Entrevista amb la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa
Quin servei públic es troba actualment més seriosament amenaçat? Segurament hom considera que es tracta de la sanitat, en la qual fa temps que el sector privat ha posat els seus ulls per fer negoci. Per això, hi ha qui pensa que revertir la situació de desmantellament que estem vivint cap a la sanitat universal i pública, és una reivindicació clau.
«La majoria de forces vives de la ciutat no saben què significa quedar-se amb un xurro de sanitat pública». Així de contundent s’expressa la Núria Martí, una de les promotores de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Púbica. «No hi ha la pressió popular suficient, ni aquí ni arreu de Catalunya», afegeix amb tristor. «Comença a haver-hi més moguda amb les marees blanques, però quan hi ha un revulsiu és per què els professionals sanitaris s’impliquen».
«Tard o d’hora tothom hem de passar pel sistema de salut», diu Jaume Pavia, un altre membre de la Plataforma. Es mostra però pessimista, atès el que es van trobant: «fa la sensació que la cosa es complicarà per moments. Acabarem pagant per qualsevol prova que ens fem. Fa temps que es veu un negoci rodó amb les ecografies, proves analítiques, fonoscòpies, etc.». Opina en Jaume que la gent està caient en aquesta trampa. «I en part s’entén», reconeix, «ja que quan algú es troba malament és la seva salut personal».
L’atenció primària, un desastre
La Núria menciona experiències destacables, com ara el grup de metges i infermeres del Cap de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, els quals han denunciat les dificultats amb què es troben per tal de donar una assistència sanitària adequada, amb cada vegada menys recursos. «El que passa amb l’atenció primària és un desastre», insisteixen des de la Plataforma, «un metge que no pot permetre’s el luxe d’escoltar a qui té davant perquè no té temps, implica pèrdua de qualitat i mals diagnòstics». I la conseqüència és que «la gent sap que la primària no funciona, per tant es col·lapsen les urgències i aquestes queden desbordades», explica el Jaume. «Molta gent gran necessita parlar amb el seu metge, que se’ls escolti, i no tant prendre pastilles, ni una vacuna de la grip», rebla. «Estan jugant amb el dolor de les persones», apunta el Justiniano Villaran, qui també fa temps que és militant actiu de la PDSPT.
Com a coneixedors de dades sobre l’estat de la sanitat pública a Catalunya, són molt crítics amb el discurs que fa servir la Conselleria de Salut de la Generalitat. Els seus membres han assistit a diverses reunions, una d’elles després de participar en una ocupació pacífica, el passat 28 de febrer, de la seu de Vicepresidència i Economia de la Generalitat, a la Rambla de Barcelona, juntament amb la Marea Blanca. «Dels famosos 100 milions que la Generalitat prometia destinar per reduir les llistes d’espera, finalment en els pressupostos només n’hi ha 57», explica Pavia. «El secretari d’Economia, Pere Aragonès, s’escuda en el problema de què el Constitucional els tombi, i que a més han de passar pel sedàs del ministre Montoro, que pot fer les retallades que consideri».
Ara et diuen: «sembla que vostè té una pancreatitis, però si paga per una ressonància segur que pot avançar la llista d’espera».
No es creuen ni de bon tros el discurs que els donen, i pensen que tant el conseller Comín com responsables d‘Economia «ens donen la raó en tot, i ens expliquen més aviat el que volem escoltar, per continuar fent el que volen». Per exemple, mencionen que Mútua de Terrassa tenia, «el juny de 2016, 9.139 pacients en llistes d’espera, i el desembre 4.118, han disminuït a la meitat! Els números no quadren, i xoca un mica, ja que no s’han destinat més recursos per què les dades baixin d’aquesta forma». Només són suposicions, diu en Jaume, però «fa la impressió que totes les dades que proporcionen estan cuinades. I un altre dels grans problemes: «com es fiscalitzen realment aquestes xifres quan qui ho gestioni són cada vegada més lobbies privats?».
Pel que fa a la situació a Terrassa, tot plegat hi ha manca de transparència amb la informació concreta de la situació: «Mútua és totalment opaca. Impossible saber quants malalts té cada metge per Cap. La informació que ens ha arribat és que el Cap Rambla té el doble de pacients que qualsevol altre Cap de Barcelona!».
«Si no hi ha mobilització i gent al darrere, no hi ha res que es mogui», insisteix la Núria, és el camí a seguir. Afegeix aquesta destacada activista que el relat que s’està implantant en la sanitat pot resumir-se de la següent manera: «si tens diners salves la pell, i si no et pots morir. Vas i et diuen: «sembla que vostè té una pancreatitis, però si paga per una ressonància segur que pot avançar la llista d’espera».
Cesáreo, que va morir el passat mes de gener, en una acció de protesta de la PDSPT davant Mútua. Foto: Jaume Pavia
Des de la Plataforma també es fan crítiques a l’Ajuntament. Per exemple adreçades a l’actual regidoria de Salut, la qual «s’excusa sempre en què la sanitat no és competència municipal. Però no és el mateix que nosaltres fem una pregunta a que ho faci l’ajuntament. No pot ser que no sàpiguen quantes ambulàncies rutllen per la ciutat. I és obligació seva saber-ho», argumenta Pavia. Per això no entenen quan l’alcalde manifesta que preguntarà al Consorci Sanitari alguna qüestió, «si ell és el vicepresident del Consorci! I ha d’estar informat com a màxim representant dels ciutadans».
Donada l’opacitat amb què sempre s’han trobat, la confiança vers el model sanitari de la ciutat és mínima: «es construirà un nou Cap a Can Roca, que serà quan acabin les obres del nou institut. Tenim la sensació de que ho gestionarà Mútua, i volem que sigui l’Institut Català de la Salut, només hi ha un gestionat per l’ICS a Terrassa!».
Saben que hi ha altres qüestions també greus, com ara les de les persones dependents: «amb unes xifres esgarrifoses. I a Terrassa no tenim ni tan sols un cens, ni sabem quina és la seva situació real. Parlem de persones que no poden valer-se per sí mateixes, ni molt menys arreglar els seus papers, que ja tenen prou per sobreviure». A més, «necessiten normalment algun familiar que estan tot el dia cuidant-los, i que gairebé no tenen vida ni tampoc surten de casa». Per això es lamenta la Núria: «són situacions que ens haurien de fer caure la cara de vergonya, i més encara a la classe política».
Contra el negoci privat en el Dia Mundial de la Salut
«El dia 7 pretenem que la gent entengui millor què implica això de mercantilitzar la salut. Ara mateix està en mans de gent que vol fer negoci». La Núria parla del Dia Mundial de la Salut, en què es fan concentracions, arreu d’Europa, per advertir de la pressió dels grans capitals, que «estan preparats per invertir i fer negoci amb el que hauria de ser un dret i un servei públic». A Terrassa convoca la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, en un acte al Raval de Montserrat, amb lemes com ‘Fora la privada de la pública’ i ‘Diners públics per la sanitat pública’.
Les entitats en pro d’una sanitat pública consideren que el govern de la Generalitat es doblega davant el poder dels lobbies. I que l’avant-projecte de llei que han presentat facilitarà, d’una banda, fer sanitat privada en els centres públics, com és el cas de l’Hospital de Terrassa, o seguir amb la confusió publica/privada com passa amb Mútua.
Aquest avant-projecte, manifesten, no soluciona el problema de les llistes d’espera per visita, les intervencions, les proves especials, i provoca amuntegament als serveis d’urgències. Tot plegat, «prolonga la pèrdua permanent de la qualitat assistencial». A l’hora, les accions programades en el Dia de la Salut denuncien la manca de transparència que permet que els diners públics acabin sent “gestionats per agents privats i convertits en negoci».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari