Vagi per endavant que no he vist l’exposició que fan al Born amb el suggerent títol de: “Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà”. Jo particularment, m’hagués decantat per posar-li directament: “Franco ha vuelto”, és més curt i més clar, però vaja, això ja entra dins les meves obsessions i no cal donar-li masses voltes. Però la moguda està al carrer amb una descomunal escultura eqüestre de Franco decapitat i la Victòria que hi havia a la Plaça del Llapis fent la salutació a la romana. Que han fet amb el cap? Li han trasplantat a Felipe González? Algú ho sap, és un punt no massa clar?
D’entrada dir que un país amb una tant alta intel·ligència com aquest i, més encara pel que fa a la història, no és d’estranyar que s’hagi posat a bramar amb un esdeveniment com aquest. Fer entendre a un poble tan exquisit com el nostre la subtil diferència que hi ha entre exposició i homenatge, no és una feina fàcil. Aquesta exposició és la prova fefaent del “tango” polític que ballen Barcelona en Comú i ERC. El rovell de l’ou (no dels que li van tirar al decapitat) és la disputa sobre el caràcter que ha de tenir el Born com a Centre de Cultura i Memòria. Mentre ERC creu que ha de ser eminentment nacionalista -símbol de la resistència de 1714-, Barcelona en Comú defensa que l’espai ha de ser un lloc obert per incentivar la memòria històrica en un sentit més ampli, sense posar pel davant exclusivament la vessant nacionalista. Apa doncs, ja tenim embolicada la troca. Dins d’aquesta darrera línia és on s’enquadra aquesta exposició, amb l’objectiu de denunciar la permissivitat amb els símbols franquistes durant la democràcia, com a mostra de la impunitat que encara té la dictadura de Franco.
Des de la meva humil opinió un dels problemes (crec que el més important) és la ubicació de la mateixa i, no si uns comunistes han muntat un memorial de la guerra civil i, és per això que han de mostrar a Franco. A mi, veure’l no em fa ni puta gràcia, ja que és l’escultura d’un senyor que va ordenar la detenció, arrest i mort del meu oncle, i això marca. Amb lo fàcil que hagués estat posar quatre vitrines grans totes elles plenes amb els fills i els néts dels vencedors que a hores d’ara encara manen o són ministres. Més fàcil impossible. Però ja se sap, fer les coses bé costa poc, malament, encara menys.
Tornant a la ubicació, la cosa ja venia de lluny, molta gent durant els mesos previs ja s’havia queixat a l’Ajuntament del que comportava aquesta exposició. Particularment crec que un dels llocs on hagués quedat que ni pintada és dalt el Castell de Montjuïc, o a la comissaria de la Via Laietana, o davant de Capitania General, o a la Model, o al Camp de la Bota. De totes maneres el meu lloc predilecte és sens cap mena de dubte el Valle de los Caidos, el genuí símbol franquista i, de passada la gran vergonya europea. Però és veu que en aquest lloc no es pot fer segons què. Havia de ser allà i només allà. Per què s’ha concebut aquesta exposició al Born? No cal ser el més llest del barri a l’hora de contestar, doncs per provocar. Basant-me en el que he dit al començament sobre el “tango”, no deixa de ser un intent de diluir el significat històric del Born. Un altre resposta se’m fa difícil d’entendre, o potser no existeix. Per què, quina relació té el Born amb el franquisme? Allà afusellaven republicans? Allà torturaven a demòcrates? És allà on van afusellar a Companys? Ara, també haig de dir que fer una exposició denunciant la pervivència dels símbols franquistes sense ensenyar cap dels mateixos, que algú m’expliqui com es pot fer? Pel que fa al burro a sobre del cavall, és un reclam per a l’exposició i també l’escultura d’un dictador. Provocació? Ara és quan hauria de posar-me a explicar la diferència que hi ha entre contingent i contingut i, no en tinc ganes.
miquel mallafré, 19 d’octubre de 2016
Deixa un comentari