Diagnosi de l’economia social i solidària a Terrassa:
L’economia social local té un pes important i pot aspirar a esdevenir un sector clau, econòmicament i social
El 2,68%, és el percentatge del PIB de la ciutat de Terrassa produït per empreses i entitats de la dita economia social i solidària: cooperatives, societats laborals, fundacions, associacions, mutualitats, centres especials de treball i altres. Aquesta és una de les dades i conclusions de l’informe Diagnosi Economia Social i Solidària Terrassa, elaborat i presentat per l’associació Notus, el passat dijous 16 de març, a la seu del Servei d’Emprenedoria i Economia Social de l’Ajuntament de Terrassa.
Joan Antoni, de Notus, exposa la diagnosi sobre la situació de l’economia social i solidària a Terrassa. Foto MG
Podria semblar poc si el comparem amb el 5,6% que representa dintre del PIB de Catalunya, però comparant-lo amb un sector important com és el de l’hostaleria, el volum total és només una mica inferior. Hom parla de 127 milions d’euros anuals en un àmbit d’empresa on el 80% de les mateixes són petites, amb pressupostos anuals inferiors als 50.000 euros de mitjana, i «moltes d’elles tenen ingressos irregulars». La mitjana, tot plegat, puja com a efecte de l’aportació d’un «bon gruix d’entitats i empreses» que superen els pressupostos anuals d’un milió d’euros, algunes poques fins i tot els cinc milions.
D’acord amb l’informe, presentat en una sessió oberta a cooperatives, que comptà amb la presència de la tècnica del Servei Montse Torres, les relacions econòmiques entre les entitats «no són molt freqüents», tant sols entorn del 12% dels proveïdors provenen del sectors i «aquesta proporció es redueix entre la clientela», que no arribaria al 2%.
Pel que fa a les fonts de finançament, l’estudi encarregat per l’Ajuntament revela que quasi un 70% del mateix prové de recursos propis obtinguts per la venda dels seus serveis o productes. Un 20% prové de subvencions públiques i el restant 10% d’aportacions privades. Tot i la diversitat de situacions, l’informe conclou que hi ha «una elevada capacitat d’obtenció de recursos a través de la seva activitat i d’un grau d’independència dels sector públic notable».
Més associacions i fundacions
Les formes jurídiques més freqüents en l’àmbit, a la ciutat de Terrassa, són les associacions, amb un 45% del total. Després, les fundacions, amb un 20%, i les cooperatives, amb el 15%. Les entitats terrassenques, per altra banda, «participen activament en les diferents organitzacions sectorials a nivell català, que en la majoria de casos es tracta de federacions, les més importants: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Coordinadora Catalana de Fundacions, la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball, la de Voluntariat Social, d’Entitats Catalanes d’Acció Social, entre d’altres.
Els sectors principals de treball de les cooperatives són, en primer lloc, l’educació (amb un 21,2% de les empreses) i la construcció (15,2%). En tercer lloc vénen el comerç i la restauració (11,5%). Les altres activitats no sumen en cap cas més del 10%. En el cas de les societats laborals, el primer sector d’activitat és la indústria (26,7%), mentre que el comerç i la restauració (20%) ocupa el segon lloc.
La diagnosi de Notus mostra altres aspectes importants de l’economia social i solidària egarenca més enllà del percentatge al PIB. Des del punt de vista del teixit econòmic, en general, el pes és d’un 6,7%. Si parlem només del teixit empresarial, aquest percentatge és redueix al 3,5%. Però en termes de persones ocupades el nivell puja fins al 7,6%, concretament unes 4.800 persones, sense comptar les 4.000 voluntàries i les 50.000 que en són sòcies d’alguna de les entitats i empreses.
Punts forts i febles
Les dades obtingudes permeten dibuixar un primer quadre de elements de força i de debilitat de l’ESS. Els tècnics de Notus, associació independent i sense ànim de lucre, dedicada a la recerca social aplicada, apunten en el primer cas el pes en el teixit econòmic local i, més concretament, en l’ocupació. No només el pes, més important encara la, en general, «millor qualitat de l’ocupació», condicions laborals, igualtat i respecte de les persones; destacant la «presència activa de les dones». També destaca la capacitat d’autonomia i de generació de recursos propis, junt amb les xarxes actives entre entitats en alguns sectors.
En sentit contrari, l’informe apunta una «excessiva atomització de les entitats socials» i la manca d’espais de coordinació. Considera, així mateix, que encara socialment hi ha «escassa valorització del sector», com mostraria clarament el «poc impacte en els mitjans de comunicació». Pel que fa a la responsabilitat de les administracions locals, l’informe destaca la «insuficient coordinació entre els diferents departament».
En tot cas, la diagnosi «posa en evidència una notable vitalitat associativa i una capacitat organitzativa de la societat civil terrassenca», cobrint un «ampli ventall d’iniciatives» que tenen pes social i econòmic a la ciutat; de manera que l’ESS egarenca «pot aspirar a esdevenir un sector clau a la ciutat i a aportar amb creativitat i solvència propostes per afrontar els importants reptes col·lectius».
L’Oriol Homs i en Joan Antoni Serra, responsables de la diagnosi, destacaren la «capacitat d’innovació, de creativitat i de compromís per a cercar solucions adequades a les necessitats de futur de la població de la ciutat» com a instrument, vies i característiques de i en les quals l’ESS pot jugar un paper clau.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari