Lluís Jové o l’espontaneïtat calculada

No Comment

Diuen que una persona espontània és aquella que es comporta o parla deixant-se portar pels seus impulsos naturals, sense reprimir-se massa per consideracions dictades per la raó. És natural i sincer amb la manera de pensar. El do de la genialitat —entre d’altres propietats de la persona que crea— inclou l’espontaneïtat dels processos mentals. Ser espontani és un procés mental que no depèn només de la raó, ans el contrari l’espontaneïtat domina sempre a la raó.

En l’ànima creativa del Lluís Jové, el flux de pensaments inconscients, d’idees, de conjetures, d’espurnes i decisions paradoxals eren constants, totes elles et duien a conèixer obligatòriament l’unió que existia amb la intuïció, però a la vegada, tenia la necessitat de ser espontània. Lluís Jové era com la lava d’un volcà. A través dels seus llançaments espontanis resolia la tensió del pensament o del sentiment, sense aquesta espontaneïtat els seus pensaments i els seus sentiments perdien força, perdien energia. Sense una explosió de pólvora en un tronc, la bala no sortirà del tronc, per tant, els pensaments nous, les idees o les associacions que pul·lulen pel cervell, sense una explosió espontània no arribaran a la consciència.

LluisJoveÉsser espontani pel Lluís Jové era com un raig d’aigua cap amunt, després venia la descomposició en petits dolls separats i, la saturació produïda per l’energia del principi. La seva creativitat et duia al xipolleig solitari, al llançament d’estranys pensaments, a les idees i les associacions de les mateixes. Donava la impressió d’un gran caos fins que la raó acabava per lligar-ho tot. L’unió intensa de la novetat, l’ideal junt amb la consonància entre individualitat i espontaneïtat, donaven la creació perfecta que tan li agradaven al Lluís Jové.

L’home per naturalesa busca l’alliberament de les coses espontànies, però també la seguretat del que mai canvia, la tradició té com a objectiu evitar o obstaculitzar la recreació de l’univers. És per aquest motiu que es creen les estructures destinades a evitar qualsevol canvi. La societat tem els canvis i s’inhibeix del comportament espontani dels éssers humans, l’home tem ser lliure, ja que molts cops haurà d’enfrontar-se a decisions difícils o alternatives perilloses. Per tant per evitar el patiment posarà límits a la seva espontaneïtat. Doncs bé, en el Lluís Jové qualsevol cosa espontània era com un fenomen primari i positiu derivat d’un impuls animal. El seu cervell —estic convençut— era la caixa màgica que mesurava d’igual a igual la intel·ligència i la memòria, però aquestes no eren acumulables. El seu carisma creatiu, en molts aspectes, depenia molt més de la seva espontaneïtat que no pas de la seva intel·ligència, és per això que el Lluís Jové és un artista inclassificable.

En aquesta vida solem preferir el que és espontani, o si més no, que s’assembli.

 

Miquel Mallafré

Comissari de l’exposició “Lluís Jové, a contracorrent”

Sala Muncunill, Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER