Juanico, nou president de Minyons, elegit a l’assemblea de gener, afirma que “Aquest és l’any del relleu generacional”. D’altra banda, explica que el local de la colla dels de la camisa malva “ja no arriba a cobrir les necessitats d’una colla de 10”, motiu pel qual la junta de Minyons encarrega 8 ponències per estudiar i resoldre el futur del local.
Jordi Juanico a la seu de Minyons. Foto PV
L’any passat, la colla castellera dels Minyons de Terrassa es consolidava com a colla de construccions de 10 nivells. «Hi ha una llei no escrita segons la qual una colla que fa tres anys seguits un castell d’una determinada gamma passa a ser d’aquesta gamma», explica en Jordi Juanico, nou president de la colla, elegit en l’assemblea d’aquest any; i aquest és el cas de Minyons. Un títol, per cert, que només ostenta una altra colla, la dels Castellers de Vilafranca.
En Juanico, membre de la colla de la camisa malva des del 1979, «no sóc fundador perquè coincidí la constitució amb una estada meva fora de Terrassa», resum el moment del grup com a fantàstic. Els darrers 2 anys «hem estat a dalt de tot», s’ha aconseguit apujar el nivell dels castells a tot el país, fent història amb la construcció inèdita del 4d10. Només els queda l’espina dels castells nets (sense folre): el 2d8 se’ls ha caigut en l’intent i el 4d9 ni va arribar a plaça. Dol més perquè «ja l’havíem assolit i ara torna a estar pendent. En tot cas, no hi ha pena, «penso que la colla està molt bé, tant a nivell social com de castells», sentencia aquest educador i pedagog.
La temporada 2016 va ser «la millor temporada, la nostra segur», recorda cofoi sense voler entrar al debat sobre si l’actuació de la diada de la colla (3d10, 4d10, 3d9f.a., p8), el mes de novembre, va ser la millor de la història castellera, tal com es va dir en alguns mitjans. «Jo tenia el repte dels castells de 9 amb pilar, perquè els altres ja els havíem fet tots, menys aquest, quedava descarregar el 3d9 amb pilar».
Tot plegat, en un escenari tan bo com aquest, a la colla li ha costat trobar responsable tècnic, fins al punt d’arribar a l’assemblea anual del passat gener sense candidat. «El repte de posar-se al capdavant de la colla ara», considera, ha estat precisament el motiu perquè no hi haguès candidats, “fa molta por. A mi mateix, com a president, que és una responsabilitat diferent, però et veus com damunt d’un precipici i penses: ostres! quin vertigen!».
Després, el dia a dia, amb tota la gent, això es relativitza, garanteix. Sí que hi ha la pressió de no baixar el llistó i, com a mínim, mantenir el nivell, admet, però hi ha molta gent preparada. El Nani, un altre veterà de la colla, assumí finalment el repte. Però, com una aposta de transició. Aquesta temporada volen que sigui per «acabar de donar l’empenta a tota aquesta nova generació de castellers molt preparada que han de ser el futur, els tècnics del futur de la colla; és l’hora de passar el testimoni», sentencia el president.
La nova junta té tres objectius molt concrets per aquest 2017. El primer és replantejar-se el paper del local al carrer Teatre, una casa que és patrimoni cultural, perquè «està molt clar que s’ha quedat petit o poc adaptat a les necessitats d’una colla de 10». Però decidir si l’arreglen, adapten o canvien és una decisió complicada i, segur, cara. La presidència ha encarregat diverses ponències/estudi, a 8 especialistes, «un estudi previ, comptar què suposa qualsevol opció, i que la colla, que és assembleària, decideixi».
«Potser hi ha gent que sap o creu saber què és el millor per a la colla», diu en Juanico, «però jo no. Com que no ho sé i sóc el president, prefereixo preguntar-ho, informar-nos i quan ho tingui clar presentar-ho a la colla i que ella decideixi».
El segon objectiu és rejovenir l’equip directiu. Com s’ha dit, la molta gent jove que hi ha, que ja porta de fet moltes responsabilitats i ha mostrat competència, però sens dubtes potser també una mica impressionada pel nivell del repte, acabi de fer el pas. En Juanico admet, però, que hi ha un punt dèbil, el de la participació de dones; reconeix que els «preocupa», però que de moment no hi ha solució a la vista.
El tercer objectiu, en línia continuista de les presidències anteriors, «que han fet molt bona feina», és mantenir i incrementar el nivell d’intervenció i implicació social de la colla, en general i molt concretament a la ciutat.
Hi ha un responsable d’aquest tema, una àrea d’intervenció social, en Jesús Zamorano. Explica el president de la colla que ha estat ell el primer que ha engrescat la gent. Concretament, afegeix, «volem obrir la colla a tots els estaments socials; perquè creiem que fins ara hem estat molt relacionada amb un cercle relativament reduït, de grups de cultura popular principalment, i hem d’obrir el ventall a grups i persones. Pensem, per exemple, i molt concret ara, en dones maltractades i persones refugiades; volem acollir, ajudar a integrar, incorporar a la societat, facilitar el que sigui possible a través de la colla».
Amb un actiu de membres entre els 800 (amb camisa) i el miler (a plaça i acompanyant activitats i actuacions), hi ha gent suficient com per fer moltes coses, segur. Clar que ajuntar aquestes energies més enllà de l’activitat castellera ja és un altre repte.
Per donar resposta, la nova presidència es planteja reforçar el treball de la comissió o grup de comunicació. Amb un grup d’aquestes dimensions, la comunicació interna cal reforçar-la. Però l’objectiu més important mira a campanyes comunicació externa, que «no és només dir, vol dir també obligatòriament escoltar», matisa en Jordi tot confiant en la capacitat del Sergi Castells, responsable de l’àrea. Com s’apuntava abans, tindrà feina i, sobretot, molta responsabilitat el grup que treballa l’estudi sobre el futur del local.
La junta tècnica i el seu cap de colla treballaran per mantenir el nivell de castells assolit, amb la mirada posada al mateix temps en plantar el 4d9 amb pilar i en els castells nets. Això, sense deixar de provar o somiar noves construccions, un terreny que agrada a la colla malva.
Retornant a l’àmbit del compromís social, en Juanico creu que aquest anys es farà el referèndum sobre la República Catalana, «la independència crec que encara no», alerta. En tot cas, la colla ja ha cedit el local per si fos necessari utilitzar-lo com a col·legi per votar.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari