«Alguns metges són terroristes de la medicina: miren només pel lucre personal. Haurien de ser empresonats!» (En la pell del pacient. Metges davant del mirall, Salvador Esquena (uròleg, cirurgià oncològic), Ed. Ara Llibres).
El tristament famós metge del cas Villaran, aquell del «no lo opero por la Seguridad Social porque no me sale de los huevos», dit Juan Luis Maestro de León Pérez Hernández, ha estat absolt pel jutge de l’Audiència Provincial 2a de Barcelona, en sentència data 19 de maig de 2016, dels càrrecs d’estafa pels quals l’acusació particular, la família Villarán, i el Ministeri Fiscal demanaven 4 anys de presó i també la inhabilitació professional.
La família i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, que l’han fet costat en tot el procés estan molt decebuts amb aquest resultat, tot i que des de la PDSP, avalua en Jaume Pavia, consideren que el fet de portar aquest senyor davant d’un tribunal, perquè també el Ministeri Fiscal i el jutge instructor del cas així ho ha considerat just i necessari, ja hagi estat una fita i precedent en aquest àmbit.
El Tribunal semblaria admetre l’existència d’una acció que podria ser «defraudació», però que en no defensar-se qui s’ho veu venir, com segons el jutge seria el cas, car van acceptar, aquesta acció no seria objecte de condemna.
En conversa amb Malarrassa, el germà d’en Justiniano Villarán, Francisco, afirma rotund que no comparteixen de cap manera l’opinió del jutge de l’Audiència, «tampoc l’advocat, ni el fiscal ni el jutge instructor». Sosté que les gravacions que ells mateixos van fer d’una conversa amb el metge «demostren l’estafa i altres fets presumptament delictius», per més que no siguin proves legals acceptades.
Han valorat la possibilitat del recurs contra la sentència, però és molt car i després d’aquest cas desconfien molt. «Ha estat un pal», assegura, «no ens esperàvem que sortís absolt; la veritat, tampoc que la pena fos la que demanàvem, però sí al menys que fos condemnat».
En Francisco recorda molt bé com la família, tot i els dubtes, van acceptar el tractament del cas i l’operació per la via privada, perquè «era el cirurgià que ens atenia per via pública qui ens ho deia, i vam decidir que, si no hi havia cap més opció, doncs endavant». Després, però, «en demanar-li factura per poder reclamar a la SS, ens va dir que si havia d’haver factures i reclamacions a la SS no operava, i que això no s’havia de declarar; i més encara, que havíem de mentir quan ens truqués l’Hospital i dir que no entràvem per un síndrome piriforme sinó per una hèrnia discal. Que si no era així no ens operava. Els dubtes se’ns van fer molt més grans. Però en la situació d’extrem dolor del meu germà després d’anys no ens vam sentir amb força per rebutjar aquesta possibilitat encara que ens resultés sospitosa».
En aquest punt sembla ser on el Tribunal basa la decisió, en considerar que «conforme al principi d’autoresponsabilitat no es pot invocar que fou víctima de defraudació qui podent fer-ho, no es protegeix a si mateix en condicions raonablement exigibles (SS. Del TS 26-10-88 y 30-12-92) i en tal condició no mereix la protecció penal que invoca.»
El Tribunal, doncs, semblaria admetre l’existència d’una acció que podria ser «defraudació», però que en no defensar-se qui s’ho veu venir, com segons el jutge seria el cas, car van acceptar, aquesta acció no seria objecte de condemna. Aquí, llavors, les circumstàncies i històric clínic del malalt no han estat considerades ni tingudes en compte pel Tribunal. Tot plegat, posaria en el mateix nivell d’igualtat dos agents en situació de poder molt desigual, i no pot més que recordar molt el discurs de la criminalització de la pobresa i la gent més dèbil i desprotegida davant el Poder, aquell trist “és culpa d’ells”.
En aquest mateix context, tampoc considera les afirmacions del metge en relació a no operar per la SS ja citades ni l’amenaça: «a les bones sóc bo, però per les dolentes puc ser terrible» que va fer als familiars quan reclamaren després de l’operació. Tampoc no indueix el Tribunal a pensar d’altra manera el fet que quedi demostrat que el metge enganyà la família Villaran quan els informà que no hi havia el material necessari al centre per aquestes intervencions, com deixa clar una carta de Mútua, amb data 5 de novembre de 2012, afirmant: «pel que fa a la intervenció, els pacients diagnosticats de síndrome piriforme que no milloren amb tractament conservador poden tenir indicació de tractament quirúrgic per alliberar el nervi ciàtic que es realitza en el servei de neurocirurgia del qual Maestro de León forma part i que disposa del material i instrumental necessari per realitzar-lo».
Més de 117.000 persones esperen per realitzar algun tipus de prova mèdica. Altres 650.000 esperen per la primera visita a l’especialista.
Francisco recorda que no van anar perquè sí a la consulta privada de De León, sinó perquè «nosaltres teníem una derivació preferent des del parc Taulí a Mútua de Terrassa; una derivació que diu l’Hospital que es va perdre, i nosaltres li vam dir al metge que esperàvem que ens rebés per la sanitat pública, que feia 3 mesos que esperàvem».
