La Fundació Roca Galès celebra 40 anys de treball al servei del cooperativisme aquest 2016. La revista Cooperació Catalana li dedica el número 404 de desembre, amb entrevistes i reportatges que ofereixen una imatge en perspectiva d’aquesta història, una experiència de quatre dècades, de vegades poc coneguda i que ha estat clau per a la recuperació del moviment cooperativista al país, les serves organitzacions i memòria.
«Fer anys per tornar als orígens» és el títol de l’editorial:
«Aquest 2016 que ara acaba ha estat un any ple d’esdeveniments i de celebracions per a nosaltres. Al novembre vam posar la cirereta al pastís de sis mesos de celebracions pel nostre 40è aniversari.
Les celebracions ens han fet servei per retrobar-nos i per tornar als nostres orígens i per recordar algunes, poques, coses que semblaven oblidades i que hem de reprendre el proper 2017. Entre esdeveniments i trobades diverses hem recuperat antigues amistats i hem pogut renovar els valors de sempre, els del moviment cooperatiu, valors que són transversals i universals i que estalonen les nostres certeses.
Tenim la convicció que encara hi ha molta feina a fer, que els pròxims 40 anys seran també intensos i que hi ha camins per agafar que ara només podem entrellucar.
Esperem compartir aquest camí amb totes vosaltres i continuar fent de la Fundació Roca Galès i de la revista Cooperació Catalana una eina al servei del món cooperatiu i del país.»
En aquesta edició, on trobareu informacions i novetats vàries junt amb l’article de la Confederació de Cooperatives de Catalunya sobre «Impuls públic del cooperativisme i l’economia social», s’ofereix una breu entrevista (secció Tornaveu) amb en Jaume Terribas i Alamego, primer president de la Fundació; un reportatge/crònica sobre l’origen i els 40 anys d’història de l’entitat (el podeu llegir a continuació).
També publica una xerrada/entrevista, signada per Montse Pallarès, amb 4 de les persones que han estat responsables de la presidència: en Jaume Terribas, Núria Esteve, Joan Josep Gonzàlez i en Xavier Palos (actual president).
Enriqueix i complementa perfectament aquest darrer article una enquesta («Un parell de preguntes (en són tres…) a…») que responen altres 16 persones que, per diversos motius, són referència en el món del cooperativisme.
Finalment, una crònica de les activitats de cloenda: matí de debats i trobada/festa el dia 5 de novembre.
Podeu llegir els articles sobre els 40 anys de la Fundació i crònica de la celebració cloenda (signades pel redactor de Malarrassa Pep Valenzuela):
Fundació Roca Galès, 40 anys pel cooperativisme
Forta en la concreció dels objectius fundacionals (promoció del cooperativisme, medi ambient i benestar social), la FRG vol enfortir-se com a centre d’estudis i laboratori d’idees lliures. Compta amb un gran reconeixement que, al temps, l’exigeix jugar un paper més decisiu en l’anàlisi i la proposta.
Memòria i promoció del cooperativisme, defensa del medi ambient, vetllar pel benestar social, són aquest els tres objectius fundacionals de la Fundació Roca Galès. No és sobrer dir-ho una vegada més en aquest 40 aniversari de l’entitat. El resultat d’una enquesta realitzada per l’ocasió situa la biblioteca del cooperativisme, Cooperació Catalana i la Universitat Catalana d’Estiu com els motius que més identifiquen la Fundació; després, el treball de memòria i documentació i ser referent del cooperativisme.
Però en el propi món del cooperativisme, fora dels cercles o grups més implicats, la Roca Galès és encara una entitat poc coneguda. Clar que des de l’origen, es va optar per un perfil de coadjuvant, posant recursos i forces al servei dels objectius sense cap afany de protagonisme.
La realització d’aquests objectius, tot i poder sonar una mica genèrics, s’han anat concretant en moviment real de transformació social. Per exemple, ajudant a articular el moviment cooperatiu a Catalunya, col·laborant en el naixement de la primera llei de cooperatives i a articular la confederació i federacions sectorials; un objectiu complert i inqüestionable, mèrit no només però també de la Fundació, com tothom reconeix avui.
