Els llibres tenen, han tingut sempre, un poder revolucionari: el de la transformació. De nosaltres mateixes, lectores compulsives que aprenem i somiem llegint, i de la societat sencera.
Perquè llegir es deixar que una història, fictícia o no, et sacsegi. Llegir amb cos i ànima és iniciar una aventura que té molt d’escapista, però en el bon sentit. I és que només defugint, temporalment, dels límits que ens imposa la nostra realitat podem imaginar altres maneres de fer, de relacionar-nos, d’empoderar-nos i empoderar les nostres comunitats. Llegir és escapar uns minuts, unes hores per tornar després a la literalitat amb eines noves, esmolades, que ens ajudin a capgirar-ho tot.
Per iniciar, doncs, aquest viatge transformador, des de Malarrassa us volem proposar cinc títols imprescindibles:
Masculinidades y feminismo de Jokin Azpiazu Carballo (Virus Editorial)
L’autor analitza el concepte de «noves masculinitats», present tant al moviment feminista com a qualsevol grup o col·lectiu que vulgui abordar els temes d’identitat i gènere, i es qüestiona, de manera crítica, qui forma part d’aquest moviment. El que Azpiazu planteja en aquest assaig és si la masculinitat ha de reformar-se, transformar-se o simplement abolir-se.
Els Desemperats d’Elfriede Jelinek (Tigre de Paper)
Amb aquest assaig, la guanyadora del Nobel de Literatura i activista feminista Elfriede Jelinek denuncia la hipocresia del discurs públic cap als refugiats en un món globalitzat on el capital financer és mòbil entre les persones han de fer front a nombrosos obstacles socials.
Dona al punt zero de Nawal El Sadaawi (Editorial Angle)
Novel·la inèdita en català a Dona al punt zero, l’activista i escriptora egipcia El Sadaawi parteix d’una història real que relata la vida de la Firdaus, una dona que mentre espera al corredor de la mort, acusada d’haver assassinat un home, explica la seva existència marcada per l’explotació.
Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells de Chimamanda Ngozi Adichie (FanBooks)
Aquest petit llibre reprodueix una carta que Chimamanda Ngozi Adichie va escriure a la Ijeawele, una amiga dl’infantesa, després que aquesta li demanés consell per educar la seva filla com a feminista.Un cop més, Adichie el·labora un escrit accessible i didàctic apte per a tots els públics.
La Clase obrera no va al paraíso. Crónica de una desaparición forzada de Ricardo Romero i Arantxa Tirado (Editorial Akal)
Amb aquest assaig Romero i Tirado reivindiquen la vigència del terme «classe obrera» i la importància política d’una classe que té a les seves mans la possibilitat de la transformació social malgrat no sempre ser-ne conscient. Un llibre escrit sense paternalismes però sense concessions.
Deixa un comentari