Aquest estat espanyol, corrupte, sense ètica ni escrúpols, podrit fins les seves essències, on les seves institucions no tenen cap credibilitat i al servei dels interessos privats de les grans empreses de serveis i sectors econòmics i financers, que son qui de veritat governen i imposen els seus criteris. El PP, C’s, PsoE a nivell d’estat i PDeCAT (o antiga CiU) a nivell de Catalunya, son mers instruments al seu servei, ja que son qui al final de les etapes polítiques de molts dels seus dirigents acaben sent contractats per a agrair els serveis prestats. I sinó mirem on estan els expresidents del govern, ex- ministres i consellers, ex- diputats i senadors i d’altres alts càrrecs i responsables polítics, només cal seguir la pista i veurem la manca d’ètica i escrúpols d’aquests, a més de fer grans fortunes que mai haguessin pensat disposar. I el més greu en aquests casos, son tots aquells provinents d’un partit que s’anomena “d’esquerres” on ha participat i participa dels mateixos mals vicis i costums que els anomenats de dretes que ja t’ho esperes.
I si mirem el nivell de corrupció estructural i institucionals, dels casos apareguts a tots els nivells, on s’ha fet un veritable mal ús dels recursos públics durant anys i períodes, que han saquejat de forma organitzada com a veritables criminals aquests recursos. I el que és pitjor i més greu, el PP no té cap problema i ho pot continuar fent, avui això si, gràcies a C’s i al PsoE que molta critica regeneracionista i lluita contra la corrupció, però són els que li donen suport i el mantenen governant.
I la ciutadania, doncs importa tres cogombres, ha votat quan toca, molt empipar-se en el bar i el banc públic del carrer, però res més. La situació no canvia i cada dia van apareixen casos de corrupció, judicis i presons temporals i els diners robats no apareixen, i llavors trobem a alguns vivint com a reis amb els recursos robats.
I a què ve tot això? Doncs senzillament, que aprofitant tota aquesta situació vergonyosa de desgavell i de govern podrit i corrupte, sense ètica, ni escrúpols, AGBAR i d’altres monopolis empresarials de serveis, volen que el PP presenti i aprovi una nova Llei per a impedir que es produeixi cap municipalització dels serveis d’aigua o altres, frenant qualsevol iniciativa municipal de gestió directe dels serveis bàsics. Volen que els garanteixin el monopoli de la gestió privada, garantint tota aquesta part de negoci al seu servei, fora de la decisió de la ciutadania i dels seus representants suposadament, lliurament escollits en els Ajuntaments, incapacitant a aquests per a prendre determinades decisions al servei de l’interès i control públic, afavorint als interessos privats d’aquests monopolis econòmics i garantir en tot moment el grau de beneficis i manca de transparència i exercici democràtic de la ciutadania. A més, utilitzant mers criteris econòmics com a excusa del subterfugi que es vol imposar.
Amb aquesta Llei si al final es fa, s’afavoreix els interessos privats i l’especulació, per tant, coneixent al PP i C’s, aquesta s’intentarà aprovar amb l’objectiu de frenar els interessos públics i la capacitat de decisió de la ciutadania limitant-la a ser mers observadors. I sobretot, facilitarà a la judicatura la seva tasca i resolucions, i només caldrà que es posi al servei d’aquests interessos privats, per desestimar de forma efectiva els processos de municipalització sobretot de l’aigua, residus o d’altres similars.
L’objectiu fonamental és desactivar els processos iniciats pels Ajuntaments de Valladolid i Terrassa, i la llista d’espera que també volen iniciar aquest procés, aprofitant el nivell de corrupció, la manca de qualitat democràtica del nostre estat i l’afinitat d’interessos d’empreses com AGBAR, acostumades a fer i desfer voluntats polítiques, a ser veritables màfies organitzades. Han vist que sinó tenen una Llei favorable aniran perdent espais de gestió econòmica i de negoci, i comportarà un canvi important de cultura política on de veritat la ciutadania decideixi de forma directa en la gestió de l’interès públic, i acabi de veritat amb el monopoli especulatiu privat on de l’aigua en fan negoci i beneficis, per sistemes de gestió poc transparents i democràtics. I com és evident, avui per la situació de l’estat i els partits governants, això és fàcil d’aconseguir, atenen a més, que el PDeCAT i el mateix PsoE-PsC, tampoc estan molt per municipalitzar res, només cal veure els interessos que afavoreix la Generalitat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat (ACA), i alguns alcaldes de l’Àrea Metropolitana, del PsC.
Per tant, per desgràcia, el que faci Mina comença a ser poc important, ja que aquesta és un mer titella d’AGBAR que és qui de veritat mou tots els fils contra la municipalització i l’Ajuntament. I aquesta guerra va més enllà de Terrassa, i per desgràcia, els fils es mouran a Madrid i al Congrés dels Diputats, i on les grans companyies de gestió de l’aigua i altres serveis, intentaran que la corrupció del sistema es concreti on se suposa que la sobirania popular decideix contra ella mateixa, utilitzant als seus millors amics i interessos privats.
I això vol dir, que el futur de la gestió de l’aigua, es decidirà a Madrid, al marge dels acords dels Plens Municipals, dels representants de la ciutadania, de la mateixa ciutadania. I això demostra, que estem davant d’un estat i d’una democràcia de ficció, on la ciutadania és un mer ninot cartronat per riures d’ella i que al final no decideix sobre res.
Tot i això, Mina ha demostrat la seva cara més miserable i que la ciutat i l’interès públic l’importa tres cogombres, i que cent setanta-cinc anys d’història no vol dir absolutament res, només té el nom, algunes cares visibles, però que la seva realitat és totalment externa, controlada per a una màfia organitzada i que utilitza mecanismes corruptes per a garantir-se el seu negoci.
Però al marge d’aquestes formes de fer, les entitats ciutadanes i l’Ajuntament han de continuar la lluita iniciada amb totes les armes i conseqüències, sense defallir i fer el que toca, i caldrà mobilitzar-se tantes vegades com faci falta per anar contra els subterfugis i altres comportaments indignes, sense ètica, ni escrúpols. Ja ho he dit en diferents escrits i opinions, és una lluita de llarga durada i de grans dificultats, però que cal guanyar i deixar retratats a molts protagonistes i els seus interessos privats.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari