Dins del programa Parlem de l’Aigua, i de cara a la propera municipalització del servei d’abastament, aquest divendres 18 a les 18h. al Vapor Universitari (carrer Colom 114), acudirà a la ciutat en Pedro Arrojo, per parlar de la gestió de l’aigua i els seus valors com a bé comú. La cita està organitzada per la plataforma Taula de l’Aigua i l’Ajuntament de Terrassa.
Pedro Arrojo és Doctor en Física, Professor Emèrit de la Universitat de Saragossa, Premi Goldman de Mediambient 2003, i membre promotor de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua. També és diputat per Unidos Podemos al Congrés.
L’objectiu de convidar Pedro Arrojo és oferir la oportunitat de conèixer les propostes que des de la Nova Cultura de l’Aigua es fan per la gestió de l’aigua que arriba a les llars ja que el que la Taula de l’aigua vol per la ciutat de Terrassa s’inspira en la proposta que recull la Declaració Europea per una Nova Cultura de l’aigua.
Aquesta declaració proposa quatre categories ètiques amb els seus respectius objectius, prioritats i criteris que són: Aigua Ciutadania, Aigua Vida, Aigua Economia i Aigua Delicte. Des de l’Aigua Ciutadania s’entén que l’accés ha de ser universal i gestionar-se en l’àmbit dels drets de ciutadania sota nous models de gestió pública participativa des de “valors vinculats al concepte tradicional de ciutadania, en l’espai del que ha de ser considerat res pública (cosa de todos), motiu pel qual han de ser gestionats sota responsabilitat comunitària”.
L’actual model dominant de gestió de l’aigua és la prolongació d’un enteniment d’aquesta com un recurs. Aquesta concepció de l’aigua ha afavorit que en les darreres dècades aquesta s’hagi transformat en mercaderia, deixant al marge qualsevol valor ètic i participatiu. Des d’aquesta perspectiva la gestió de l’aigua no és entesa en termes ecosistèmics ni socials, per tant, no contempla els diferents elements que formen part del cicle de l’aigua des d’una perspectiva inclusiva, fet que comporta moltes conseqüències que incideixen de forma negativa en el medi i en les persones. Els principis que mouen el model actual vinculat a les idees del creixement exponencial són fruit d’un moment i una filosofia que sorgeix en el marc de la modernitat i els grans avenços tecnològics però històricament els assentaments humans s’han ubicat a les lleres dels rius o altres punts d’accés a l’aigua i l’aigua tenia un valor social que permeava tota la societat, de tal manera que si li atribuïen virtuts com la capacitat de curar i de donar vida a través de la pluja i els sistemes de rec. Per això l’aigua comptava amb elements rituals i formes de gratitud i les tecnologies i la gestió associades a l’aigua tenien un impacte menys devastador.
Per Arrojo, el model vigent neoliberal de globalització és aliè als principis ètics més elementals com ho és l’accés a l’aigua apte per al consum humà, per això ha obert al mercat la gestió d’aigües com un espai privilegiat de negoci accelerant la depredació dels recursos hídrics i augmentant la vulnerabilitat d’aquells que estan en situació desfavorable. Per això es requereix un nou enfocament ètic basat en principis de sostenibilitat, equitat i no-violència. D’aquí sorgeix la necessitat de promoure una Nova Cultura de l’Aigua que recuperi la vella saviesa de cultures ancestrals ja que aquesta es basava en la prudència i el respecte a la natura.
Deixa un comentari