[J. Tamayo] CHRISTA, el somriure per una revolta pendent

No Comment

M’ha agafat de vacances i lluny, la dura noticia de que ens has deixat la Christa. La pesta negra de la nostra civilització ha vençut el teu cos. Una noticia que afebleix l’anima d’algú que ja té una edat on ha hagut de suportar prou morts “injustes”. Tot i saber que la vida és mort , no acabes d’acceptar –ho mai, i menys quan li toca a una d’aquelles persones tan necessàries per un món capgirat, com el que tenim.

Gràcies a compartir feina amb el teu company brigadista l’Eduard, vam poder compartir un meravellós dinar a casa teva, on la paella i el descobriment mutu van ser els protagonistes. Ara perseguíem, lluitant contra el corc rutinari del temps, poder repetir aquella inoblidable “paella”, amb la consigna acceptada per a tots dos, de que “és necessari organitzar moltes trobades d’amics, amigues i companys amb la paella com excusa per anar preparant la “revolució” definitiva.

Christa Clasen Christa Clasen

Una revolució com aquella que va iniciar l’indestructible Comandant Castro (que acaba de complir 90 anys), i que entre moltes altres victòries va aconseguir la que ha estat més important per a tu: que coneguessis a l’amor de la teva vida i el pare dels teus fills, l’Eduard. Justament a la màgica illa de Cuba, en plena revolució, tu com a brigadista solidària alemanya, recollint maduixes i ell com a brigadista solidari del mític PCC, recollint guaiabes. Aquella solidaritat tan autèntica amb el poble cubà que tu, Christa, juntament amb l’Eduard i molta més gent, vau saber donar, és la que ens manca ara. Estem orfes, secs i necessitats de valors humans i humanistes per a poder canviar aquest món.

I és per això que des de que sabem la trista noticia, ens hem quedat més sols dins d’aquest laberint sense l’Ariadna que ens teixia el seu fil conductor i alliberador, cada cop que ens regalaves amb un d’aquells somriures meravellosos propis de la mateixa deessa FRIGG, que en els països nòrdics i germànics se la identifica com la deessa de la bellesa, la fertilitat, la família, la maternitat i l’amor, i que era la més estimada entre tots els deus.

Diuen que la Deessa FRIGG teixia els núvols. Ara, CHRISTA, cada cop que miri el cel, i vegi un núvol, sabré que m’estàs somrient… I que la REVOLUCIÓ FINAL està més a prop.

FINS A LA VICTÒRIA FINAL CHRISTA!!

Joan Tamayo Sala

Advocat activista els DDHH i Socials

Related Articles

Deixa un comentari