[Miquel Mallafré] Piràmide de poders

No Comment

piràmide de poders

Montesquieu ja ha passat a millor vida. En aquests moments els poders han quedat establerts de la següent manera:

1 – PODER EMPRESARIAL (alt standing): No electe, això sí, dotat de capacitat i opacitat per donar cops de mà. Té el poder de crear grans infraestructures deficitàries; operacions especials que ni pintades; “mordidas” fetes a mida; tenen una mà molt llarga que abasta tot el territori i també paradisos afins. Això sí, despistats com Paquirrin en un llibreria. Tot el que perpetren és críptic, només ens adonem de la seva existència quan fan fallida.

2 – PODER EXECUTIU: El majordom de l’anterior. Fa veure que mana.

3 – PODER LEGISLATIU: El gran elegit pel populatxo a la vegada que gran elector de l’anterior. Fabricant de lleis a mida amb les seves corresponents i correlatives trampes per si sorgeix la possibilitat -algun dia- d’aforar-se o folrar-se sense desànim de lucre.

4 – PODER JUDICIAL: El més divertit i sinistre de tots. Teòric àrbitre dels anteriors poders i, per tant arbitrari segons toqui.

5 – PODER FISCAL: Es diu fiscal, el que reposa les lleis infringides en el lloc que li pertoquen, exceptuant si són peixos grossos en perill d’extinció o de “talego” i, sense perill de combregar amb rodes de molí i/o misses de guardar.

ANNEX:

MONARCA: Ectoplasma que fa més nosa que servei (ni pincha ni corta). Ens costa una pasta gansa tota la nissaga, es reprodueixen com conills. Quan arriben temps difícils se l’invoca per aclarir el futur a base d’observar el vol dels xoriguers i el pap de les cabres, tal com es feia a l’antiga Roma.

POBLE: Aplec de gent dotada de nucli, protoplasma i una estranya obsessió per votar malament. Té la capacitat legal plena per alimentar els “vius” éssers del pantà anteriorment citat.

Tots els poders per funcionar tal com cal han d’estar separats, això és el que diuen els clàssics. En teoria els poders funcionen així a tot arreu, menys a Espanya, on tots plegats conviuen fent rotllana per acontentar a tota la ciutadania.

 

Miquel Mallafré

Related Articles

Deixa un comentari