No tinc cap mena de dubte que l’electorat fidel al PP els seguirà votant, és igual que siguin els culpables de tot l’espoli, ho seguiran fent per costum, per covardia, per mesquinesa, i tornarem a rondar una xifra propera als nou milions de vots.
De moment estan deixant caure les torres i els alfils, i la pregunta és: s’atreviran amb Michael Corleone? Costa de creure, ja que Rajoy forma part de la metamorfosi del passat, va estar al casament de l’Escorial. Fins ara la corrupció era subsidiària perquè els seus votants tampoc els importava massa, però a partir de Rodrigo Rato la cosa canvia, ara ja saben què importa, i passaran per la picota a qui faci falta per tal de salvar el seu cul i la poltrona del poder. El problema de Rajoy? Que ell estava allà, que va participar de la fira, va ser un dels promotors de la festa gratuïta que va muntar la Gürtel.
Sabem del cert que tant ell com els seus no tenen ni una punta de decència i dignitat. Ell, és un home gris (color assimilat del franquisme), miserable, un bufó astut que s’amaga rere una barba canosa, un cabell tenyit i unes ulleres de vell. El seu famós ull esquerre el delata sempre, la seva mirada guenya, i el tic que no pot controlar, ens diu molt més que els llocs que freqüenta sovint per fer els seus discursos buits.
Que ningú oblidi que aquest personatge porta tota la seva vida vivint del que és públic, i vivint de meravella. Sap del cert que ja ningú el creu, que ja està amortitzat, fins i tot ni els seus més devots fidels (si és que encara li queden) el podran salvar de l’ostracisme, de l’oblit i de l’oprobi de saber que ha estat el president més inútil i corrupte de tota la nostra democràcia.
Ho intentarà tot, veurem moltes ganivetades i degollaments al PP, ells i elles són així per naturalesa, caïnites de mena. Quan les coses no van bé, fugen com les rates, salten per la borda abans del naufragi total.
El capitalisme sense espoli de tot el que és aliè no és capitalisme. El capitalisme que reparteix engrunes no és massa diferent del que reparteix engrunes grans, tant en un cas com en un altre impliquen espoli del que és aliè. “El miracle econòmic espanyol”, ha estat vigent fins fa molt poc.
Si alguna cosa ha evidenciat aquesta estafa anomenada crisis és que no ha existit mai cap miracle per enlloc. La riquesa de l’Estat se la van vendre per quatre duros, es van dedicar a promoure la sobreexplotació de la construcció, es va crear una riquesa fantasma, uns llocs de treball fantasmes per a gent fantasma.
En economia no hi ha miracles, només invertint seriosament en I+D pot un país crear treball estable, fort i durable. El problema és que l’I+D dóna resultats a mig o llarg termini i les legislatures només duren quatre anys, i molta gent només sap votar la immediatesa. Si una cosa no és com el Cola-Cao, o sigui instantani, es titlla de dolent i ja està. És per això que el PP va de “pelotazo” en “pelotazo”, quan no és la construcció, són les grans infraestructures inacabades o deficitàries, o l’AVE, o Eurovegas, o…, si això no surt, els Jocs Olímpics, i així…
Començarem a recuperar una mica la confiança quan veiem que la justícia actua de forma contundent contra tots aquests saquejadors i paguin per tot el que han perpetrat. El cas Rato, comença a quedar clar que és marejar la perdiu, desviar l’atenció i aguantar la cosa -si es pot- fins a les altres eleccions generals. Però el decorat no crec que aguanti gaire.
C’s està encantat d’haver-se conegut, és més que possible que la governabilitat del país passi per les seves mans, inclús poden tenir somnis més lúbrics. La dreta demòcrata d’aquest país és militant i no està per hòsties, el sentit comú no impera entre els seus votants, és més, no cal anar llegits a l’hora de votar, inclús semblant una cosa diferent, no ho podríem suportar per més temps, jo, segur que no.
Com no hi hagi una sacsejada a tots els nivells, haurem de témer per aquest país, si no és així, certament confirmarà que no té remei. L’Ibex 35 i Albert Rivera es freguen les mans, Botín ballant des de la tomba amb la marca B per la que sospirava. Estem francament fotuts.
M’imagino a Rajoy estirat al sofà del psicoanalista i la Cospedal dient-li: “Has de matar al pare”.
miquel mallafré, 19 d’abril de 2017
Deixa un comentari