Sota el títol “Nou Univers, descobrint altres possibilitats“ l’artista egarenca Irene Pérez exposa aquests dies un grup d’obres tèxtils que exploren el seu procés d’aprenentatge com a mare i que constitueixen una invitació al diàleg al voltant del què suposa ser artista i tenir fills. L’exposició consta de 12 peces dividides en tres categories: Descobriments, que explora allò que l’artista ha après directa o indirectament de la seva filla, L’invisible, que conté una reflexió sobre la seva experiència en la maternitat i Fortaleses, límits i limitacions del cos, una mirada al cos de la mare i la maternitat com una activitat fisiològica continua.
Durant la nostra conversa, l’artista confessa que “Nou Univers: descobrint altres possibilitats“ és un projecte que, en realitat, ha estat gestant-se durant sis anys, que són els anys de vida de la seva filla. Explica, això sí, que la feina concreta va començar fa prop d’un any i mig quan va començar a tenir contacte amb altres artistes que van ser mares en un període similar de temps. Vas parlant, estàs frustrada, estàs trista, et planteges que és dur ser mare i artista i et preguntes com t’ho faràs.
És durant aquests anys quan una d’aquestes artistes, la Christa Donner, antiga professora de la Irene a la Universitat d’Illinois a Chicago, crea Cultural ReProducers, un projecte al voltant de la maternitat amb enllaços a recursos i entrevistes. Paral·lelament a aquest projecte en sorgeix un altre, de temàtica similar,de l’artista Lise Haller Baggesen recollit en format llibre amb el títol Mothernism i la cosa es precipita: els projectes i debats d’altres mares artistes de Canadà, EEUU i alguns països europeus cristal·litzen en dues conferències organitzades al juny del 2015 a Londres i Rotterdam. La participació a una d’aquestes conferències, The Mothernists –organitzada pel grup m/other voices i sorgida del projecte de Baggesen–, va brindar la Irene Pérez l’oportunitat de conviure durant tres dies amb altres mares artistes i arribar a la conclusió de què allò era el que ella volia: fer creacions basant-se en allò que li estava passant. Parlar de la seva experiència com a mare i de com aquesta li estava facilitant el descobriment de noves possibilitats en relació a la maternitat , el feminisme, l’ educació, l’ecologia i tants altres temes.
Sempre des del seu punt de vista, perquè la Irene Pérez insisteix en què aquesta és una exposició feta des de la seva subjectivitat com a mare, malgrat que la figura dels fills i concretament la de la seva filla és indestriable d’aquesta obra. L’artista, que es mostra molt interessada en explorar la naturalesa i les possibilitats del treball col·laboratiu amb els infants, ha basat aquesta col·laboració en els mateixos principis de l’educació viva que segueix la seva filla: el respecte per un mateix, respecte per l’altre i respecte per l’entorn. Aquests tres principis es tradueixen, a la pràctica, en un diàleg constant amb la nena i en el reconeixement dels seus trets distintius. Timidesa i un gran sentit de la privacitat personal són característiques que l’artista ha volgut respectar en la seva filla alhora de gestar aquest projecte. Hi ha una obra que no és aquí, a l’exposició, perquè ella em va demanar que no hi fos. Vam parlar-ho i el que em va exposar em va semblar molt raonable…ella tenia l’última paraula perquè tot i que jo l’havia brodat el dibuix era, en realitat, seu. Així doncs, l’exposició està creada, a excepció d’una sola obra, des del punt de vista de l’adult. Al final la meva és una nena de sis anys, que juga i dibuixa i explora la seva creativitat explica la Irene mentre es mostra molt crítica amb una societat que ens pressiona per a què imposem als nens etiquetes professionals que limiten la seva exploració del món.
Abans d’acabar la nostra entrevista la Irene ens parla d’una artista britànica,la Lenka Clayton, coneguda pel seu projecte Artist Residency in Motherhood al qual la Irene se sumarà al novembre.
El projecte explora les maneres en què la maternitat et canvia la vida agafant trets dels considerats negatius com ara la pèrdua de llibertat de la mare o la por a les malalties dels nens tot transformant-los en art.
Fa uns mesos Clayton va fer un regal a les mares artistes del món compartint en codi obert el seu projecte de manera que altres artistes que vulguin reproduir-lo tinguin a l’abast les pautes per fer-ho. De moment, unes dues-centes mares artistes arreu del món ja s’hi han afegit demostrant, un cop més, la necessitat de fer un debat obert a tothom i continu al voltant d’aquest tema.
Tots aquests projectes que tracten la maternitat i altres temes referents a les dones -afegeix la Irene amb èmfasi- es fan amb una perspectiva feminista per pal·liar d’alguna manera aquest forat que hi ha dins l’art contemporani al voltant de la mare, ja sigui com a figura creadora o com a objecte passiu. Hi ha discursos molt perversos, que demonitzen o idealitzen la maternitat, per això és important crear diàleg, també des del món de l’art.
L’exposició de la Irene Pérez es pot visitar fins al 23 desembre a l’Espai Zero del Centre de Documentació i Museu Tèxtil.
Maria C.
Deixa un comentari