Un dels pilars de les religions monoteistes és la creença que els humans som fets per Déu i aquest Déu ens ha atorgat la potestat sobre la terra i els animals. Ho diu la Bíblia, ho afirma el llibre sagrat dels jueus, i ja sabem el que fa el govern d’Israel a Palestina: robar en nom d’aquest Jahvè que diuen que els regalat un llibre sagrat… Però més sagrada és la sang que circula per les nostres venes que aquesta col·lecció de mites escrits fa segles i llegits durant segles.
Del món musulmà no tinc els suficients coneixements per saber si Ala els ha atorgat terres o privilegis per ser els escollits. El que sí sé és que als màrtirs que s’immolen els dóna com a premi la immortalitat en un cel molt sensual, ple d’hurís, dones molt formoses, on gaudiran de grans banquets i altres plaers. A les dones màrtirs no sé què els deu donar.
A nosaltres ens va tocar el cristianisme, el catolicisme concretament en el meu cas. Em van adoctrinar quan vaig haver de fer la primera comunió, amb la doctrina vanitosa que afirma que els éssers humans som el centre del món, que som els amos de la terra, els únics posseïdors de raó i ànima, però fent gala d’un masclisme extrem van negar durant segles que la dona les tingués.
Per a aquesta religió, els animals —digués el que digués Sant Francesc— ni pensen ni tenen sentiments. Durant segles se’ls ha tractat com si fossin objectes incapaços de pensar i patir, nascuts per ser domesticats i esclavitzats per l’ésser humà. Aquesta mentalitat també ens ha fet creure que el boscos estan a la nostra disposició i l’aigua també, és clar: els uns els destruïm constantment i a l’altra la embrutem tant que arriba ser tòxica.
Ens han ficat al cap que tot està al servei de l’home i ens hem convertit en uns destructors acarnissats del planeta. No sabem respectar res i aquesta manca de respecte a la natura, que és la nostra llar, ens ha portat a utilitzar-la de manera abusiva, ara mateix està agonitzant al nostre voltant. I si veiéssim els verins que porta l’aire que respirem a les grans ciutats, ens donarien nàusees. Són els danys col·laterals de creure en una religió monoteista que no només menysprea la natura, sinó també sembla que no té respecte per l’ésser humà, sobretot quan és pobre.
Iván Carrasco Montesinos
Deixa un comentari