En l’àmbit de la defensa del medi ambient, intrínsecament vinculada amb el benestar social, el paper de l’entitat ha estat més gran que no pas el propi nom, com mostra el fet que contribuís al naixement de l’entitat DEPANA i jugués un paper protagonista en la Coordinadora Catalana de Fundacions.
Avui, la Roca Galès centra esforços en «recuperar i mantenir la memòria històrica del cooperativisme amb el convenciment que conèixer el passat és clau per comprendre el present i per millorar el futur», s’afirma en un tríptic publicat enguany que detalla l’esperit fundacional, perquè com deia un editorial de Cooperació Catalana en els 30 anys de la FRG i 50 de la guerra: «Del moviment cooperatiu en el curs de la guerra molt poques coses han estat dites i encara menys explicades. El cooperativisme fent honor als seus principis humans, ètics i solidaris, fou bel·ligerant amb l’esdeveniment al costat de la legalitat i en defensa de les llibertats individuals i públiques. (…) Fou una etapa que les noves generacions cooperatistes desconeixen i que convé que sigui sabuda car fou l’exponent de la solidaritat cooperatista nacional-internacional en ajuda de les cooperatives i dels cooperadors».
Les línies d’acció en aquest àmbit es concreten en el centre de documentació cooperativa, la Biblioteca Ventosa i Roig, que compta amb 6.200 volums catalogats i una hemeroteca que conté col·leccions de revistes butlletins del segle passat i de capçaleres actuals d’abast mundial. També el fon documental disposa de material històric, original i publicat, que es pot consultar majoritàriament online al web de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
El servei d’estudis i projectes promou l’elaboració i publicació d’estudis i projectes divulgatius sobre temes d’interès de l’àmbit cooperatiu, com ara educació, economia i finances, màrqueting i aspectes jurídics. Els projectes tenen vocació pràctica. Al mateix temps, la Fundació edita i coedita libres sobre els objectius de treball, destacant la col·lecció «Cooperativistes Catalans», editat per Cossetània Edicions, que retrata cooperativistes amb un pes destacat al país.
L’altre pilar en termes de publicacions és la revista mensual Cooperació Catalana, capçalera clau en la història recent del cooperativisme català. Caldria incloure aquí les nombroses jornades sobre cooperativisme, amb especial interès les organitzades en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada. També els acords i convenis amb les universitats Rovira i Virgili, de Tarragona, i la de Lleida, amb un premi fi de grau sobre cooperativisme, i el conveni amb la Càtedra d’Economia Social amb el TecnoCampus de Mataró, de la UPF.
Finalment, cada any es convoquen els Premis Fundació Roca Galès, que reconeixen projectes i trajectòries de persones i associacions o empreses en tres categories: el Premi Jacint Dunyó, al treball a favor del cooperativisme i l’economia solidària; el Premi Albert Pérez Bastardas, medi ambient i educació per la sostenibilitat; i el Premi Benet Vigo, de promoció del benestar social.
En l’origen de tot plegat, com a element catalitzador de propostes i esforços, els fons deixats per la dissolució de la Cooperativa Caixa de Crèdit i Estalvi de Barcelona, a mitjans dels 70; no repartibles que d’acord amb la llei vigent a l’època només podien anar a parar a alguna fundació escaient a Barcelona o al ministeri corresponent a Madrid. De manera que un grup de persones, representant d’allò de més significatiu en el cooperativisme català de l’època i anterior, persones que connectaven amb l’època de creixement i auge de principis de segle, decidiren crear la Fundación Roca Galès, amb registre a Madrid.
Després d’aquests 40 anys, la salut de l’entitat és molt bona, també econòmicament. El cert és que no ha necessitat per res del Protectorat de fundacions (l’organisme oficial que vetlla perquè les entitats portin a terme els objectius fundacionals, al temps que la bona gestió del patrimoni). En aquest cas, s’ha fet créixer el patrimoni. Una de les claus, segons fonts de la mateixa FRG, és que en les finances s’ha fugit de qualsevol mena d’especulació.
Els fons es van invertir a mitjans dels 1980 en habitatges de lloguers, una opció que caldria entendre en el context i que avui, segurament, ni tan sols es consideraria. En tot cas, els preus sempre van estar en la faixa mitjan/baixa, amb contractes justos. Tot plegat, l’objectiu era mantenir els fons i finançar les activitats citades. En aquest sentit, la inversió ha estat considerada molt sòlida malgrat tots els problemes derivats de l’esclat de la bombolla immobiliària que, donades les circumstàncies, també la van afectar.
Enmig d’aquesta activitat i turbulències, el patronat de la Fundació ha mantingut una línia de continuïtat, sense cap trencament ni daltabaix, un timó ferm es podria dir. Principalment, perquè hi ha hagut continuïtat i reforçament en els objectius; però també perquè hi ha gent que està quasi des del primer patronat, persones que han fet una opció de vida, treball voluntari, i que s’hi dedica des de fa més de 30 anys.
Al temps que renovant l’equip. El moment actual és el de major rejoveniment, en sintonia amb els canvis en l’economia en general i el cooperativisme i l’economia social. En el punt en què no s’ha avançat ni massa ni poc, però, com evidencien els noms dels membres, és el de la paritat de gènere. Hi ha una patrona, actualment; hi hagué una presidenta durant anys, però era l’única dona del patronat, excepcions.
Forta en la concreció dels objectius en els àmbits i amb les eines esmentades, la tendència és enfortir-se com a centre d’estudis i/o laboratori d’idees lliures. Compta amb un gran reconeixement que, al temps, l’exigeix jugar un paper més decisiu en l’anàlisi i la proposta.
Pep Valenzuela
Celebrant 40 anys, una història que és memòria i futur
Una intensa jornada de debat, trobades i festa posà fi a la celebració del 40 aniversari de la Fundació Roca Galès. Una celebració que mostra una entitat rejovenida i enfortida, expressió al temps de les noves energies i el bon i contradictori moment que viuen el cooperativisme i l’economia social.
Motius centrals del ésser i fer de la Fundació Roca Galès, la història, arxius i documentació mirant al futur, en la perspectiva de la transformació social, foren els temes de debat a les dues taules rodones celebrades el dissabte 5 de novembre al matí, jornada de cloenda del 40 aniversari de l’entitat, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Palau del Mar).
El títol de la primera taula, Arxius: Història i transformació social, podia semblar poc escaient amb l’especialitat dels ponents, de fet més d’un apuntava abans de l’inici que segurament seria una cosa molt «d’especialistes». Però les seves intervencions van interessar i entusiasmar tothom. Intervingueren: Vicenç Ruiz (Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i Vicepresident de l’Associació d’Arxivers – Gestors Documentals de Catalunya), Elisenda Dunyó (Centre de Documentació Cooperativa de la Fundació Roca Galès), i Jordi Fossas Bonjoc (Arxiu Històric del Poblenou), Josep Fernàndez Trabal (Cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya) i Rafael Chaves Ávila (Director del CIDEC– Centre d’Informació i Documentació Europea d’Economia Pública, Social i Cooperativa).
En Chaves, coneixedor dels centres especialitzats en el conjunt de l’Estat, afirmà que «la crisi ha propiciat el tancament d’alguns, com al País Basc i Andalusia»; i cità, tot saludant, la tasca d’aquells que continuen actius: «ser-hi aquí és resistir», declarà, «i avui, resistir ja és una victòria».
Fent un pas més endavant, però, sentencià al seu torn en Josep Fernàndez, de l’Arxiu Nacional: «Hem superat la visió antiga de l’arxiu com a un centre tancat per a la conservació de documents», i ara «treballem per a que aquest arxiu estigui al servei dels drets democràtics de la ciutadania, de tothom».
D’altra banda, afegí la importància per continguts i volum de la documentació que produeixen els moviments socials, especialment en els darrers anys amb les possibilitats creixents de comunicació obertes per les noves tecnologies. Cità com a exemple de treball i coordinació el conveni de l’Arxiu amb la Fundació, a partir del qual s’està digitalitzant una quantitat ingent de material. «És una experiència animadora, però queda molt per fer, molts front, perquè la història és canvi permanent i els arxius han de donar testimoni».
Des d’una altra perspectiva, l’experiència de l’Arxiu Històric del barri del Poblenou posà rostre a una altra manera d’entendre o, més aviat, de fer i treballar amb la documentació. «Vam començar tres nois del Poblenou, volíem donar a conèixer el nostre barri als propis veïns», explicà en Jordi Fossas. Fan una revista anual, Icària, des de fa 20 anys. «Som una ONG de la història del barri», conclogué l’activista veïnal.
Tres qüestions a tenir en compte, plantejà en Vicenç Ruiz: primer, la responsabilitat per «documentar la història dels subalterns, la seva veu es perdria si els arxivers no ho fem bé»; segon, «pensant amb els prisma tecnològic, com conservar la quantitat ingent de material que generen els moviments, hi ha el perill que molts dels documents digitals es perdin si no es fan les coses amb molta cura». Finalment, el marc normatiu i legislatiu, així com els pressupostos públics i institucionals són importants per garantir aquesta feina, «però allò realment important és la voluntat política, el compromís per garantir drets, democràtica, transparència, més enllà dels especialistes». Això, sentencià, es pot fer «garantint la participació ciutadana».
L’Elisenda emfasitzà diversos arguments presentats des de l’experiència pràctica i concreta del Centre de Documentació de la Fundació, tot fent una descripció acurada i presentant materials de gran interès.
La taula rodona sobre Cooperativisme: història i futur, amb en Ignasi Faura (Advocat), Pere Gabriel (Historiador, Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB), Antoni Gavaldà (Historiador, Professor titular de Didàctica de les Ciències Socials de la URV) i Ivan Miró (Sociòleg), va mantenir alt el nivell de combativitat, tot plantejant que «la història és el futur».
En Gabriel defensà que el paper del cooperativisme en la història de Catalunya va més enllà d’haver fet o creat una experiència particular més o menys coneguda o important, tot plantejant que caldria fer una lectura global, de com el cooperativisme i les lluites populars han fet aquesta història tota.
Parlant com a «cooperativista aficionat a la història», en Ignasi Faura insistí en el que considerà un «gran buit: la visió de l’aportació del cooperativisme». Aquesta és una qüestió clau per a poder plantejar-se els reptes en el moment actual, «una fase confusa, d’hegemonia mercantilista», afirmà. En la seva opinió, cal defensar el cooperativisme i denunciar la dita economia col·laborativa, «no hi pot haver ambigüitat, no tenen res a veure»; així com que cal fer una lluita ferma contra «l’ultraindividualisme».
Mentre, en Gavaldà emfasitzà el paper de l’Educació, «és el moll de l’os», cal formar tècnics cooperatius, cal entendre molt bé tot allò que està succeint per poder donar resposta. Finalment, en Miró defensà la necessitat d’estudiar el cooperativisme per rellançar-lo i impulsar-lo, defensant el cooperativisme com a «moviment de transformació sòcio-econòmica i com a societat integral».
Acte, sopar i festa a Fabra i Coats
Emoció i sentiments, més aviat continguts, al menys fins que els músics i cantors de Cor de Carxofa van treure el tap en provocar l’alegria i el riure del públics assistent que omplia la sala Micaela Chalmeta de l’antiga factoria del barceloní barri de Sant Andreu.
Representants d’institucions i entitats, totes companyes i companys, participaren en la vetllada de cloenda d’aquest aniversari, gran pel moment de la pròpia Fundació, gran pel context tot de moviments i novetats en l’àmbit polític i institucional.
«És fonamental el treball de la FRG», afirmà en Gerardo Pisarello, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, «sobretot en aquests temps que tan necessàries són formes democràtiques i sostenibles de produir, contra un capitalisme voraç i desfermat». Agraí, així, el treball per recuperar i mantenir la memòria, «una tasca fonamental, car Barcelona no seria el que és sense el cooperativisme», al temps que garantí «tot el suport necessari de l’ajuntament a la tasca i objectius».
«L’economia social i solidària representa un salt de qualitat i ha de ser central en la nova República Catalana», declarà en Josep Vidal, Director general d’Economia Social, en la seva salutació, tot destacant el paper central dels valors del cooperativisme.
Després de la presentació del vídeo especial 40 aniversari i dels resultats de l’enquesta sobre la FRG, en Xavi Palos, president de l’entitat, agraí la presència i treball de tothom tot subratllant allò après en la xerrada del matí: «la història és el futur, i el futur només és possible amb cooperació; tenim molt de futur i molta feina». La Fundació, afegí, «és una eina que encara donarà molts resultats, i que creixerà, perquè hem fet molt, però volem més, molt més!».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari