Com si fos per a no deixar de fer referència al caràcter o títol feminista del mes de març, centrat en la commemoració del dia 8 com a jornada internacional de la dona treballadora, la tradicional Nit de l’Esportista terrassenca va comptar amb l’actuació d’un animador o humorista, contractat per l’Ajuntament (responsable de l’organització junt amb el Diari de Terrassa), que des d’aquesta perspectiva va convertir la vetllada en una «nit de l’horror», segons opinió d’algunes de les persones assistents, amb suposats acudits que frivolitzaven amb els assassinats masclistes.
El citat diari, en aquest mateix mes de març, es veu així ja per segona vegada implicat (caldria esbrinar el nivell de responsabilitat) en la difusió i programació de publicacions (com la vinyeta signada per Don Edi) i actuacions que, encara i no haver estat denunciades per via judicial, han sigut considerades, de forma quasi unànime (i en el millor dels casos), com a banalitzadores de la violència masclista. En tots dos casos, davant les crítiques i denúncies espontànies, el rotatiu s’ha disculpat i fins i tot, en el segon (junt amb l’Ajuntament), ha mostrat «rebuig absolut».
Aquesta situació és molt preocupant pel que fa a l’únic mitjà imprès de difusió diària a la ciutat. Però en referència a l’equip de govern municipal, responsable últim i principal d’aquesta Nit, hom parla de molt més que preocupació. I això, d’entrada, ja queda molt clar en llegir el propi comunicat conjunt de l’Ajuntament i el DdT, així com els tuits o piulades que personalment l’alcalde Jordi Ballart va publicar i difondre per les xarxes, que reconeixent els fets però, al temps, pretenen treure’s qualsevol responsabilitat de sobre.
No és de rebut un discret comunicat públic de «rebuig absolut» a les «desafortunades intervencions de Jordi L.P.», per més que (l’Ajuntament) afirmi que «no comparteix de cap manera les expressions formulades pel presentador encara que aquestes es realitzin en el context d’un “espectacle d’humor” i que rebutja i condemna aquests tipus d’acudits despectius i de contingut masclista que contribueixen a estigmatitzar comunitats o persones en funció del seu gènere, orientació sexual, origen o religió».
Tampoc es pot creure ningú que és suficient dir via Twitter, signat pel propi Ballart, allò que el comunicat no arriba a dir i que ningú farà, com podria ser denunciar el que calgui per la via judicial i exigir responsabilitats de veritat a qui toca en tant que organitzadors (DdT i Ajuntament). Fa trist comprovar que hom parla del mateix govern local que es presenta com a avantguarda de la lluita feminista i s’anima a declarar Terrassa oficialment com a «ciutat feminista».
S’acaba un mes de març important per al moviment feminista a la ciutat. Com a mínim, la manifestació del 8 de Març, organitzada per 5 grups de dones diferents, la majoria de recent creació, i la xerrada-col·loqui sobre coeducació del passat 24 de març han donat bones imatges de la capacitat de convocatòria i del nivell de consciència creixent.
Són realitats engrescadores i animadores. Però queda clar, també, que no es pot baixar la guàrdia; cal més, molt més, com mostren fets com els que es comenten i que, tot plegat, fan part d’un context general que encara és de violència directa i indirecta, amb armes foc o contractes escombraries, bretxa salarial i desigualtat fins i tot en la pobresa.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari