[C. Pedrosa i J. Chueca] Quan l’hospital públic emmalalteix pel virus de la privada

No Comment

“Quan l’hospital públic emmalalteix pel virus de la privada”
Aquest divendres arrenquem a Terrassa la campanya “Fora la Privada de la Pública”, com també es debat al conjunt del país. I ho fem, en part, com a resposta a la instrucció 5/2015 que va presentar el Servei Català de la Salut, que permetia fer activitat privada als centres sanitaris de la xarxa pública.
Tot i que va quedar suspesa per ordre del Parlament al maig del 2015 (mitjançant una resolució que la deixava “sense efecte” fins que no es sotmetés a debat i aprovació en seu parlamentària), estava previst que s’aprovés durant el primer trimestre del 2016. I malgrat que encara no ha estat així, ens consta que s’està treballant per a la seva aprovació.
Amb aquesta campanya, doncs, es vol visualitzar el verdader model sanitari català i les conseqüències que se’n deriven. I com no, conèixer quins són els principals proveïdors que tenim a Terrassa, la nostra ciutat.
De manera resumida, podem dir que el sistema sanitari català, des que la Generalitat va rebre les competències en matèria sanitària l’any 1981, s’ha basat en un model mixt. És a dir, integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, ja siguin de titularitat pública o no. Per tant, ens poden atendre en hospitals i centres que no són 100% públics i aquests, reben una contraprestació econòmica per aquests serveis. Aquestes entitats privades poden ser mútues, fundacions, consorcis, etc.
En el cas dels consorcis cal especificar que, tot i que en la seva majoria es poden considerar públics, ja que el seu finançament prové en la pràctica totalitat de la Generalitat, permeten la introducció de mecanismes propis del dret privat, així com la participació d’empreses privades.
Una de les diferències més importants entre els centres 100% públics -que són una minoria- i els privats, és que els primers a part de tenir una gestió que depèn directament dels poders públics, el seu control depèn del Parlament. En el cas de la resta d’hospitals, això no es així i es pràcticament impossible tenir-ne un control donada la seva homogeneïtat i manca de transparència.
Així doncs, quins són els principals proveïdors de salut a la nostra ciutat? El Consorci Sanitari de Terrassa -que el conformen la Generalitat, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Privada Sant Llàtzer- i el Grup Mútua de Terrassa. Cap dels dos són de titularitat pública.
El Consorci Sanitari de Terrassa, tot i que pràcticament en la seva totalitat és de finançament públic, al ser un consorci es veu obligat a la competència entre diferents proveïdors per a mantenir els ingressos i per tant, cada vegada està més encaminat en regir-se per regles mercantils i manté relacions amb entitats privades que desenvolupen la seva activitat en el centre.
La Mútua de Terrassa, directament és un ens privat amb interessos privats, al qual l’administració pública li compra els serveis prestats per més de 200 milions d’euros anuals.
La Mútua fa més de 70 anys que està sent finançada constantment amb diners públics, que suposen més del 80% del seu pressupost, que li han permès construir un conjunt d’empreses privades com asseguradores, residències i fins i tot immobiliàries per a gestionar els seu patrimoni, de les quals la població en general no se’n ha pogut beneficiar de res.
Les conseqüències són un model sanitari mixt que integra tots els recursos disponibles en un sol sistema anomenat SISCAT (Sistema Integral d’Utilització Pública de Catalunya) que conforma una gran teranyina de consorcis, fundacions, empreses públiques, semipúbliques i privades que fan impossible la fiscalització dels diners i provoquen que competeixin entre elles per a l’obtenció de recursos.
En gairebé tots els centres amb un finançament majoritàriament públic s’està realitzant activitat privada, s’utilitzen quiròfans, material i personal sense diferenciar una activitat de l’altra. Trobem hospitals on la llista d’espera per a qualsevol procediment varia notablement si s’hi accedeix a través de la seguretat social, a través d’una asseguradora o si es paga directament amb diners.
Mantenint aquest model de salut i permetent la realització indistinta en els mateixos centres d’activitat pública i privada, es converteix la salut en un privilegi de classes. Es per això que cal que incrementem la lluita per assolir “Fora la Privada de la Pública!”.
Carme Pedrosa i Jofré Chueca. Grup de Sanitat de la CUP Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari