català i nazisme, però la cosa no acaba de fer-los el pes. L’adjectiu nazi -sobretot a Espanya-, s’utilitza amb una temeritat i desconsideració que fa feredat. A la primera de canvi, a la que una cosa no quadra o no és del seu grat, patapam, de seguida se la qualifica de nazi. El nazisme és una ideologia que implica barbàrie, assassinat i crims contra la humanitat. Nazisme és el terror permanent, és la pesta. Nazisme són 6 milions de jueus assassinats. Camps de concentració i d’extermini. Nazisme és una Guerra Mundial amb 60 milions de morts. Nazisme és una ideologia que implica l’aniquilació de l’esser humà, el predomini d’una raça sobre les altres; l’aplicació de sistemes d’extermini i tortura; nazisme és la privació de llibertat portada a la màxima expressió. Nazisme és denigrar a les persones i, la més absoluta submissió a idees cruels i delirants. Queda clar?

Quan els esmentats subjectes de l’inici de l’article comparin nacionalisme català -mai espanyol- amb el nazisme, enalteixen la seva debilitat cultural, insulten a la democràcia i ens ensenyen la poca capacitat d’oratòria que tenen. Recordar de manera constant a Hitler i el nazisme per referir-se al moment que viu Catalunya o Espanya, els hauria de caure la cara a trossos i, de passada tot el pes de la llei. Naturalment si aquest fos un país estàndard on s’hagués fet una profunda reflexió històrica del nostre passat, això no passaria. Tothom sap que queden immunes perquè tenen el refugi del PP, el partit polític que té la genètica ideològica de qui va ajudar al cop d’estat de 1936. En un país on s’hagués condemnat l’alçament feixista del 36, la dictadura que va venir després i la protecció del rei d’Espanya -el d’abans i el d’ara-, els subjectes esmentats a l’inici de l’article ja faria dies que estarien condemnats per enaltiment del nazisme i per insultar a milions de persones que van morir als camps d’extermini. Aquests personatges en un país civilitzat no podrien sortir al carrer, ja que la ciutadania no els deixaria accedir a cap càrrec públic. Un país on el seu Govern Central destina 300.000 euros per restaurar la basílica del Valle de los Caídos, el temple del franquisme, el cor del feixisme espanyol, no és un país normal, és un país defectuós, no hi ha més.

En un estat democràtic s’inhabilitaria de per vida a uns càrrecs electes que comparen els indignats amb els nazis. El que en qualsevol país europeu és considerat delicte a Espanya és una farsa. Quan Hitler és l’argument, és que ja no hi ha argument. No hi ha aturador, ni la decència ni el sentit del ridícul no compten. Un ministre d’Exteriors compara a Podemos amb Hitler, o un altre cretí -que ha estat portaveu del govern- diu: “Le llamé nazi para dar más énfasis, sin intención de faltar a su honor”. I no es despentina ningú. Hi ha autèntics professionals de la impostura que viuen magníficament a costa d’escampar merda per les ràdios, les televisions espanyoles i l’opinió pública, en especial els tertulians a sou que des de les nou del matí fins ben passada la mitjanit van enllaçant suposats debats sense cap mena d’oposició real. Les comparacions vomitives només tenen una resposta i, no és altre que respondre’ls amb la seva mateixa moneda. El NSDAP (Partit Nacional-Socialista Alemany) tenia una organització exterior (Auslandorganisation) a l’Espanya de 1939-1945, on més d’un d’aquests personatges quedaria retratat al veure el nom del seu pare, avi o familiar directe en els múltiples i multitudinaris actes d’exaltació del nazisme que es van fer per Espanya, Catalunya inclosa. Les astracanades més lamentables, mediocres, tramposes i vulgars les diuen personatges que superen amb escreix les pitjors figures retratades per Pérez Galdós. Per tant banalitzar el nazisme només té un risc, l’ignorant se’l creu i, en aquest país, aquesta darrera categoria és molt abundant.

  1. S.

Capítol a part és el nomenclàtor on encara s’honora la memòria de qui es va carregar per les armes la legalitat escollida per unes urnes.

Miquel Mallafré

Related Articles

Deixa un comentari