El passat ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar una proposta de resolució de Terrassa en Comú, per unanimitat, cosa bastant extraordinària, que es titulava “Accions per informar adequadament a la ciutadania dels drets i procediments que estableix la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica”. La proposta se centrava a demanar una sèrie de mesures que l’Ajuntament pot fer de forma immediata, per a intentar que no es doni un cas a la nostra ciutat, com el del passat 13 de novembre a Reus quan una dona de 81 anys va morir en un incendi, quan feia 2 mesos que Gas Natural li havia tallat la llum i s’il·luminava amb espelmes. A posteriori hem pogut saber que serveis socials no tenia coneixement del tall i que l’empresa subministradora havia incomplert amb les obligacions incloses a la Llei 24/2015.
La situació de pobresa energètica que viuen moltes famílies de la nostra ciutat es veu agreujada ara que arriba l’hivern, i és fonamental que ens centrem en protegir a les famílies vulnerables dels talls de subministraments que la llei defineix com a persones en situació d’exclusió residencial.
És important recordar algunes dades per a tenir la fotografia completa del que suposa la pobresa energètica i per adonar-nos que afecten una part molt important de la població: Segons l’informe elaborat per a Asociación de Ciencias Ambientales (ACA), titulat “Pobreza, vulnerabilidad y desigualdad energètica” de l’any 2014, 5,1 milions de persones passen fred a l’hivern i 11% de les llars de l’Estat espanyol es va declarar, el 2014, incapaç de fer front als mesos d’hivern amb una temperatura adequada a casa; i 3,2 milions de persones endarrereixin el pagament de factures. A Catalunya, segons les dades del 2014 l’Institut Català d’Estadística (Idescat), el 9,5% dels catalans/es (683.000 persones) pateixen pobresa energètica, es tracta d’un augment del 77% en relació a les xifres del 2013.
En l’àmbit de la salut, la pobresa energètica està relacionada amb una major prevalença de malalties físiques i mentals (asma, artritis, reumatisme, depressió, ansietat, etc) que afecten més intensament a segments de població vulnerable com nens, adolescents o gent gran, i és també una de les causes de l’augment de la mortalitat causada per malalties cardiovasculars i respiratòries en persones majors de 60 anys durant els mesos d’hivern.
Pel que fa a les taxes de mortalitat addicional d’hivern registrades a països occidentals, la d’Espanya (21%), és junt amb la de Portugal i Irlanda, una de les més altes d’Europa. Assumint que tan sols un percentatge d’aquestes morts són conseqüència de viure a un habitatge amb temperatures inadequades, la pobresa energètica podria estar darrera d’entre 2.300 i 9.300 morts a l’any, una xifra, en qualsevol cas, superior a la de morts per accident de tràfic.
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica no s’han cansat de denunciar, des del dia següent a l’entrada en vigor de la llei, els incompliments flagrants per part de les companyies subministradores, que no han fet cap cas a la llei aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Evitar els talls de subministraments i fer que s’apliqui el principi de precaució és el primer pas per afrontar l’emergència, però les obligacions que s’estableixen a la llei van molt més enllà. També estableix un mecanisme per a què es facin càrrec del deute que se li genera a les famílies que no poden fer front a les factures. No té cap sentit que els Ajuntaments continuïn pagant amb pressupostos municipals les factures impagades de famílies vulnerables per continuar engreixant els beneficis de les companyies de subministraments que fan negoci amb els nostres drets bàsics. I no per fer una proposta de mesures que pot fer l’Ajuntament de Terrassa, volem deixar de denunciar l’enorme irresponsabilitat del Govern de la Generalitat, que després de més d’un any d’entrada en vigor de la llei 24/2015, encara no ha signat els convenis amb les empreses subministradores, que han de garantir que aquestes es facin càrrec dels deutes de les famílies aplicant ajudes a fons perdut i descomptes significatius, tal com estipula l’article 6.3.
Finalment, recordar els acords que recollia la proposta de Terrassa en Comú i que s’han d’aplicar en el termini d’un mes a la nostra ciutat: Elaborar un butlletí informatiu sobre els drets que tenen les persones en situació d’exclusió residencial respecte als talls de subministraments, de les obligacions de les empreses subministradores, i de quins són els passos que ha de seguir qualsevol persona que es trobi en risc d’impagament o en impagament dels subministres. Fer arribar aquest butlletí a totes les llars de la nostra ciutat, en un termini màxim d’1 mes. Reforçar l’oficina contra la pobresa energètica amb el personal necessari i notificar a la Generalitat qualsevol tall de subministraments per a què apliqui d’immediat les sancions contemplades a Lleis 24/2015, i aplicar aquelles altres sancions que permeti la normativa, com el codi de consum.
Xavi Martínez. Regidor de Terrassa en Comú
Deixa un comentari