Karim El Otmani, Toni Jiménez, Javi Domínguez, Eva Herrero i Oriol Vicente debaten sobre horts urbans de Terrassa a las Migas Populars de la XSP.
El passat dissabte va tenir lloc la tercera edició de les Migas Populars, un esdeveniment lúdic i obert que organitza la Xarxa de Solidaritat Popular, i que serveix per fer una mostra de les diferents activitats solidàries que realitza el col·lectiu. Enguany, l’esdeveniment va tenir lloc al Parc del Pla de la Font de l’Apotecari, tocant el Passeig 22 de Juliol.
La trobada fou protagonitzada, abans del dinar popular a base de migas, per un debat al voltant dels horts urbans de la ciutat. La mateixa XSP gestiona l’Hort de Sembrant Solidaritat, al barri de La Grípia, el qual va ser un dels primers projectes de la Xarxa, encetat ara fa dos anys. Actualment l’espai compta amb 15 parcel·les que passaran a ser en breus 24, i que serveix per l’autoconsum d’aquestes famílies, tal com explicà el Toni.
La Xarxa d’Horts Urbans de Terrassa va ser creada per l’ajuntament el 2011, “en un context de crisi molt forta”, explicà l’Eva Herrero, exregidora de l’Ajuntament (actualment és Comissionada de Medi Ambient a l’Ajuntament de Barcelona). Aquesta xarxa pretenia que es cedissin espais per part de propietaris privats i s’aprofitessin com a espais comunitaris de producció.
Van iniciar-se 8 projectes, actualment hi ha en marxa 13. Un d’ells, Plantem-nos, va ser inspirador, tal com explicà un dels seus fundadors, Javi Domínguez. Des de l’Hort de Torre-sana, Oriol Vicente exposà la seva experiència d’hort urbà. Dividit entre l’autoconsum comunitari i les parcel·les individuals, l’hort compta amb un projecte educatiu propi. “A més, hem recuperat algunes llavors d’espècies en perill d’extinció”, deia l’Oriol, en referència al pebrot del bisbe i algunes variants de tomàquets.
L’Oriol també aprofità el debat per reivindicar la posibilitat de que des dels horts de la xarxa es pugui realitzar activitat econòmica, “venent en èpoques de collites algides, sense perdre de vista l’autoconsum”. A més, demanà més suport per part de l’administració de cara a resoldre conflictes de tipus ecològics, ja que “sovint no es compleixen per alguns hortelans”. Alhora, demanà una millor accesibilitat tot pensant en el col·lectiu de discapacitats.
Iniciat el 2012, l’hort de Ciutat Sembrada es troba al barri de La Maurina, i fou inspirat en trobades de grups del 15M, relatà un dels seus artífexs, Karim El Otmani. Aquest hort (abans es deia Sembrant Ciutat) va ser possible per la cessió d’un particular. “Estava ple de brutícia i merda, vam fer molta feina de rehabilitació del terra”, assegurà Karim. De fet, a l’hort practiquen la permacultura: “preferim treballar la terra manualment, no ens cal motocultor. Aquest és un hort comunitari sense parcel·les individuals per a famílies, la producció es reparteix entre qui treballa la terra, “el que sobre ho repartim entre els veïns”.
En acabar el debat, un bon grapat d’amics i activistes van fer cua per tastar les migas previament elaborades, a un preu solidari de tres euros. La trobada fou amenitzada per actuacions musicals i activitats destinades als infants.
Deixa un comentari