Gran assistència a l’exposició Apropant realitats, ahir dijous a l’AV de Les Arenes. Foto: Oriol Vicente
El dijous 17 de novembre, a bon segur, serà recordat pels més del centenar i mig de veïnes i veïns del barri de Les Arenes, com la data en què uns estudiants del màster European Postgraduate Masters in Urbanism, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els van portar unes engrunes d’esperança respecte la fi de la perillositat de la Riera de Les Arenes, de tant tràgic record per a la majoria d’elles.
La Comissió de la Riera de Les Arenes, força activa aquests últims messos, va programar una activitat prou original: una exposició d’un sols dia i una sola hora. Es tractava de fer arribar al veïnat una proposta el·laborada per alumnes de la UPC sobre com reconvertir un espai degradat, brut i perillós en una zona dignificada, d’us col·lectiu, on natura, ciutadania i mobilitat fos possible. Alhora que per apropar les distàncies entre el centre de la ciutat de Terrassa i la seva periferia (barris colindants a la Riera).
El dirigent veinal Pablo Gómez va presentar l’acte, que va comptar, a part d’una important i qualificada representació dels alumnes del master, amb la presencia de l’arquitecta i urbanista Isabel Castiñeira, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i directora del projecte, el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat Marc Armengol i, com no, de més de 150 persones que van escoltar amb molta atenció les explicacions d’un projecte que pretén repensar la configuració i els usos de la riera de Les Arenes com a element fonamental de la ciutat de Terrassa.
De l’ampli ventall de possibilitats i solucions, el veïnatge present va parar atenció i èmfasi amb la que oferia la fi de la perillositat de la riera: un desviament de les aigües en cas d’intensa pluja cap el Torrent de La Gripia, amb la qual cosa el caudal es repartiria, i es disminuiria així el risc d’inundacions greus, com ara les produïdes els anys 1962 i 1971.
Entre el públic assistent, molta gent que va patir aquella tràgica nit del 62, que van perdre familiars, amics, coneguts i veins, per axos no es d’extrañar que aquesta proposta fos motiu de ampli debat al final de la jornada.
Es va reivindicar la neteja i el manteniment de la Riera, es va exigir que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), netegi la riera, que li dongui manteniment i que retorni a la ciutat part dels impostos, uns 8 mil·lions d’euros, que la Generalitat recapta en canons al rebut de l’aigua que paguem entre totes les persones usuàries del servei.
L’exposició que porta per titol APROPANT DISTANCIES, potser sense que fos intenció dels seus organitzadors, va lograr un altre tret important: apropar les realitats entre uns estudiants, futurs urbanistes i planificadors del destí d’espais, llocs i ciutats, amb la realitat quotidiana de barris i indrets que possiblement, des dels seus espais d’estudi, projectes i somnis, no perceben amb prou claredat, les paraules d’una de les estudiants que van presentar el projecte: “he quedat maravellada de la riquesa d’aquest barri, no pensaba trobar comerços, negocis, espais de trobada veinals, com els que he vist aquesta tarda”.
Enhorabona a tots els implicats en aquesta activitat, estudiants i docents de la UPC, tècnics i responsables municipals, i com no, a la Comissió de la Riera de Les Arenes que tan bon treball està fent per la defensa i conservació d’un espai que cal dignificar per a la vida quotidiana, per les futures generacions i sobre tot per la memòria de totes aquelles persones mortes i dasaparegudes en aquella tràgica nit del 62, que el franquisme va fer seva per engrandir la figura del dictador.
Oriol Vicente i Cardona
Deixa un comentari