La lluita per la municipalització de l’aigua, denúncia de l’especulació de la finança i el capital

No Comment

 

La manifestació baixa des de l'estació del Nord fins al Raval de Montserrat. Foto OV La manifestació baixa des de l’estació del Nord fins al Raval de Montserrat. Foto OV

Aquest moviment per la gestió pública i directa de l’aigua, que segurament no s’ha insistit prou en el seu caràcter global però amb els peus molt a terra i amb propostes molt concretes i locals, està mostrant alguns fenòmens socials i polítics nous i molt interessants. D’una banda, la gran unitat de forces no només «en contra de», sinó principalment entorn a propostes de futur concretes, realitzables i molt importants.

Aquesta unitat, ho és de moviments socials, organitzacions polítiques, sindicals i també d’institucions i governs locals, sense cap populisme o consignes abstractes. Directament o indirecta, identifica o assenyala obstacles, sinó directament enemics, que impedeixen o s’oposen a aquesta realització i defensa de drets bàsics; en aquest cas les empreses Mina i Agbar. Però en altres casos també, com és el de les elèctriques i molt clarament els bancs i entitats financeres.

botomalarrassa

Aquest moviment, que és local i nacional, està qüestionant també, de forma quasi lògica i matemàtica, algunes idees que havien esdevingut poc menys que manaments sagrats, com ara la superioritat en tots els sentits de la gestió privada, l’empresa privada i els beneficis del capital davant qualsevol proposta de gestió pública i democràtica.

Altra característica interessant és que vincula clarament i directa els problemes econòmics i socials amb la política, i aquí aquest «s’escriu aigua, es llegeix democràcia». És el que, amb característiques particular, mostra també la clamorosa exigència del referèndum i el creixement de la proposta d’independència i sobirania nacionals; i també els canvis de preferència per les organitzacions polítiques.

Aquests moviments, idees i propostes són fruit, sinó totalment sí en gran mida, de l’experiència, terrible en molts, massa casos, a que l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera-especulativa subsegüent ha sotmès les majories treballadores i populars. Allò vell fa fallida, ha estat un desastre, de fet; mentre, lo nou apunta per l’horitzó. Però el canvi demana més que bones intencions, calen forces organitzades, propostes concretes.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari