[Eudald Coll] Decàleg per anar a contracorrent (i tenir èxit)

No Comment

Un dels moments curiosos del Congrés de Periodistes el va protagonitzar Louis-Marie Horeau, redactor en cap del satíric francès Le Canard Enchaîné, que al juliol va celebrar els cent anys de publicació ininterrompuda en paper. Horeau va conversar amb Laia Forés, corresponsal a Brussel·les del diari Ara i Tele5. Enmig del panorama, sovint desolador, de la professió, Horeau va demostrar que es pot remar a contracorrent, ser un referent i tenir uns comptes sanejats. Però com? La fórmula d’èxit de Le Canard es pot resumir en deu punts.

1. No té gaires pàgines
Le Canard només té vuit pàgines. La prova que ocupa ben poc és que, en un moment de l’entrevista, Horeau es va treure un exemplar que portava plegat a la butxaca.

2. No té un disseny atractiu
El disseny no és gens modern i ha canviat molt poc en un segle. Encara té el mateix format i els mateixos dos colors (roig i negre) que el 1916. Al costat del text, dens, hi ha les caricatures. No té fotografies.

3. No té edició digital
Només es publica en paper. Tenen web, però només serveis a títol de presentació. Ni s’han plantejat penjar el contingut a la Xarxa. Horeau va referir-se a la “filosofia del paper” i va deixar clar una evidència: si regalen per Internet la informació que produeixen, ningú els comprarà.

4. No té pressions polítiques
“Som un diari completament lliure, som independents. De tant en tant, rebem una trucada d’algun polític, però ens en riem”, va confessar Horeau. Tot i ser d’esquerres, critiquen totes les formacions sense excepció.

5. No té presència a les xarxes
A diferència dels rotatius actuals, embogits per tenir una forta presència a les xarxes socials, ells només tenen, des del 2012, compte de Twitter, tot i que l’utilitzen molt poc.

6. No té publicitat
En un segle de vida, no ha tingut mai anuncis. “Les pressions econòmiques es fan als mitjans on es poden fer”, va explicar Horeau.

7. No té problemes de vendes
Mentre mitjans de tot el món, sobretot els de paper, veuen com les vendes baixen, Le Canard manté unes xifres envejables. Cada setmana ven 400.000 diaris i compta amb 70.000 subscripcions. Moltes subscripcions passen de pares a fills.

8. No fa enquestes als lectors
A diferència dels mitjans que intenten saber a totes hores què pensen els lectors, a Le Canard no fan enquestes entre els seus. “No sé si ens interessa massa, perquè potser llavors hauríem de canviar la línia editorial”, bromejava Horeau.

9. No té problemes a investigar
Amb la crisi, molts mitjans han deixat d’investigar, ja fos perquè és car o perquè no volen molestar a polítics i anunciants. A Le Canard, no. En una ocasió van publicar un escàndol que afectava un empresari de Dior. “L’endemà cap diari feia referència a la informació -recorda Horeau- però alguns tenien una doble pàgina de publicitat a tot color de Dior”.

10. No té problemes econòmics
En tots aquests anys, no han demanat mai diners als bancs. Tampoc tenen accionistes exteriors i tenen una economia sanejada. “Guanyem diners i tenim estalvis, que són el nostre tresor de guerra i que és el que ens fa lliures”, va dir.

Eudald Coll / Capçalera

Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné
Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné

Deixa un comentari