Mostra de l’artista conceptual Lluís Jové a la Sala Muncunil

No Comment

Artista multidisciplinar, inclassificable, i lligat a l’art conceptual. Una retrospectiva de l’obra de Lluís Jové es pot veure ara en una mostra a la Sala Muncunill (Plaça Didó), inaugurada ahir divendres, i que porta per nom «Lluís Jové. A contracorrent». El públic podrà gaudir de l’exposició d’aquest singular artista fins el proper 30 d’octubre.

Plaça-Vella-01 lluis jove Happening amb bosses de plàstic a la Plaça Vella, el 1972, acció de Lluís Jové.

L’acte inaugural reuní gran quantitat d’amics i coneguts coetanis de Lluís Jové, i a molta gent jove atreta per l’interès que sempre ha despertat la figura de l’artista, encara que relativament poc conegut per al gran públic. L’exposició està comissariada per Miquel Mallafré i Antoni Verdaguer, amics de l’artista, i que han recopilat diverses obres i fonts per donar a conèixer millor la singularitat del Lluís Jove, com a artista i com a persona. També present a la inauguració, l’alcalde Jordi Ballart es referí a la seva «personalitat única», que portà a terme la seva particular obra «en una època gris com era la del franquisme», i incidí en que «la ciutat de Terrassa estava en deute amb ell». “Es tracta de posar en valor», afirmà l’alcalde, «una obra efímera d’un artista que no ho era».

L’obra recopilada en aquesta mostra comprèn fotografies, pel·lícules, pintures i diversos vídeos on es mostren els happenings amb bosses de plàstic al carrer, catalogades com accions efímeres, i que identifiquen l’obra de Jové, realitzades durant els anys 70 a Terrassa i altres localitats.

Miquel Mallafré dedicà aquestes paraules en la inauguració d’ahir:

Parlar del Lluís és parlar d’un humanista de fons, tenaç, incansable, dúctil, d’aquells que van descobrir que la soledat a l’hora de crear era la més lluminosa. Va ser una persona tan lliure com les gates dels patis de l’Eixample, que no són de ningú i ho saben tot de tothom. És per això que des del primer moment va saber envoltar-se de fustes nobles, convençut que la curiositat engendrava cultura, i que aquesta no allargava la vida, però sí que ajudava a eixamplar-la. Rere les seves dioptries s’amagava una de les enciclopèdies més grans d’art que mai he conegut. Posseïa la bellesa de la intel·ligència i una alegria de viure que ja l’haguessin volgut alguns dels seus detractors. La seva gran arma era la memòria, tenia l’autoritat moral de recordar-ho tot i en certs moments d’ira se n’anava i el seu pòsit es quedava, estava sempre en constant ebullició, va ser un gran col·leccionista d’insults, però també d’elogis. Tenia l’ànima tan plena de les seves coses que no hi ha havia lloc per a masses maldats, sempre va saber jugar a viure, formava part d’aquesta estranya estirp d’artistes que han estat la fi d’una raça. Va néixer selecte en un món vulgar i va créixer llegint en un entorn analfabet. El seu univers era massa gran per girar a tan poques revolucions. Sabia del passat, patia el present i coneixia el futur. En el fons el Lluís era únic en el seu gènere, l’artista inclassificable, la persona, l’amic, el creador que millor va saber no existir.

miquel mallafré, setembre de 2016

LluisJove Lluís Jové als Amics de les Arts el 1972.

Jové i el seu art conceptual

Lluís Jové i Teixidó va néixer a Les Oluges (La Segarra), el 1948, i es traslladà el 1950 a Terrassa amb la família. De formació autodidacta, des de ben jove es passa moltes hores a diferents biblioteques, on adquireix coneixements de cultura general, i sobretot, de disciplines artístiques. Va treballar durant 9 anys com a muntador òptic.L’any 1970 entra en contacte amb l’entitat Amics de les Arts i Joventuts Musicals, on es relaciona amb pintors com Roc Alabern, cineastes com Antoni Verdaguer i arquitectes com Lluís Rambla o Francesc Bacardit. Amb ells, i amb un grup de gent jove i entusiasta, comença la seva etapa d’art pobre i conceptual. Els caps de setmana organitza happenings i environments, primer a Terrassa i després a altres poblacions catalanes. Durant els anys 1974, 1975 i 1979 comença el seu periple d’estades diverses, als quals, va viure llargues temporades a París, Florència, Granada i Madrid, que alternava amb èpoques a Terrassa i Barcelona. A partir de l’any 1985 la seva activitat artística es veu reduïda degut als primers símptomes de la SIDA. Mor el dia 29 d’abril de 1991.

L’art conceptual creat per Lluís Jové amb les seves creacions amb bosses d’escombraries, es pot definir com una forma d’expressió que intenta evitar l’estímul òptic a favor dels processos intel·lectuals, el públic és convidat a compartir amb el creador, participa amb l’artista en la seva disciplina cromàtica, lluminosa, ambiental, i en totes les seves variacions de l’obra. Molta gent veu l’art conceptual com una forma en què l’artista s’allibera del seu paper tradicional com a inventor de decisions estètiques. Les obres d’art conceptual són proposicions analítiques que presenten les intencions de l’artista, la seva definició de l’art, és com connectar dos pols mentals per transmetre informació. Projecta en el públic una experiència similar a la comunicació del llenguatge. No reclama el plaer immediat derivat de la contemplació, el que vol és el judici i la contemplació reflexiva.

(extret de Lluís Jové A Contracorrent, de Miquel Mallafré).

Miquel Gordillo


 

El projecte A contracorrent també comprèn uns clips de vídeo que recullen opinions, relats i fragments visuals de l’obra de Lluís Jové. Els clips han estat dirigits per Antoni Verdaguer (Associació Cultural 21) amb la col·laboració de  Terrassa Arts Visuals.

Clip I: primers records from Pedro Torres on Vimeo.

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER