El mercat de l’habitatge presenta dues cares: creixement de vendes i conjuntura general optimista, d’una banda, i accés més difícil per a la majoria de l’altre, afirma Julio Rodríguez, que va ser president del Banco Hipotecario de España i de Caja Granada, avui és vocal del Consejo Superior de Estadística i membre d’Economistas Frente a la Crisis.
La pujada dels preus de venda i lloguer ha complicat encara més l’accés a l’habitatge, resum en Julio Rodríguez en un article publicat a la revista Alternativas Económicas del més d’abril. L’any 2016, explica, va ser el tercer de la fase de recuperació del mercat d’habitatge posterior a la recessió patida entre 2007 i 2013. I les previsions pel 2017 apunten al manteniment de la dita «recuperació».
La cara menys alegre d’aquesta represa de la construcció, que podrà arribar als 100.000 habitatges/any, és que l’augment de les vendes i la nova construcció està acopmanyada d’elavació dels preus de venda i, sobretot, de lloguers.
Els preus van augmentar un 4,5% en 2016, i ja havia estat el 4,2% en 2015. Un creixement que, des de el primer trimestre de 2014, ja suma un 11,2% en el conjunt de l’Estat espanyol. A Barcelona, aquest augment acumulat és del 16,9%. Els lloguers, cita en Julio Rodríguez, van créixer un 7,5% en 2016, però l’augment acumulat des del 2014 arriba al 15,1%. El creixement d’habitatges venuts és del 13,9% en 2016, uns 458.000 en termes absoluts.
Les raons d’aquest creixement són l’augment de l’ocupació, les millors condicions de finançament (un tipus d’interès per sota del 2%) i la major disponibilitat a prestar diners de les entitats de crèdit (gràcies a les facilitats i liquiditat ofertes per la política monetària del Banc Central Europeu). Informa l’article d’Alternativas Económicas de l’augment notable dels crèdits de tipus fix en el conjunt de noves hipoteques.
Sorprèn, de totes formes, que una tercera part de les vendes es van realitzar mitjançant pagament al comptat, sense préstec hipotecari, el que revela «la presència d’inversors que compren habitatge davant l’escassa rendibilitat de les inversions alternatives». O sigui, per dir-ho directe i ben clar, que estan especulant amb una necessitat i dret bàsica i fonamental.
Les previsions pel 2017 són totes de continuar amb aquesta dinàmica: nova construcció, vendes i creixement més important dels lloguers.
A les portes de la seu central del BBVA a Terrassa, membres de les PAH de Catalunya, contra desnonaments, per lloguers socials
«El costat fosc»
Les dificultats dites d’accés estan directament relacionades amb el fet que el dit creixement econòmic s’està fent amb base en llocs de treball de baixa qualitat que no poden de cap manera permetre l’accés a la propietat mitjançant préstec hipotecari. I com que no hi ha un parc suficient ni de llarg d’habitatge públic de lloguer, el lloguer privat ha esdevingut «la forma més social d’accés», però al temps que l’oferta es redueix i els preus es disparen, entre d’altres motius, amb la creació de pisos turístics a les principals capitals, «especialment les més turistitzades», o sigui Barcelona al capdavant.
L’economista afirma que en nombroses capitals espanyoles els preus de lloguer «superen molt els salaris de les noves ocupacions». Les dades combinades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) i de l’Enquesta Trimestral de Salaris mostra una proporció molt gran de salaris per sota dels 1.000 euros mensuals.
Al temps que els preus dels habitatges protegits s’han allunyat sensiblement dels preus de consum i dels ingressos salarials. De fet i a la pràctica, afirma Rodríguez, «no hi ha a Espanya política d’habitatge estatal amb una pretensió mínima. La qüestió de l’accés a l’habitatge dels lars joves, la creació d’un parc d’habitatge social de lloguer i l’actualització de la normativa política d’habitatge protegit són problemes llunyans als afanys diaris dels Ministeri de Foment i del propi Congrés dels Diputats».
Acaba posant en valor el que serien les úniques iniciatives en favor de la creació d’una oferta d’habitatge social de lloguer: «les de l’Ajuntament de Barcelona i algunes més tímides dels de Madrid i València».
Redacció
Deixa un comentari