De fet, el CatSalut sancionà a Mútua amb una multa de 3.000 euros, precisament per la pèrdua d’aquesta derivació.
Però no només, hi ha encara una altra sanció de 3.000 euros més per manca de veridicitat diagnòstica en 9 documents, i, conclou en Francisco, «clar, et pots equivocar en un document, però quan ho fas en 9 ja és massa, no?! Nosaltres no ens atrevim a dir què, però creiem que hi ha elements suficients com per tractar el cas amb més cura».
Les llistes d’espera indefinida es fan estructurals
El passat 23 de juny juny, la Marea Blanca de Catalunya, de la qual fa part la terrassenca Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, denuncià en roda de premsa, a Barcelona, la situació greu en que es troben les famoses llistes d’espera. Ho van fer posant rostre humà a les fredes xifres estadístiques que els gestors de la sanitat pública catalana veuen en els seus papers. Persones com el Javier, la Luisa i altres relataren cada una la seva particular situació.
Més de 117.000 persones esperen per realitzar algun tipus de prova mèdica. Altres 650.000 esperen per la primera visita a l’especialista. I 153.103 ho fan per una intervenció quirúrgica; mentre un nombre no calculat s’esperen durant vàries setmanes per ser rebudes pel metge de capçalera. Això, tot tenint en compte que d’acord amb els propis protocols del Departament de Salut, aquesta visita hauria de produir-se en un temps màxim de 48 hores. Pel camí, moltes de les persones que esperen veuen agreujar-se la seva afecció o malaltia. En alguns casos, sense relació demostrable fins i tot la mort; com explicava una de les testimonis sobre el cas del propi pare: «No hauria d’haver mort, perquè només tenia una hèrnia. No el va matar el càncer de fetge, es va morir perquè hi va haver d’esperar 23 mesos».
Lluïsa Villar: “No els importa la gent, aquí mana la pela”L’any 2007, la Lluïsa Villar poc es podia imaginar que començava per a ella un llarg i penós recorregut que hauria de canviar totalment la seva vida. Amb molt mal d’esquena, va anar al metge en reiterades ocasions sense trobar solució. Fins que al març del 2009 una llargament esperada ressonància permeté veure diverses hèrnies lumbars. El quadre empitjorà poc després, relata la Lluïsa, amb una caiguda domèstica que li va trencar el menisc.Explica que començaren a provar medicacions, sense èxit. Al temps, també rehabilitació, per les lumbars i també cervicals, que en aquest entremig es van mostrar també afectades, al 2010 li van trobar. La Lluïsa demana disculpes durant la conversa per no recordar bé les dates, però sí té present que al 2013 el traumatòleg li va veure la columna, i que era un quadre complicat de discos desgastats, alguns fora de lloc. «Em van dir que calia una operació, però que era molt perillosa i que intentarien no fer-la». Això, recorda, «com a explicació estava molt bé, però el dolor que jo tenia era terrible».
Optaren per ‘matar’ el nervi. Després de 14 mesos, «i encara gràcies a la Plataforma que va fer pressió i reclamacions», assegura. En tot cas, l’operació no tingué bons resultats. De manera que decidiren operar. Però, «atenció, ja feia 7 anys que m’esperava». Ara tot s’ha agreujat, «enlloc de posar-me una placa i quatre bisos ara s’han de treure dos discos, reemplaçar-los per unes pròtesis i fixar quatre vèrtebres». Però, «para!! diuen que per l’operació s’ha d’esperar 4 anys!!». Una vida de dolor, literalment, amb infiltracions, pegats i antidepressius. «Em van dir que calia perquè amb l’ànim millor es pot suportar el dolor també millor, però vivia com sedada, al·lucinada». L’accident citat abans ve d’aquí. I conseqüència del mateix, la pèrdua del treball com a farmacèutica. Una feina que, malgrat tota la situació, no havia deixat des del 2009 en que va ser contractada, «tot i l’oposició del metge i cirurgià i el de medicina nuclear que li demanaven que agafés la baixa». «Però el pitjor», afegeix, «no és perdre la feina, és que després de la caiguda m’he quedat pitjor, el metge diu que no podré treballar mai més; quan estic una estona dempeus em fa mal, quan estic asseguda una estona també, estic que m’haig de moure una mica, però m’haig d’estirar per calmar el dolor; i vaig passant amb morfina quan ja no puc més». «Com t’ho diria… amb tot això se m’ha acabat la vida social, ara estic sense ànims ni forces, veig que ja no surto». La Lluïsa, mentrestant, tramita la concessió de la incapacitat, però en faltar l’operació, «tot i que saben que una part del cos quedarà rígida, s’ha vist a les proves, i encara tinc una altra operació pendent que és greu també». Tem que en acabar-se la baixa l’any proper «encara no m’hauran operat i no em donaran tampoc la invalidesa». En aquest punt, explica que, com la majoria de la gent, té pagaments pendents, el pis entre aquests, per si les preocupacions fossin poques. Viu amb el marit i paguen una hipoteca i un cotxe, «com ens podíem imaginar que ens podria passar això». Als seus 52 anys, s’indigna i angoixa encara més quan explica que «a sobre et prenen per tonta i et van dient que amb acupuntura o altres coses que ja… la veritat, no sé, aquí estem, ho veig tot negre…». Explica que ha parlat per correu electrònic amb la regidora de Salut, i que aquesta s’hauria compromès a intervenir. Però, declara, «no tinc cap notícia més, suposo que volia quedar bé». I confessa: «ho sento, però crec que a tot el món li rellisca tot, està claríssim, el que mana és la pela, els diners i prou, ara ho veig tot molt negre». |
Pep Valenzuela
5 Comments
Silvia Comes
9 juliol 2016 - 16:11molt bon article, el problema ve de lluny i es que a España els metges tenen uns privilegis des el segle XIX per els quals estan per sobre de la llei, poden mentir, falsificar documents, poden portar a la mort a un pacient si creuen que el tenen que castigar per alguna cosa, poden fer la vida impossible a un pacient que s’ atreveixi a protestar,, poden possar-lo en la llista negra del collegi de metges, en fi, els privilegis que encara tenen els metges a España son propis de un paìs bananero i feudal i algun dia sacabaran quant hi hagi un govern va`lent que acabi amb la mafia medica a España i la seva impunitat, i quant es posin comtrols de veritat al que fan els metges als hospitals, a on ara fan el que volen,
Meche
8 març 2019 - 16:21A mi me opero maestro de león. De hernia de disco. En. Mutua de tarressa.. Y mi más sincero agradecimiento si no hubiera sido por él Hoy estaría en silla de ruedas.. Para mi.. El mejor neurocirujano de España.. Muchas gracias, Maestro de León..
Miquel
18 març 2020 - 14:28Sí, com a neurocirurgià serà molt bò, no ho poso en dubte però com a persona no podem dir el mateix.
A nosaltres també ens va voler cobrar per una operació al meu pare un cop feta. I també sense factura ni res legal.
Ens va amenaçar de portar-nos als tribunals si no pagàvem.
Després de molt patir i anar amb advocats vam decidir posar-nos forts i no fer res. I mai més no ens va dir res.
Un estafador amb totes les de la llei!
Antonio Muñoz
18 octubre 2020 - 18:04Y
o creo entender por que dijo eso sobre la InSegurida AntiSocial ,incumplen las leyes en connivencia con mercenarios legalmente amparados por los legisladores ,que son votados por la manada de borregos que somos los que entramos en su juego,un profesional de la medicina se puede equivocar,es humano,lo que no pueden y si hacen es mentirle al paciente para evitarle gastos a la a la aseguradora estatal la cual estamos obligados a pagar por ley,esta incumple feacientemente su deber y obligacion,en connivencia con una Mutua Laboral,a la cual estamos obligados a contratar,que prostituye aun mas la digna profesion de los medicos,se compinchan entre ambas dejando sin la debida atencion santaria y anticipando el alta medica laboral a una persona que padece un cumulo de patologias de columna,que le impiden no ya trabajar ,ni tan solo descasar,y llega el TERRORISTA EVALUADOR “MEDICO”se pasa por el forro del coño,pues no tiene huevos y la GENOCIDA inspectora de la banda de ladrones estafadores a juicio,miente que hasta el OTRO se da cuenta.y me hacen sentir como el toro al final de la masacre que le han hecho,pues ,que me apuntllen.al final voy a la farmacia me compro un bote de crema dilatadora ,para que no me duela tanto al darme por el culo todos estos hijos de su Sra.Mama El Dr.Maestro de Leon en mi opinion es un buen profesional,que se harto de continuar formando parte de esa banda de delincuentes.lo unico que se le podria reprochar es haber sido tan explicito,ah,me dejaba un apunte,nos dan por el culo y pagamos la cama.esta banda mafiosa,se alimenta de nuestro dinero.cobran de nosotros.
Teo
12 juliol 2021 - 13:06El 7 de juliol de 2012, el Dr. Maestro de Leon em va operar d’una hernia discal i fins a data d’avui, fa 9 anys, no he tingut cap molestia. Li estaré agraida tota la vida i no tinc paraules per definir com em vaig sentir quan, a les poques hores de la intervenció, la meva vida va canviar totalment!. Estava en tractament traumatològic a la S.S. esperant… esperant i prenent calmants sense cap millora. De no trobar-lo a ell, avui, problablemet, aniria en cadira de rodes. No te cap culpa un professional i una eminència en la seva especialitat, que la seguretat social no funcioni com cal. Suposo que estarem d’acord que de neurocirurgians i traumatòlegs n’hi han molts i però, de la talla professional del Dr. Mastro de Leon, molt pocs!. En lloc de criticar-lo tant a ell, que en definitiva com a metge privat pot cobrar el que consideri, i tothom es lliure d’acceptar-ho o no, critiquem el sistema sanitari públic que tots paguem tota la vida i a l’hora de la veritat no respon.